Membres de la comunitat armènia es concentren a Palma a favor de la pau a Nagorno-Karabakh

Reclamen una solució pacífica al conflicte armat que viu la regió de l'Azerbaidjan de majoria armènia

Armen Muradyan és un armeni que fa més de deu anys que viu a Espanya i aquest dimecres s'ha concentrat a la plaça de Cort de Palma juntament amb més d'una desena de compatriotes per exigir una solució pacífica al conflicte armat que viu Nagorno-Karabakh, una regió de l'Azerbaidjan de majoria armènia. "Volem un alto el foc perquè en ple segle XXI les coses no se solucionen així", explica Muradyan, qui ha afegit que cal recuperar les negociacions i abandonar les armes.

"L'Azerbaidjan vol envair Armènia a poc a poc i acabar amb tots; són uns psicòpates", afirma Artur Sharluyan, un dels altres armenis concentrats a la plaça que tem que al seu país passi "el que fa Israel amb Palestina". Considera que l'Azerbaidjan només vol ocupar la regió per acabar amb els armenis i diu que Nagorno-Karabakh no té recursos naturals d'interès econòmic.

La concentració ha estat improvisada i no tenien cap permís municipal, i per això han decidit fer torns per no superar el límit de vint persones en cap moment i que el grup no sigui considerat com a una manifestació. L'objectiu ha estat informar sobre el conflicte i exigir la pau a la regió. 

El conflicte s'ha mantingut latent en les darreres tres dècades en aquesta remota regió del Caucas sud, que fins ara no tenia gaire importància estratègica per ningú, segons explica el periodista Andrew E. Kramer. L'escalada actual és la pitjor des de 1994, quan la guerra per la independència de Nagorno-Karabakh que s'havia obert amb l'esfondrament de l'antiga Unió Soviètica va convertir-se en un conflicte congelat. Des d'aleshores no s'havia passat d'episodis de violència esporàdica.

Ara hi ha una diferència important: una implicació directa en el conflicte de Turquia al costat del seu aliat l'Azerbaidjan, en una regió de tradicional influència russa. L'altre factor és que, preocupats per la pandèmia del coronavirus, els mediadors internacionals no van estar atents als senyals d'alerta d'aquest estiu que apuntaven a l'escalfament del conflicte.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF