Societat 16/07/2018

Valentina Milano participa al pacte mundial sobre la migració

El consens de tots els estats, menys els Estats Units, s'ha aconseguit gràcies a un enfocament multilateral

M. J. Ribas
3 min
Valentina Milano./  ISAAC BUJ

PalmaValentina Milano, professora de Dret Internacional de la UIB, al costat del degà de Dret, el Dr. Francisco López Simó, ha fet, aquest dilluns al matí a la Facultat de Dret de la UIB, una valoració sobre la darrera ronda de negociació del pacte mundial sobre la migració de les Nacions Unides.

López Simó ha remarcat la importància del viatge de Milano a Nova York, com a demostració del marc bàsic de la Facultat, que té la intenció d'internacionalitzar la competència acadèmica de la Universitat. Des de fa quatre anys, amb el suport de Milano, la Facultat s'ha obert al món, gràcies al seu passat recent, que ha estat crucial per obrir les portes de les institucions internacionals. Recentment, la Facultat de Dret va participar en la convenció contra el canvi climàtic organitzada a Viena, amb l'estatus d'entitat acadèmica, i, el passat divendres a Nova York, al pacte mundial sobre migracions. També s'ha obert la possibilitat per als estudiants de fer sis mesos de pràctiques a Ginebra, a l'Alt Comissionat dels Drets Humans.

Milano ha destacat com és de rellevant que s'hagi arribat a un consens de tots els estats, menys els Estats Units -Trump se'n va retirar el desembre i va voler mantenir la seva sobirania- en relació amb el pacte sobre migracions. En la darrera ronda va primar donar importància a la posició multilateral, en un moment de certa crisi de cooperació internacional. El procés ha durat més d'un any i va començar amb posicions allunyades a la primera ronda duita a terme a Viena, i de la qual Milano va tornar amb cert escepticisme. Els punts de vista estaven enfrontats i Europa es va mostrar ferma en contra de les organitzacions de tràfic humà. La intenció del pacte era tractar el fenomen migratori des d'una perspectiva més àmplia.

S'ha posat el focus a ampliar les oportunitats perquè les persones no es vegin obligades a migrar i que, si ho fan, sigui amb més seguretat. També s'ha abordat el fenomen com una aportació positiva a fi d'intentar cercar mesures per a la integració dels migrants en la societat que els acull com a persones actives. La lluita contra les xarxes de tràfic ha de ser clau. El document s'ha redactat amb un enfocament de gènere i una especial atenció a la protecció en situacions de vulnerabilitat, també vers la infància.

Els principis bàsics reguladors del pacte s'estructuren en 23 objectius, cada un desenvolupat amb mesures específiques. Aquest primer marc d'acord internacional vol gestionar el fenomen migratori des d'un pacte global, tot integrant drets humans i socials, a fi de fomentar el desenvolupament dels contextos que obliguen les persones a fugir de la pobresa o dels conflictes.

Els 192 països, que partien de posicions distants entre ells, han renunciat a la zona de confort per arribar a un acord. Els ambaixadors de Mèxic i Suïssa han jugat un rol fonamental, tot exercint una diplomàcia eficaç i oberta.

Un dels punts més controvertits ha estat la detenció dels infants migrants, uns cinquanta estats han exhibit un llenguatge dràstic de negació i la majoria no volien un compromís immediat per a aquesta mesura. L'objectiu comú és arribar a eliminar la detenció infantil, per l'impacte que té en el seu creixement. La diferenciació categòrica entre migrants regulars i irregulars també és problemàtica, la majoria dels estats voldrien el mateix tractament en qualsevol situació.

La no criminalització dels que ajuden els que migren ha estat un punt acordat, redactat amb la terminologia de "salvar vides quan estan en procés migratori", per evitar la persecució a les ONG. S'han detallat mesures de lluita contra la discriminació racial, l'odi fomentat per canals de comunicació i el context polític, per poder avaluar dades i evidències que no puguin ser manipulades o instrumentalitzats per un discurs polític extremista.

La conferència de Marràqueix de desembre vol portar el pacte al més alt nivell. Hongria i Singapur han expressat el seu escepticisme en diversos punts del text i s'han plantejat retirar-se amb Trump. La propera trobada pot ser decisiva per donar continuïtat a l'acord.

stats