INFORMACIÓ MUNICIPAL

Els municipis, dada a dada

La FELIB crea l’Observatori del Govern Local, que recollirà 150 ítems de cada ajuntament

Què cobra cada batle? Més o menys que el del municipi del costat? Què costa la zona ORA de Calvià comparada amb la de Palma? Quants polítics tenen dedicació exclusiva a cada ajuntament? A quin poble recullen de forma més eficient els fems? On hi ha aigua potable i on no? Quina reserva tenen de sòl protegit per fer habitatges de protecció oficial? I per a usos religiosos? Sovint es fan preguntes que queden sense resposta per manca d’una base de dades oficial que sigui capaç de recollir, ordenar i interpretar tota la informació que manegen els consistoris.

Conveni

La Federació d’Entitats Locals (FELIB) ha signat un conveni amb la Fundació Pi i Sunyer, que ja recull les dades dels 946 municipis de Catalunya (tots menys Barcelona, que es fa a part), per posar en marxa un observatori del govern local similar per als 67 pobles de les Illes Balears. “A vegades ni els ajuntaments mateixos ens ho hem demanat mai”, ha explicat el president de la FELIB i també batles de Sencelles, Joan Carles Verd.

“No és un instrument per fiscalitzar els pobles, sinó per recollir informació a través d’un treball de camp que posteriorment servirà per fer un informe personalitzat de cada municipi. És una eina de suport”, descriu el director de la Fundació Pi i Súnyer, Jaume Magre.

Banc de dades genèric

La finalitat de l’observatori és obtenir un banc de dades genèric que permeti elaborar estudis i informes i, posteriorment, comparar-ne l’evolució. “Podrem prioritzar els àmbits en què cada municipi vegi que està per davall de la mitjana i fixar-se objectius”, afegeix Verd. “Serà una eina d’informació i de gestió de govern per anar avaluant com evolucionen els indicadors de cada municipi”.
El mètode per recollir dades és mitjançant un treball de camp que desenvoluparan tres persones (una a Mallorca, una a Menorca i una a Eivissa i Formentera), amb perfils d’estadistes, sociòlegs i coneixedors del món local. Es farà en un termini d’entre deu a dotze setmanes a través d’entrevistes personals amb el secretari i els interventors dels ajuntaments. Els primers resultats estarien disponibles abans d’un any. A més de conèixer les primeres dades de cada municipi, com que es preveu una periodicitat bianual, “es faran comparatives, de les quals ara ningú no disposa, per assolir més transparència i més control”, destaca Verd. Serà una eina que permetrà millorar els serveis de cada municipi. Així mateix, “la FELIB disposarà d’aquest banc de dades pioner a les Balears”, afegeix.

Observatoris similars

Catalunya, però també Galícia i Andalusia disposen d’observatoris similars, l’empresa encarregada corrobora que “si hi ha una institució que funcioni com un rellotge són els ajuntaments”. A més, assegura que en termes generals “els ajuntaments més grans són els més transparents a l’hora de facilitar dades”.
En acabar la compilació, tindrem una fotografia diferent de cada territori, el qual podrà ser comparat a través d’agrupadors amb altres municipis de característiques similars. En el cas de Palma, on resideix la meitat de la població de les Illes Balears, es podrà fer la comparativa amb ciutats de la resta de l’Estat amb una població o dimensions similars.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF