El 85% dels morts per covid-19 en residències són de centres privats

PalmaLes residències de majors han estat un dels indrets més afectats per la crisi sanitària del coronavirus a tot l’Estat, i les Balears no n’han estat cap excepció. La incidència de la covid-19 ha estat molt superior en els centres privats que en els públics i les xifres no deixen cap dubte. Segons les dades de la Conselleria de Salut, dels 87 morts que hi ha hagut a les residències de gent gran, un 85% (74) eren de centres privats, mentre que el 15% (13) eren usuaris de centres públics. I això que la privada té un 60% dels residents de les Illes (2.695), mentre que la pública en gestiona el 40% (1.791). De fet, el coronavirus ha afectat més del doble els geriàtrics privats (un 8,6%) que els públics (un 3,9%).

A les Balears hi ha un total de 57 residències de padrins, 33 de les quals són de gestió privada. De les 24 públiques, el Govern n’és responsable de dues a Eivissa, els consells se’n fan càrrec de vuit (cinc a Mallorca, una a Eivissa i dues a Menorca) i la resta són municipals (vuit a Mallorca i sis a Menorca). Nou centres públics han tingut usuaris infectats (un 37,5% del total), mentre que en el cas dels privats han estat 14 (un 42,5%). Segons les dades que Salut va publicar divendres, el nombre total de majors infectats a les residències de les Balears és de 347: 39 a la pública (11,2%) i 308 a la privada (88,8%).

Llars tancades i intervingudes

La residència Elena, a Palma, és la que ha tingut una taxa major d’afectació. El 100% dels seus usuaris han patit la covid-19 i 9 han mort. També han emmalaltit 10 dels 20 treballadors. “Una resident va tenir pneumònia pel febrer, però no sabíem que el coronavirus estava dins”, expliquen fonts de la direcció, les quals consideren que “la gran errada va ser que el Govern no va fer proves a tothom llavors”. Aquest centre només té dues habitacions individuals i la manca d’espai per aïllar els malalts va ser decisiva. Així que la Conselleria de Salut va decidir tancar-lo el 31 de març. “La situació ja és millor”, diuen des de la direcció, encara que la preocupació se centra ara a agafar nous residents per reposar les places dels que han mort. “Si no ho feim, la residència és insostenible”, afegeixen. Només un dia després de tancar la residència Elena, el Govern també va clausurar Son Ametller, a Palma. En aquest centre, s’han infectat 20 dels seus 23 residents i 9 han mort.

D’altra banda, Salut va haver d’intervenir les residències Oasis i DomusVi Palma a mitjan abril. En el cas de la primera, s’han infectat 69 de 106 usuaris i n’han mort 12. Pel que fa al centre que l’empresa DomusVi té a Palma, és el de gestió privada que té més residents a les Balears. Abans de la crisi del coronavirus n’eren 205, però ara en queden 174, perquè 31 han mort amb covid-19. El total d’usuaris infectats ha estat de 109, el 53%. En un altre geriàtric d’aquesta mateixa empresa, el de Costa d’en Blanes, s’han infectat 31 dels 111 residents i n’han mort 8.

En canvi, una residència pública de dimensions semblants a la DomusVi de Palma, com la Llar d’Ancians, també a Ciutat, no ha tingut cap infectat entre els seus 244 residents, segons les dades de la Conselleria de Salut.

Cal recordar que DomusVi és un dels gegants europeus del sector de les residències de la tercera edat i pertany al fons d’inversió britànic Intermediate Capital Group (ICG) i al fons francès Sagesse Retraite Santé (SRS), segons informa la seva pàgina web. Només a Espanya, té 140 residències, cinc a Mallorca, amb més de 500 residents. Però no és l’única gran empresa que s’ha introduït a les Balears. La francesa Korian també té sis residències a Mallorca, sota la marca Senior (a Inca, Manacor, Montuïri, Can Picafort, Pollença i Sant Joan). En aquest cas, entre els seus propietaris hi figura el fons canadenc Investments PSI i Predica, la filial de les assegurances de vida del banc Crédit Agricole, segons consta també en la informació de la companyia.

Un model qüestionat

El coronavirus ha deixat encara més en evidència el model residencial massiu, sobretot en el cas d’un col·lectiu tan vulnerable com els padrins. Els problemes s’intensifiquen en el cas de la gestió privada, amb ràtios més ajustades i unes condicions laborals precàries. “El model públic al final té més recursos i és capaç de mobilitzar més mitjans que el privat”, apunten fonts del Consell de Mallorca, que indiquen que els sous poden arribar a ser “un 40% inferiors” a l’empresa privada. “Les grans companyies i els fons d’inversió cerquen beneficis i quan arriba una crisi, és més complicat de gestionar”, afegeixen.

En canvi, la directora assistencial de DomusVi, Josefina Pérez, considera que “no és just dir que el virus ha estat pitjor en un centre perquè és privat”. Pérez recorda que “és l’administració pública la que determina les ràtios” i després les empreses decideixen si “volen contractar més personal”. “Una de les nostres primeres accions amb la covid-19 va ser reforçar la plantilla”, comenta. L’explicació que Pérez dona per al cas de la DomusVi de Palma és que “la incidència ha estat major en els nuclis urbans que en els rurals”. “S’ha de repensar el model, perquè el virus afecta la població que nosaltres atenem”, afegeix.

Salaris i ràtios

No és del mateix parer Joan Pons Moyano, responsable de Dependència i la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de Comissions Obreres. “La diferència entre els centres públics i els privats és abismal, i no només perquè els sous són més baixos en els privats, sinó també per les diferències de mitjans tècnics”, explica. Segons indica el sindicalista, el salari d’un gericultor de l’empresa privada ronda els 900 euros mensuals, mentre que un auxiliar de la pública pot arribar a cobrar uns 1.900 euros al mes (30.000 euros bruts a l’any), segons han fet saber a l’ARA Balears fonts del Consell de Mallorca.

En canvi, la institució insular assenyala que el cost d’una plaça en una residència de majors pública és d’uns 3.000 euros mensuals. En aquest cas, els usuaris paguen una part proporcional al seu grau de dependència i ingressos. Pons Moyano apunta que el preu de les residències privades “pot arribar als 2.000 euros mensuals” i que, “en tot cas, no baixa dels 1.500 euros”. “La quantitat augmenta segons el nivell de dependència, però també hi ha extres, com que acompanyin el resident al metge, li arreglin les ungles o li tallin els cabells”, explica el sindicalista.

Pel que fa a les ràtios, el Consell de Mallorca assenyala que allò habitual és que “hi hagi dues persones per cada 40 residents”, encara que en moments puntuals, com baixes mèdiques o vacances, “pot haver-n’hi només una”. Als centres privats, “en casos extrems, un gericultor pot arribar a tenir 60 residents en un torn de nit”, segons indica Pons Moyano. “Parlam de persones molt majors, moltes d’elles dependents, que necessiten ajuda per a tot. Si els treballadors estan sobrecarregats i mal pagats, el normal és que abandonin aquestes feines. Sé de casos que s’han estimat més fer feina a l’hostaleria”, comenta.

Cal recordar que, malgrat que es tracti d’empreses privades, els consells insulars són els que en tenen les competències pel que fa a la inspecció. “En una situació com aquesta crisi sanitària és Salut Pública la que dirigeix aquest tema”, expliquen fonts del Consell de Mallorca, a més de recordar que les inspeccions que poden fer “són de caràcter administratiu”. “Tenim diversos instruments, com les multes i la capacitat de decretar tancaments cautelars, però no podem intervenir la gestió privada dels centres”, afegeixen.