TOCAR TERRA

Un món rural en canvi

Els galls que canten

Abans era un so normal, agradable, identificador del lloc on vivíem

El que es coneix com a ‘ mobbing rural’ o ‘assetjament rural’ és la pressió que efectuen les activitats urbanes sobre els agricultors o sobre persones de cultura rural, que van quedant envoltades de pertot per una presència urbana que els acaba ofegant i en dificulta les activitats. Aquests dies n’ha aparegut un cas de llibre: un senyor adquireix una casa en un poble, en el centre urbà de la vila, però en el límit amb el sòl rústic. Com que a l’estiu té la finestra del dormitori oberta, s’adona que uns galls del veí, ja en sòl rústic, canten cada matinada i el molesten. Els galls no fan cas de les seves advertències i denuncia el propietari veí perquè caigui el pes de la llei sobre ell “si no té bé totes les coses”. Abans, el cant dels galls era un so normal, agradable, identificador del lloc on vivíem. Ara el cant dels galls, a vegades els picarols de les ovelles, és un problema d’ordre públic.

Les terres abandonades

La garriga, els ermassos i els herbassars guanyen terreny

La realitat mallorquina, avui dia, és la d’un camp abandonat en percentatges desiguals segons les zones. Les àrees rurals de propietat fragmentada i properes a Palma i als nuclis urbans, o zones turístiques, mostren nivells d’urbanització considerable, combinats amb terres abandonades, i algun illot de conradís. L’interior de l’illa, sa Pobla i zones concretes de regadiu, fruiters, vinyet o olivar, mantenen àrees relativament ben conservades des del punt de vista del paisatge. Però fins i tot en els pobles de l’interior ja es veuen moltes parcel·les en estat d’abandonament, a vegades possessions i finques extenses, en les quals sols les cases i l’àrea immediata mostren senyal d’una certa atenció. La garriga, els ermassos i els herbassars guanyen terreny, però l’enorme superfície que s’està abandonant constitueix un fet a considerar des del punt de vista agrari, territorial i paisatgístic.

Les ajudes de muntanya

Él Fogaiba ha pagat una ajuda per a agricultors i explotacions

Fa uns mesos hi va haver una certa polèmica sobre la serra de Tramuntana i les actuacions en favor de la seva agricultura. Aquesta setmana, el Fogaiba ha pagat una ajuda per als agricultors i explotacions agràries ubicades a la Serra per valor de 1.215.689 euros, distribuïts en 157 beneficiaris, la qual cosa implica una mitjana d’ajuda per beneficiari de 7.743,24 euros. Sense cap dubte, és una ajuda substanciosa que recau directament sobre dos grups molt concrets: els professionals agraris i les societats dedicades en exclusiva a la gestió agrària i ramadera. Es tracta d’un ajut àgil i efectiu, que tindrà efectes beneficiosos en la continuïtat de les activitats tradicionals de la muntanya mallorquina, i que ha estat possible perquè el Fogaiba ha aconseguit dur a terme una gestió eficaç de la normativa d’ajudes comunitària.

‘La plagueta vermella’

Manel Santana acaba de publicar aquest llibre

Manel Santana i Morro ha publicat La plagueta vermella, editada per Illa Edicions, una novel·la ubicada en un poble del Raiguer, en els anys setanta i vuitanta del segle passat, en la qual es descriu prou bé el procés de canvi que han conegut els pobles i el conjunt de l’illa, en totes les seves àrees i realitats socials. Manel Santana pren nota, a través d’un argument ben travat i amb aspectes autobiogràfics, de la desaparició del món rural tradicional davant l’emergència d’altres realitats, en especial la de la immigració, no sense deixar clar que aquell món no era una arcàdia feliç ni molt menys. Es tracta d’una reflexió sobre els records i sobre la funció de la memòria en el present individual i col·lectiu, que manté molt bé la tensió narrativa i recull uns moments i uns personatges que, fins ara, encara no havien entrat gaire en la literatura mallorquina.

La memòria del CES

La utilitat d’aquest anuari és indubtable

Ahir es va presentar la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de l’any 2017. A l’acte, al qual va assistir la presidenta del Govern de les Illes Balears, el president del Consell Econòmic i Social, Carles Manera, va explicar els continguts i la metodologia d’elaboració d’aquesta memòria, que es reprèn després d’anys de no haver-se elaborat (la darrera memòria publicada és la del 2011). La utilitat d’aquest anuari és indubtable, atès que recull molta informació estadística, a vegades mala de trobar, sobre la realitat balear. En l’àmbit agrícola, ramader i agroalimentari, gràcies a la tasca feta des de Semilla, ha estat possible analitzar tendències que ens donen una certa visió del que està passant en el sector i en permeten identificar algunes de les línies de canvi.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF