“El món de la recerca t’enganxa com una addicció”

PalmaEl camp de la recerca en salut és un dels que arreplega més dones que homes respecte d’altres àrees d’investigació. Ho confirma Marga Frontera, directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut del Govern, fent una radiografia de la presència femenina dins aquestes àrees. La xifra de dones en carreres universitàries relacionades amb la Salut “supera la dels homes”, afirma. Tot i això, “a mesura que anam avançant, aquesta proporció es redueix de manera sobtada”. “No és que les nines no vulguin ser científiques, sino que hi ha barreres que impedeixen que ho arribin a ser”, sentencia.

La presència de dones dins els diferents camps de coneixement no és la mateixa en tots els sectors: “Sí que és cert que estam en diferents àmbits, però n’hi ha alguns que estan molt masculinitzats, com les enginyeries, per exemple”. En canvi, al camp sanitari “hi ha més dones que homes”.

El problema més evident “és la conciliació entre la vida laboral i la vida familiar. Això ens agafa quan ens trobam en el punt clau de la carrera, que és entre els 30 i 40 anys, un moment vital per a dones i homes, que fa que es plantegin formar una família”. Així i tot, la conciliació “no és l’únic problema. Les dones que no hem tingut fills també hem patit aquesta discriminació. Hi ha barreres invisibles que la propicien”. “Hi ha informes que han estudiat aquest fenomen que demostren que a l’hora de valorar un treball científic, el d’una dona es valora menys que el de un home”. Això implica que el fet de promocionar una dona costi més. “Elles necessiten tenir millor currículum que els homes per arribar al mateix lloc que ells, i així i tot no hi arriben... Tenen menys visibilitat, són convidades a fer menys conferències. No se les veu”.

Només quatre dones dirigint

Frontera posa un exemple molt clar: “Dels 29 instituts d’investigació sanitària acreditats, només n’hi ha quatre dirigits per dones i cinc per homes que es diuen Josep”.

Insisteix que s’han de fixar polítiques que equiparin la igualtat: “Si no feim feina per eliminar aquesta xacra cultural no arribarem a solucionar el problema perquè no abandonin la carrera”. En aquest punt, mostra dades del darrer Eurobaròmetre, del 2017, que titlla de “depriments”. I és que “el 63% dels espanyols creuen que les dones no serveixen per desenvolupar una tasca cientifica d’alt nivell” i, encara pitjor, “el 44% dels europeus consideren que el paper de la dona ha de consistir a tenir cura de la casa i de la família”. “Hem de canviar aquests punts de vista i els hem de començar a canviar des de baix”. A les dones els costa reclamar el lloc que els pertoca: “No ens deixen, és com si hi hagués un club d’homes en el qual es fa molt més difícil entrar si ets una dona”. Els canals per entrar “no existeixen i se’t fa difícil entrar-hi”.

Són necessàries polítiques que afavoreixin la igualtat, “però també que prevegin una avaluació de la feina i una contractació transparents, així com molta educació en tots els nivells.”

La crisi va fer estralls en el camp de la recerca en salut. L’institut Idisba va retallar la seva plantilla: “Molts investigadors varen perdre la feina, especialment dones”. Sempre “són les primeres a caure quan es redueixen els recursos”.

Nous investigadors

En aquest moment, l’àrea que dirigeix Marga Frontera porta endavant dos projectes clau: per una banda, un decret que reguli la carrera investigadora en salut i estableixi un marc regulador que permeti consolidar i captar nous talents en l’àmbitde la salut; per una altra, l’acreditació de l’Institut d’Investigació Sanitària de Balears, Idisba: “Presentarem la sol·lictud d’acreditació el març i esperam que es pugui assolir enguany”.

Avui dia, l’Idisba ha recuperat els nivells d’inversió que havia perdut des del 2015, augmentant el seu pressupost més d’un 60%. “Era necessari fer-ho”, assegura Frontera. En aquest punt, fa referència a la posada en marxa del Pla estratègic de recursos humans que va assolir un segell de qualitat per part de la Comissió Europea.

En el marc del pla, s’han aconseguit 1,7 milions procedents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) i 500 més del Fons Social Europeu. Aquestes ajudes ens permetran contractar, entre el 2018 i el 2019, 16 investigadors més”, anuncia.

Una passió sense horaris

Reconeix que el món de la investigació no entén d’horaris ni de localitzacions: “Tant és si ets a casa teva o en una altra banda. Fins i tot les companyes que són mares, com na Dora Romaguera, mentre tenen cura dels nins, pensen com han de fer un article o l’altre”, apunta, mentre s’emociona parlant dels propers projectes de la seva àrea:

“Vàrem posar en marxa una primera convocatòria de projectes de recerca en salut a l’Idisba. Esperam posar la segona en marxa enguany”.

També enguany hi haurà una segona convocatòria del programa Garcia Palmer de pràctiques d’estiu per a estudiants universitaris, per engrescar-los a endinsar-se en el món de la investigació”.

A més de repetir la convocatòria de beques que vàrem convocar l’any passat, Marga Frontera destaca el programa Joves Talents en Recerca en Salut “, que vàrem fer en col·laboració amb el SOIB, de joves qualificats, mitjançant el qual vàrem incoporar a l’Idisba 23 nous titulats, que estaran contractats a l’Institut en àrees de gestió i en els grups d’investigació”.

Un món addictiu

Assumeix que el camp de la recerca “és un món que, quan el coneixes, t’enganxa molt”. “Tots els joves que hi fan feina estan emocionats”. A l’hora d’intentar explicar-ne la raó confessa que“és difícil de definir”. “És com una addicció, una droga, perquè cada dia vols saber més... però com més saps més vols saber. Sempre estàs aprenent coses noves. També té una part molt vocacional i de servei públic... És una tasca que repercuteix en la societat i, això, dona molt de sentit a la teva feina”.

Frontera també destaca la funció social que ha de tenir el científic, explicar el que fa a la societat: “Hem d’obrir portes a la societat, als mitjans de comunicació, davallar de la torre de vidre i permetre que la societat vegi què feim”. Assegura que, des del punt de vista institucional, s’ha aconseguit bastant: “Feim feina per posar en marxa iniciatives per tal que els investigadors ho puguin fer”, i posa com exemple el programa que té previst desenvolupar l’Idisba aquesta setmana vinent: “De dilluns a divendres, més de 40 investigadores de diferents institucions aniran a 40 centres educatius a explicar als alumnes a què es dediquen i a detallar-los com és la seva feina per commemorar aquest Dia internacional de la dona en la ciència”. L’objectiu d’aquesta acció, segons que assenyala Frontera, és “aconseguir que els nins i les nines tinguin un referent femení del camp de la ciència i estimular vocacions científiques entre els més joves”. Es tracta -afegeix- d’apropar la professió científica a la gent “i que la gent vegi que som persones normals. “A la pregunta de si ho són realment hi respon rient, i afegeix: “Sí, sí, som molt normals”. Al mateix temps, afirma que “sense passió no pots continuar en aquest camp, perquè és el requisit més important per poder ser-hi” i coincideix amb la també investigadora Pilar Roca a l’hora de llançar un missatge per als futurs investigadors: “Sense dubte que, per damunt de tot, mirin de fer realitat els seus somnis”.