La gran tasca de Joan Ripoll
Sempre va treballar per defensar el producte local i en projectes associatius
La mort de Joan Ripoll, responsable de Relacions Institucionals d’Eroski, ha sembrat de dol el sector agroalimentari balear. En Joan va ser actiu en associacions com Afedeco, l’associació de supermercats ACAIB i la Confederació Balear de Comerç; va presidir l’agrupació de franquícies ABACO, va promoure la Fundació Impulsa i moltes altres coses. Era una persona molt coneguda i estimada, incansable i sempre disposada a treballar en iniciatives associatives d’interès col·lectiu. Però el que he de destacar és el seu esforç per defensar les produccions locals, extraordinari i molt fecund, fet des del coneixement del sector primari balear i duit a terme a través d’unes relacions fluides amb els productors. En Joan ha fet una gran tasca, ha deixat una petjada forta i serem molts els que l’enyorarem.
El ministre Planas
En la seva visita ha mostrat interès per com la insularitat afecta el sector primari
La visita del ministre Luis Planas, amb motiu de la presentació de l’ampliació de la Reserva Marina de la Dragonera, i les reunions que ha tingut amb la consellera d’Agricultura, Mae de la Concha, han deixat clar que de banda del Ministeri d’Agricultura hi ha la voluntat de reconèixer l’especificitat insular en el camp agrari i agroalimentari. Planas ha demostrat comprensió i sentit comú, amb una visió realista dels problemes agraris. El ministre creu que el fet que la renda agrària balear sigui actualment quasi la meitat de la mitjana estatal és un tema que ja no es pot ignorar més temps. La bona feina feta per la consellera ha donat fruit i, a les portes de definir la nova Política Agrària Comuna, en pot sortir un resultat positiu.
Un marc insular diferenciat
El Pla de regadius de Mallorca disposarà d’una inversió de 90 milions d’euros
Planas va assegurar que, en l’aplicació de les polítiques comunitàries, s’havia de reconèixer l’existència d’un marc insular diferenciat, caracteritzat pels majors costos de producció, per l’efecte de les economies d’escala i per la limitació territorial de les explotacions agràries. Planas va anar més enllà i va apuntar la importància de consolidar el model agrari balear, diversificat, sostenible ambientalment i de gran valor cultural i paisatgístic, que pot ser un referent en l’àmbit estatal i comunitari. En aquest context, va assegurar el finançament espanyol del Pla de regadius, amb intervencions a cada una de les illes, i que a Mallorca inclou una actuació en el Pla de Sant Jordi i fer arribar el regadiu amb aigües depurades a Llucmajor, Campos, ses Salines i Porreres, amb una inversió d’uns 90 milions d’euros.
La taxa dels escorxadors no puja
S’han de pagar 37,41 € per tona de residu d’origen animal que es vulgui incinerar
El Consell de Mallorca, a través del departament de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha decidit contenir la pujada de tarifes de la incineració de residus d’origen animal fent que, en lloc de 73,65 € per tona, se’n paguin 37,41 €. Així evita la forta pujada prevista inicialment, que hauria agreujat la ja difícil situació dels escorxadors mallorquins. La consellera Aurora Ribot ha demostrat una actitud de suport al sector productor, atenent el context econòmic i social de crisi sanitària i apostant per allargar una mà cap als ramaders i empreses del sector carni mallorquí. D’aquesta manera, s’ha evitat que la tarifa doblàs la de l’any passat. Davant aquesta decisió del Consell, tan sols es pot agrair la sensibilitat demostrada i l’esforç econòmic fet per facilitar la continuïtat d’unes activitats ramaderes que, tant en el context actual com en el d’abans, ho tenen tot costa amunt.
L’agrònom poble Rafel Socias
L’escriptor, mort a 74 anys, dedicà tota la vida a millorar les varietats de l’ametla
L’escriptor, mort a 74 anys, dedicà tota la vida a millorar les varietats de l’ametla Una altra mort ens ha copejat. L’escriptor i agrònom Rafel Socias Company, de sa Pobla, ens ha deixat a 74 anys. De Rafel Socias, en record amb un especial sentiment els seus primers llibres de poesia, Camina, caminaràs i Parla Narcís, quan era un jove enginyer agrònom que col·laborava a Lluc amb articles sobre el conreu de l’ametler. Fa pocs dies va presentar la seva obra narrativa La nina de Miramar. L’activitat professional el va dur a l’Aragó, amb una llarga trajectòria de recerca sobre la millora de les varietats d’ametler, les tècniques de conreu, l’autocompatibilitat i la pol·linització, l’estudi de les varietats mallorquines i l’anàlisi de la composició i les característiques físiques de l’ametla. Una tasca gegantina, de tota una vida, que a Mallorca potser no ha tingut el ressò que es mereix.
