La moda que es dibuixa
Firmes i dissenyadors s’alien amb joves il·lustradors per connectar amb les noves generacions
BarcelonaLa moda i la il·lustració són dos conceptes que guarden una relació molt pròxima. Al llarg del segle XX el dibuix s’ha utilitzat, en ocasions, com a vehicle de transmissió de les tendències i ha donat forma a les propostes creatives del sector. La il·lustració crea un llenguatge visual que connecta amb l’art, aporta valors afegits com la identitat i l’originalitat, i l’acosta a tots els públics, especialment als joves, que són els consumidors anhelats per les marques. En aquest sentit, la indústria de la moda ha trobat una via per accedir-hi en una nova fornada d’il·lustradors que “dibuixen” anuncis, campanyes, col·leccions... en múltiples suports que captiven la clientela més jove i s’exposen a les xarxes socials com a plataforma de difusió global.
Més il·lustració, menys fotografia
La vinculació de la il·lustració amb el sector de la moda no es un fenomen nou, però ara experimenta una nova edat d’or. “Vivim un moment de recuperació del dibuix, que ressorgeix gràcies a la combinació de diverses tècniques, recuperades del passat, que es basen en la nova tecnologia digital”, explica la il·lustradora i docent Marta Riera, autora del llibre 200 anys d’il·lustració de moda a Espanya. En aquesta obra, Riera recupera el context històric i n’analitza l’evolució més pròxima: “A mitjans del segle passat, la fotografia va substituir el dibuix perquè llavors es considerava una tècnica més moderna, efectiva i immediata, però amb la revolució digital la il·lustració torna a agafar pes”, afirma. La clau de la supervivència del seu llegat, segons l’autora, “és que dona més llibertat a l’hora de crear i proporcionar imatges i, alhora, aplicar-les a múltiples suports més enllà de les revistes”. Així, de mica en mica, la il·lustració ha anat avançant cap a nous terrenys com la papereria, el tèxtil i la decoració, que expressen l’estil d’un dibuixant al servei de la marca. “L’il·lustrador és un artista que pot proporcionar una visió única, aplicant el seu talent i creativitat”, diu Riera. I afegeix: “Com que té un llenguatge únic fa que el producte de la marca per a la qual treballa també assoleixi aquest grau d’exclusivitat”.
Noms que salten fronteres
En els últims anys una nova fornada d’il·lustradors de menys de 30 anys ha entrat en escena i el seu traç ha seduït les grans marques internacionals. Parlem d’artistes com el barceloní Ignasi Monreal, que des del 2015 converteix en art la moda de Gucci a través de col·laboracions que fusionen la seva identitat i creativitat amb l’imaginari fantàstic d’Alessandro Michele, director creatiu de la firma italiana. L’última aliança, per exemple, ha sigut l’impuls d’una col·lecció càpsula en què precisament es fonien moda i art: una edició limitada de samarretes i dessuadores amb les obres estampades que Ignasi Monreal va pintar per a la campanya primavera-estiu 2018 de Gucci. Un altre nom que ressona amb força és l’artista madrilenya Inés Maestre. El seu últim treball ha sigut la campanya d’estiu d’Uterqüe, la firma de luxe del grup Inditex, amb la creació de 35 peces il·lustrades amb les quals les muses de la marca interactuen amb la roba i els accessoris de temporada en una col·lecció que reforça el vincle de la firma amb el món de l’art. “Aquesta col·laboració és la més gran que he fet i m’ha donat molta visibilitat”, reconeix Maestre, que viu actualment entre Londres i Madrid amb un currículum farcit de col·laboracions amb marques com Citroën o Pull & Bear i revistes de moda. El traç d’aquesta il·lustradora i pintora digital de 26 anys és molt identificable: formes suaus, colors intensos i una capacitat intuïtiva per recrear textures. Un últim detall: “M’agraden les persones i a totes les meves obres sempre hi trobareu presència humana”, detalla.
Respecte i harmonia
“L’estil i la manera de treballar de l’il·lustrador són bàsics i les marques l’han de respectar”, recalca la barcelonina Sandra Suy. Aquesta il·lustradora, amb estudis de disseny de moda, ha treballat amb firmes com Van Cleef and Arpels, Chloé i Shiseido, la seva última campanya. Amb totes les seves experiències hi ha unes regles del joc que s’han de tenir en compte: “El client et busca pel teu traç propi, però ha de donar-te un marge de llibertat i espontaneïtat perquè el resultat sigui satisfactori per a tots dos”, explica Suy. Per aconseguir-ho, “cal que les marques tinguin ben clar l’enfocament i que hi hagi una bona direcció artística de la campanya per deixar un cert marge”, conclou.
Dibuixos empàtics
Des de les terres de Ponent, Lara Costafreda també és un dels noms més internacionals de casa nostra. El traç bucòlic, salvatge i romàntic en l’ús de l’aquarel·la s’ha guanyat el cor de Chanel, Cartier, Hermès i Carolina Herrera, entre altres marques, i col·laboracions en diverses disciplines. “L’univers que il·lustro té nom de dona. És una carta d’amor a la llibertat, a la feminitat i a la naturalesa”, detalla Costafreda. El seu estil naïf, perfilat amb els anys, ha sabut encaixar al mercat fins a esdevenir un potent reclam que crea empatia amb els consumidors: “El dibuix ens capta l’atenció perquè connecta amb la infantesa i ens produeix sorpresa i curiositat, ja que la majoria dels adults no saben dibuixar”, explica la il·lustradora catalana. I continua: “Les marques aprofiten aquest poder per aportar un valor diferenciador a les seves comunicacions”. Com altres companys de professió, Costafreda és conscient del paper de les xarxes socials en la difusió de la il·lustració de moda. “T’ajuden a donar a conèixer la teva feina a un públic general que es converteix en seguidor, i aquests seguidors són importants per a les marques que després acabaran contractant els serveis d’un il·lustrador. Viure de la professió no es fàcil, però la Lara ha trobat la clau per viure del dibuix. “Estudiar el mercat on et desenvolupes, veure on encaixa el teu estil i analitzar la millor manera d’arribar a les marques”, diu. El futur el veu esperançador tot i la precarietat que hi ha. “És una professió que es pot desenvolupar a tot el món i amb qualsevol estil de dibuix: encara que sigui molt de nínxol, té el seu públic objectiu. Només s’ha de saber trobar”, conclou.
