ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Una mirada a l’Etna

La darrera erupció del volcà servirà per a una aproximació al vulcanisme des de la teledetecció

L’Etna és un volcà molt actiu localitzat a l’est de Sicília, a prop de la costa de la mar Jònica i al NW de la ciutat de Catània. Amb els seus aproximats 3.263 m (l’altitud varia en funció de les diferents erupcions), és el volcà més alt d’Europa i entrà en erupció el 23 de desembre passat.

Una imatge del satèl·lit Landsat-8 de la NASA enregistrada el 27 de desembre a les 09.35 h UTC permet observar el volcà en erupció. La figura principal representa una part de la costa est de l’illa de Sicília on podem identificar-hi l’Etna i la ciutat de Catània. La traça de la columna de cendres, pols i gasos és perfectament visible, orientada cap a llebeig, descobrint un vent de gregal. La combinació de bandes del satèl·lit utilitzada, anomenada ‘color natural’, representa els colors de manera semblant a com els veurien els nostres ulls des del satèl·lit: la coberta de neu -present a un part del cim- de color blanc, de la mateixa manera que els niguls, alimentats per l’expulsió de vapor d’aigua, juntament amb una elevada quantitat de nuclis de condensació en forma de pols i cendra.

Si ens fixam en el detall de la imatge representada al requadre inferior, observarem que els colors han canviat: la neu apareix de color cian i es pot distingir del blanc dels niguls. També podem observar la presència de lava incandescent, de color vermellós. Aquests detalls, que no veiem a la imatge a color natural, són resultat d’incorporar una banda del satèl·lit sensible a la llum en la longitud d’ona de l’infraroig mitjà. Una llum no visible pels nostres ulls però sí pel sensor del satèl·lit.

Tonalitats vermelloses

La lava incandescent a una temperatura d’uns 1.100ºC emet una part important d’energia a la longitud d’ona de 2,1 micròmetres, corresponent a l’infraroig mitjà. Fer passar l’energia emesa per la lava incandescent pel canal de llum vermella ens permetrà descobrir la seva presència en forma de tonalitats vermelloses.

Distingir la neu dels niguls -ambdós de color blanc en una composició a color natural- és també possible gràcies a la banda de l’infraroig mitjà. En aquesta longitud d’ona, la resposta de l’aigua present als niguls i a la neu és diferent: les gotes d’aigua i els cristalls de gel que formen els niguls són d’una mida inferior a la dels grans de la neu i absorbeixen menys radiació en aquesta longitud d’ona. Així, en una composició a ‘fals color’ utilitzant la banda de l’infraroig, com en el cas de la imatge del requadre, la neu apareixerà de color cian, mentre que els niguls ho faran de color blanc.

Lligat a aquesta darrera erupció del volcà, la matinada de dia 26 de desembre es registrà un terratrèmol de magnitud 4,8 en l’escala de Richter. Segons l’Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia (INGV.it), el terratrèmol tingué l’epicentre a l’est del volcà, a uns 5-6 km de la costa i a una profunditat estimada d’1,2 km.

La deformació experimentada sobre la superfície del volcà a causa de l’erupció es pot mesurar amb tècniques d’interferometria a partir de satèl·lits equipats amb sensors radar. Aquesta tècnica permet detectar moviments a escala mil·limètrica patits pel con volcànic, a més de moviments a l’escorça terrestre a causa de terratrèmols -veurem un exemple amb tècniques d’interferometria en un proper article.

Per acabar, l’Stromboli -germà petit de l’Etna- també s’ha despertat. Aprofitant que les matances han estat recollides en un article del Washington Post, recordem com, des d’aquella illa volcà, glopades de pedra tosca arriben cada any surant a les costes del llevant mallorquí per incorporar-se als estris matancers.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF