Miquel Mir: "El decret de protecció del territori pretén frenar l'especulació que ha tingut el sòl rústic"

El conseller de Medi Ambient analitza les implicacions i conseqüències de la nova normativa

Quan el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de MÉS per Mallorca, Miquel Mir (Palma, 1985), parla del decret llei de protecció del territori que ha impulsat la seva conselleria, i que es va presentar dilluns, també ho fa d'ambició i de coherència. Enrere queden dies de negociació frenètica i contra rellotge. I enrere queda també el decret llei per a la reactivació econòmica que l'Executiu va aprovar just una setmana abans i que va generar moltes crítiques al seu partit perquè els hotels puguin augmentar un 15% la seva superfície sense llicència.

El decret ha rebut crítiques de promotors, constructors, batles i partits polítics. Com les valorau?

Les normes territorials generen diversitat d'opinions, totes respectables. A partir d'aquí, s'ha de subratllar que la prohibició de construir en rústic es limita a nous habitatges unifamiliars dins àrees de prevenció de riscos (APR). És una mesura honesta. Cal pensar que els darrers anys hem patit episodis catastròfics a les Balears, a excepció d'incendis forestals: caps de fibló, tempestes marítimes i inundacions. Tots recordam què va passar a Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca. Fer una prohibició expressa sobre àrees de risc d'incendis, d'inundacions, esllavissades i erosions és coherent amb la situació d'emergència climàtica que vivim.

També hi ha hagut protestes sobre la regulació dels falsos urbans...

Parlam de sòls que no estan transformats i que mai han tingut drets adquirits des d'un punt de vista urbanístic. Eren latents, potencials, però que ningú havia començat a transformar. Que aquests sòls ara condicionin el preu de l'habitatge és una cosa que no puc compartir. De fet, en aquesta comunitat autònoma hem tingut borses de sòls disponibles durant molts anys, i no han abaixat el preu de l'habitatge precisament, sinó el contrari. Llevat de la prohibició en APR, l'únic que fa aquest decret és repensar el rústic. Com? Establint uns paràmetres urbanístics més responsables amb la seva condició, deslligant-lo de l'ús residencial extensiu i evitant les grans construccions i l'especulació de les darreres dècades. Es tracta de mesures que l'alliberen d'usos impropis, com el turístic.

Heu treballat molt de temps en aquest decret, però es va aprovar just una setmana després del que permet ampliar els hotels fins un 15% sense llicència. Per què?

Efectivament hi ha dos decrets, un d'agilització administrativa i de reactivació econòmica, que ha tingut algunes mesures polèmiques. Però també dona un missatge clar, nítid i positiu: en aquesta comunitat autònoma la recuperació es fa dins els espais urbans consolidats. Després hi pot haver discrepàncies, i són lícites. Com a complement al primer decret, hi ha un altre missatge clar del Govern: hem de repensar el nostre model, hem de contenir el creixement i hem de passar pel sedàs els creixements latents, els quals venen de planificacions territorials antigues, com les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT), que són de l'any 99. Les polítiques expansives de certs governs del Partit Popular han derivat en problemàtiques que avui dia hem de tractar i solucionar i que no tenen cap sentit amb paràmetres ambientals i sociològics del segle XXI. Són dos missatges complementaris.

Heu rebut pressions per no tirar endavant aquest decret?

No parlaria de pressions, sinó de diversitat d'opinions i contraposició de posicions. Quan vàrem treure el decret sobre la posidònia es va produir una situació semblant. Són coses normals i lícites dins d'aquestes tramitacions.

Per què es va haver de negociar el decret entre MÉS, el PSIB i Podem fins al darrer moment? Què mancava després de mesos de feina?

Aquesta és la riquesa d'un govern de pacte, format per tres partits. Ens avenim amb claredat en un gran percentatge, però hi ha aspectes que s'han de polir, negociar, treballar i acordar. Aquest ha estat l'escenari. Cal tenir en compte que és un decret llei que possiblement sigui la mesura normativa sobre territori més ambiciosa que s'ha fet gairebé des de l'any 1991, quan es va aprovar la Llei d'espais naturals (LEN). És normal que hi hagi procesos de diàleg i negociació.

Així mateix, Eivissa ha quedat fora de la prohibició de construir en APR. Ho considerau una cessió? 

Eivissa i Formentera són les dues illes que fa menys temps que han fet una adaptació i una revisió dels seus plans territorials insulars (PTI), l'eina que regula aquests aspectes. En el cas d'Eivissa, va ser l'any 2019. Era un PTI on els paràmetres urbanístics ja es restringien de manera important i també es prohibia construir en determinades zones d'APR. Enteníem que la normativa d'aquestes illes estava actualitzada per poder mantenir-la. Hem de pensar que són tramitacions que han passat per avaluacions ambientals del segle XXI. No era així en el cas de Mallorca, amb un PTI del 2004. 

Parlau de determinades APR d'Eivissa. Això vol dir que hi ha determinades APR d'Eivissa on sí que es podria construir?

Ara no record al detall el PTI d'Eivissa. Hi ha quatre tipus importants d'APR: les d'incendis, les d'inundació, les d'esllavissades i les d'erosió. No obstant això, pot ser que els PTI insulars en determinin de noves. 

De què estau més orgullós d'aquest decret?

Era una mesura urgent i se suma a altres que eren complicades d'assumir, com la Llei de residus o el decret sobre la posidònia. S'han protegit moltes hectàrees, com les 11.700 de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). I no hem d'oblidar Cabrera i es Trenc. Aquesta no és una norma territorial singular, sinó de casuístiques. Això és el més interessant i el que la diferencia d'altres, perquè marca les bases d'un canvi de model territorial. És un decret integral, que toca tres tipus de sòl: el rústic, els falsos urbans i desclassifica molts d'urbanitzables. Ajusta els paràmetres de creixement a la realitat actual.

Quina és aquesta realitat?

Hi ha molta presència de gent a les Balears, sobretot a l'estiu. Això provoca situacions delicades des d'un punt de vista ecològic, amb el problema de la suficiència hídrica, sobretot a Eivissa i també en algunes zones de Mallorca. El que no pot ser és que parlem contínuament d'emergència climàtica i ecològica i que no es prenguin mesures valentes. Aquests darrers cinc o sis anys han estat els més ambiciosos des d'un punt de vista ambiental. S'ha fet feina en diferents línies, i aquest decret llei és una passa important, ambiciosa i atrevida. 

Què més us agradaria fer en l'àmbit territorial?

La inèrcia territorial ha canviat, i ja no és tremendament expansiva, com fa 15 o 20 anys. Tenim l'herència de governs, sobretot del PP, que han deixat efectes irreversibles en el nostre model territorial. És veritat que la tendència ha baixat aquests anys i sé que perdurarà així. Això no obstant, l'hem d'assegurar. També és important que no oblidem la Llei d'impacte ambiental del 2016. És una llei que ha passat desapercebuda, però ha servit i serveix per fiscalitzar molts projectes, alguns dels quals s'han pogut aturar precisament per una avaluació desfavorable. M'agradaria continuar amb aquesta tendència d'estabilització i que sempre es passin filtres de sostenibilitat i d'equilibri ecològic.

Què deis a qui acusa el Govern de trepitjar el patrimoni dels pagesos?

No hi puc estar d'acord. Aquesta norma és molt explícita i afecta l'ús residencial, turístic o mixt. N'exonera precisament les activitats agropecuàries, les quals es regeixen per la seva normativa bàsica, que és la Llei agrària. Ara bé, hi ha diferents sectors del món agrari que potencien segons quins missatges. Ja va passar amb les ZEPA. Havien de posar fi al món agrari de les Illes, i jo no he vist cap efecte negatiu. Una altra cosa és que les crítiques s'enfoquin que el decret afectarà l'especulació del sòl rústic amb habitatges unifamiliars. Això és un altre debat. Aquí sí que posam paràmetres urbanístics i condicionam la volumetria de les cases. El decret de protecció del territori pretén frenar l'especulació que ha tingut el sòl rústic. Però això ja no és agricultura, sinó urbanisme dins rústic.

En l'exposició de motius del decret queda palès que afecta l'habitatge.

El sòl rústic ha tingut una terciarització important a partir dels anys 90 i ha estat un escenari d'espai residencial extensiu. Els darrers vint anys, la població empadronada en rústic ha crescut un 41%, amb tots els efectes que això genera. A això hi ha ajudat el fet que l'activitat turística sigui la més important de les Balears. Perquè són cases que normalment s'abasteixen d'aigua de pou privat, amb extracció d'aigua subterrània, i que no solen estar connectades a cap xarxa de clavegueram. Això no vol dir que tothom tiri les aigües brutes al subsol, perquè hi ha gent que té fosses sèptiques estanques. Aquestes cases també forcen el desplaçament amb vehicle privat per a qualsevol cosa que s'hagi de fer, amb l'increment d'emissions i problemes derivats a l'interior de cada illa. No es tracta només de la ubicació d'aquestes residències, sinó de les conseqüències ambientals que se'n deriven.   

Ha estat en perill el Pacte durant la negociació?

No diria que el Pacte ha estat en perill, diria que hi ha hagut negociacions importants. Això és un govern de coalició. Coincidim en el 99% de les coses, però altres s'han de parlar i, de vegades, a escala de partit. És sa que sigui així perquè és la manera d'arribar a acords i de llimar les diferències.

Què hauríeu fet si no s'hagués aprovat el decret?

No m'ho he plantejat, però supòs que hauria lluitat perquè es tiràs endavant. Però ja és una realitat, una victòria col·lectiva que hem de celebrar. Podem estar contents com a societat amb aquesta iniciativa.

Per què el vàreu presentar acompanyat de la consellera d'Agricultura?

Hem treballat aquest decret també amb la Conselleria d'Agricultura, precisament per la preocupació sectorial que hi havia i que és normal. Calia llançar el missatge que és una norma que interpel·la l'ús residencial i turístic i que allibera sòl rústic per a l'activitat agropecuària. 

Els constructors diuen que la normativa perjudicarà petites empreses dels pobles.

No hi estic d'acord. Primer de tot, hi ha un decret llei de reactivació econòmica que dona més agilitat per dur a terme obres de reforma. En aquest àmbit no hi ha grans constructors, sinó picapedrers, llanterners, fusters i electricistes. El que fa el decret de protecció del territori és esborrar espais que ni tan sols s'havien iniciat i que fa 30 o 40 anys que estan dibuixats damunt d'un plànol. Que ara es digui que això afectarà petites empreses, crec que no té gaire credibilitat. 

Neutralitzarà aquesta norma l'impacte de l'anterior sobre MÉS per Mallorca?

Com he dit abans, són dos decrets complementaris. Hi ha mesures amb les quals no ens sentim còmodes com a MÉS. Això s'ha expressat públicament d'una manera clara. Però formam part d'un Govern i hem de tenir aquesta responsabilitat. No ho hem d'oblidar.  No sé si compensarà o no, però el decret que vàrem aprovar dilluns està molt més dins l'ADN ecologista del partit que represent i la nostra militància està contenta i orgullosa. El paper de MÉS dins un govern també ha de servir per fer aquestes coses. Cada vegada que s'aconsegueixen, és una alegria per a la gent ecologista convençuda com jo mateix. 

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF