MEDI AMBIENT

2050: més plàstics que peixos a la mar

Experts i professionals analitzaren ahir la situació en una jornada sobre l’estratègia europea

Es calcula que abocam a la mar una tona de plàstics per cada tres tones de peixos. El Fòrum Econòmic Mundial de Davos ja va fer una advertència: si no es fa res per evitar-ho, l’any 2050 hi haurà més més plàstics que peixos a la mar.

Amb aquesta esgarrifadora radiografia sobre l’estat dels oceans es va fer, per segona vegada, una jornada sobre la nova estratègia europea dels plàstics en el CaixaForum. L’organitzaren el Centre Balears Europa i les conselleries de Medi Ambient i Turisme.

La directora adjunta de la Comissió Europea de Medi Ambient, Joana Drake, posà l’accent en els plàstics d’un sol ús. “Fa deu anys que s’observen fins a 300 platges de la Unió Europea i aquests plàstics són els més nombrosos”, destacà. En concret, es tracta d’un 50% dels plàstics que es recullen i es posa un èmfasi especial en les botelles de plàstic, que en són el 90%.

Segons Joana Drake, cada any s’utilitzen 25 milions de tones de plàstic a Europa i només un 13% es recicla. “El plàstic és, sens dubte, el material més important i més usat del nostre dia a dia”. Però amb l’equació entre l’ús que se’n fa i el lloc on acaba no surten els comptes. Per això, des de la Unió Europea es parla de diferents mètodes. Per una banda, seguir amb la política de promoció del reciclatge i per una altra, conscienciar tant la indústria com la població. “No es tracta d’eliminar aquest material, sinó de fer-lo més sostenible”, afegí. L’objectiu del continent, amb el qual treballen tant el govern de l’Estat com el balear, és reduir l’impacte contaminant dels plàstics i els envasos. Des de la Comissió Europea es treballa amb quatre eixos: millorar la qualitat en la producció de plàstics per tal que se’n faciliti el reciclatge; incidir en la prevenció -la demanda de reciclatge a Europa és només del 6%-; destinar més doblers a la innovació i la recerca perquè els processos de reciclatge siguin més eficients i trobar solucions globals. “Hem d’anar tots en la mateixa direcció”, va aconsellar Blake. Per això, comentà que la directiva europea intenta anticipar-se als problemes i no només reaccionar-hi.

A les Illes Balears

“Els residus han de deixar de ser un problema i convertir-se en un recurs”, assenyalà el director general d’Educació Ambiental del Govern, Sebastià Sansó, la cara visible del projecte més mediàtic d’aquesta legislatura: la llei de residus que d’aquí a tres setmanes anirà a Consell de Govern perquè se n’iniciï, tot seguit, la tramitació parlamentària.

Sansó partí de la base que la generació de recursos està estretament lligada al turisme. Al llarg de l’any 2017 visitaren les Illes 16.332.015 turistes, que durant els mesos de juny i octubre Balears varen esdevenir el major generador de residus per càpita a tot l’Estat.

Amb tot, segons Sebastià Sansó, ja s’han posat en marxa polítiques de residus que funcionen. Es posà l’exemple d’Esporles i Sant Llorenç i fins i tot de Palma, d’on es destacà que la producció de residus s’ha reduït un 0,74% entre el 2016 i el 2017. “Els abocadors i les incineradores tenen un cost molt alt i si aconseguim separar bé, el preu davallarà”, explicà. De moment, a cada ciutadà de les Illes li costa cinc euros anuals netejar les depuradores. La llei de residus presentada és ambiciosa en aquests aspectes i preveu assolir un seguit d’objectius l’any 2020.

Uns d’aquests objectius són el pagament per generació de residus i unes tarifes en funció del tipus i la quantitat generada. Es preveu bonificar les bones pràctiques; exigir una recollida selectiva obligatòria de material orgànic, tèxtils i oli vegetal i imposar més sancions a les males pràctiques.

Per desenvolupar la llei, s’haurà de crear un ens de residus o fons de gestió de les Illes Balears i un decret que se centrarà en la lluita contra el malbaratament alimentari.

L’any 2020 es preveu que ja no hi hagi plàstics d’un sol ús ni bosses, anelles de llaunes, tassons o plats de plàstic. Desapareixeran les canyetes per beure, els bastonets per fer net les orelles i les maquinetes d’afaitar reutilitzables. A més, els fabricants de tovalloletes hauran d’indicar que els seus productes no es poden llençar dins el vàter. I els hotels i els restaurants no podran dispensar monodosis de productes que s’han de consumir dins el mateix establiment ni utensilis d’un sol ús . La llei sortí a exposició pública el passat 18 de gener i des de llavors, ha estat un exemple a escala mundial.

Ara mateix ja hi ha evidències que en el mar del nord el 93% dels peixos ha ingerit microplàstics. La dimensió del problema del plàstic és igual de perillosa que les altres. La diferència és que no es veu.

“Probablement, els humans ja els estam consumint perquè n’hi ha pertot”, advertí Joana Drake.

La majoria dels microplàstics procedeixen de detergents, pasta de dents o cosmètics en una quantitat tan petita que s’escapa dels filtres de les depuradores. Els microplàstics acaben a la mar, són ingerits pels peixos i poden retornar i acabar dins el cos humà, en un cercle de contaminació global.

Però no només el peixos pateixen aquesta amenaça, una de les espècies més amenaçades pels microplàstics és el viró marí, moltes de les darreres espècies del qual han mort per una alta ingestió de plàstics.

El 93% dels peixos del nord ha ingerit microplàstics

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF