A més de la meitat dels illencs ja els costava arribar a final de mes abans de la pandèmia

Abans de la crisi del covid-19, ja hi havia un 15% de la població de les Balears en risc de pobresa, segons el darrer informe de l'European Anti Poverty Network

Un 52% de la població de les Illes Balears tenia dificultats per arribar a final de mes abans de la pandèmia, segons revela l'European Anti Poverty Network (EAPN) en el seu desè informe sobre l'estat de la pobresa a Espanya fet a partir de dades del 2019. Això demostra que, abans de la crisi sanitària, a més de la meitat dels illencs ja els costava passar el mes.

El director tècnic de Xarxa per la Inclusió Social - EAPN Illes Balears, Andreu Grimalt, ha presentat aquest dijous els resultats de l'informe centrats en l'Arxipèlag. D'aquests es desprèn que abans de la crisi del covid-19 a la Comunitat Autònoma hi havia més de 180.000 persones en risc de pobresa, xifra que representa un 15,1% de la població total.

Un 10% dels menors de Palma ja eren en situació de risc abans del covid-19

L'EAPN ha calculat aquesta dada d'acord amb l'indicador AROPE del 2019, que té en compte "la taxa de pobresa, la privació material severa i la baixa intensitat de treball a la llar", segons ha explicat Grimalt. Tot i que aquest 15,1% representa una davallada de tres punts respecte del 2018 i una diferència de deu punts en comparació amb la de l'estat espanyol, el director ha subratllat que aquesta situació ha canviat arran de la pandèmia.

El membre d'EAPN ha advertit que "la recuperació de la crisi del 2008 va ser incompleta" i que en el cas de la població amb menys renda va ser més lenta. Tenint en compte la renda de fa 12 anys i l'Índex de Preus al Consumidor (IPC), Grimalt assegura que "mancarien mil euros de renda mitjana" per tornar a les dades anteriors.

143.000 persones sota el llindar de la pobresa

Un 7% en risc de pobresa severa

El principal component de l'indicador AROPE ( At Risk Of Poverty and/or Exclusion, és a dir, en risc de pobresa i/o exclusió) és la taxa de pobresa, que a les Balears se situava en un 12% el 2019. És a dir, a les Illes l'any hi havia 143.000 persones sota el llindar de la pobresa. Aquesta variable ha davallat sis punts percentuals des del 2008 a la Comunitat, que ha experimentat la més elevada de tot l'Estat.

200.000 persones estan en risc de pobresa a les Balears

Dins aquest col·lectiu, l'informe especifica el nombre de persones que es troben en situació de risc de pobresa severa, que l'any passat va ser d'un 7% de la població de les Illes Balears, el doble que el 2018. Això vol dir que unes 80.000 persones de l'Arxipèlag "sobrevivien amb menys de 429 euros mensuals", segons ha especificat Grimalt.

Privació material severa

La segona variable amb què es calcula la taxa d'AROPE és la privació material severa, que consisteix a no poder fer front a quatre dels set conceptes consum bàsic definits per la Unió Europea. En total, 40.000 persones de les Balears estaven en aquesta condició el 2019.

Un 25% dels illencs no es podia permetre anar de vacances el 2019

Segons les dades d'EAPN, un 25,3% de les persones no es podia permetre anar de vacances una setmana a l'any; un 4,8% no es podia permetre un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies; un 6,5% no es podia permetre mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada; un 28,3% no tenia capacitat per afrontar despeses imprevistes; un 14% acumulava retards en el pagament de despeses d'habitatge dels darrers 12 mesos; un 3,9% no es podia permetre disposar d'un cotxe i un 6,5% no es podia permetre disposar d'un ordinador.

Situació poc optimista

El director tècnic de l'entitat ha assenyalat que, en general, tots els factors de privació material severa eren inferiors als de l'any anterior i destaca el fet que un 30% dels illencs no podia fer front a despeses imprevistes el 2019. Això, sumat al fet que la meitat de la població tenia dificultats per arribar a final de mes, "dibuixa un panorama post-covid que deixa poc espai a l'optimisme", ha alertat Grimalt.

La darrera dada que permet calcular l'índex de pobresa i/o exclusió és la baixa intensitat de treball per llar, que es calcula amb la relació entre el nombre de mesos treballats per tots els membres de la llar i el total de mesos que podrien treballar. D'acord amb això, unes 31.000 persones residents a les Illes vivia en llars amb baixa intensitat de treball, xifra que el 2019 va ser d'un 3,5% i el 2018, d'un 4,4% del total de la població. 

L’informe destina un apartat específic a les pensions i posa de manifest que un 35,4% de les persones que en perceben rebien una renda inferior al llindar de la pobresa, és a dir, de 644 euros. A més, 31.642 pensionistes varen estar el 2019 en situació de pobresa severa perquè cobraven menys de 429 euros.

Creixen un 25% els usuaris atesos

EAPN Balears conclou el seu informe amb una advertència sobre els efectes de la pandèmia en les xifres: "Quan es coneguin, seran, malauradament, molt superiors". Mentre que el Fons Monetari Internacional ja preveu que el Producte Interior Brut (PIB) de l'Estat caurà un 12%, durant aquest any, aquesta xifra a les Balears ja es calcula que serà de prop d'un 20%, segons Grimalt.

Aquests efectes ja es comencen a veure en algunes de les dades que ofereix EAPN amb relació amb l'atenció a la pobresa. Segons aquestes dades, ja s'han incrementat més d'un 25% els usuaris atesos des de l'inici de la pandèmia per part de les entitats que formen part de la xarxa. Aquests han sol·licitat fonamentalment ajuts de primera necessitat, informació i assessorament per fer tràmits burocràtics i ajuda en la recerca de feina. Cal tenir en compte que més d'un 30% dels usuaris atesos durant els darrers mesos no s'havia adreçat mai a una entitat social o als serveis socials.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF