La més emblemàtica de Palma, la ferreteria La Central

PalmaNomés un negoci dels setanta-vuit que apareixen en el Catàleg d’establiments emblemàtics ha aconseguit rebre la categoria 1A, la de més privilegis. És la ferreteria La central. En primer lloc, perquè està ubicada en un edifici que data de 1908 i que està catalogat com a bé patrimonial de la ciutat, després perquè és un negoci que ha mantingut la mateixa activitat durant 75 anys i, finalment, perquè comercialitza productes propis de l’illa, entre els quals es troba, cosa curiosa, l’estopa de calafatar, una mescla de fibra de cànyem impregnada amb oli de peix que utilitzen tradicionalment els mestres d’aixa.

La història de La Central

L’any 1908 Pau Gelabert Calafell va encomanar construir a un arquitecte deixeble d’Antoni Gaudí aquest edifici d’estil modernista i amb inspiracions art noveau. El negoci es coneixia amb el nom de Don Pau i abastia pescadors i mariners del barri de Santa Catalina. Venien productes de pesca i estris per a les embarcacions.

Pau Gelabert va cedir el negoci al seu nebot Francesc Sampol, qui més tard, el 1958, el vengué a Gabriel Serra Bosch. Actualment són els seus fills, Gabriel i Toni Serra Torres, els propietaris d’aquesta botiga, i també la filla de Gabriel, Eva Serra, qui en serà l’hereva.

Des de setze anys Gabriel ha estat darrere el taulell de la ferreteria més coneguda de Palma i ha vist els canvis i l’evolució d’un negoci que lluita per sortir endavant. Reivindica el caràcter de La Central no només per la història i el tracte personalitzat, sinó també pel tipus de productes que hi venen.

“Tenim encara bicarbonat i bolles d’arna a granel. De fet, quan les traiem per a un client, per regla general sempre en venem a un o a dos més; tenen molt d’èxit”, explica Gabriel.

El taulell de la botiga ha estat sempre el mateix, del sostre pengen cartells, pinzells i desembossadors. A la paret, una infinitat de calaixos de fusta de tota mida amaguen claus, visos, tatxes i cargols. S’hi respira l’ambient del negoci de sempre i el mestratge d’un ofici après amb el temps.

La majoria dels clients són gent del barri, però també hi ha molts estrangers, que són de fet els nous residents de Santa Catalina. Gabriel i la seva filla han hagut d’actualitzar el seu anglès per poder atendre’ls degudament.

La competència de les grans superfícies és una evidència. Gabriel explica que hi ha clients que els demanen informació sobre els productes que s’han comprat a un gran establiment i que no tenen ni idea de com funcionen. Volen el millor preu i el millor tracte, però clar, tot no pot ser.

“Aquí no podem dir allò d’‘aquesta no és la meva secció’, aquí tots sabem de tot”.

Gabriel celebra formar part del Catàleg d’establiments emblemàtics i considera que és molt important que les institucions reivindiquin i donin suport als petits comerços. “Tot el que sigui fer-nos publicitat i donar-nos a conèixer és bo i ho valoram molt positivament”, subratlla.

Reiventar-se o morir

Una de les ajudes més determinants per a La Central ha estat poder formar part de la cooperativa d’àmbit estatal QF plus, que subministra material a totes les ferreteries de l’Estat a preus assequibles. “És l’única manera que tenim de poder competir amb les grans superfícies, ens unim i feim compres molt grosses que no ens suposin pèrdues”, declara Gabriel.

La següent passa serà començar a comercialitzar a través de les plataformes d’internet. Els propietaris, tot i no ser-ne gaire partidaris, reconeixen que no els quedarà més remei que acabaran venent a través de la xarxa per poder arribar a més clients.

Vendre amb un clic o cara a cara no és el mateix, és cert. El temps decidirà quina fórmula acaba sent la més convincent.