Més dubtes que certeses davant la llei de l'habitatge
El Govern defensa les propostes de l’Estat perquè van en la mateixa línia que la norma balear;la PAH lamenta que no donen una solució immediata i experts en qüestionen l’efectivitat
Madrid/PalmaLa futura llei d’habitatge que el govern espanyol de coalició de PSOE i Unides Podem vol tirar endavant ha deixat més dubtes que certeses. L’executiu de Pedro Sánchez no té un text tancat i ara per ara només se’n saben les línies mestres, com ara la intenció de rebaixar el preu dels lloguers de tots els contractes firmats amb grans propietaris (amb més de deu pisos) en zones declarades com a “tensades” a causa dels alts preus. El Govern i l’Ajuntament de Palma defensen les propostes fetes, però experts consultats en qüestionen l’efectivitat. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca no rebutja les iniciatives anunciades, però considera que no donen una solució “immediata” al problema d’accés a l’habitatge i lamenta que són massa laxes.
“No són propostes serioses per atendre la situació que patim ara mateix”, explica la portaveu de la plataforma, Àngela Pons. “No hi estam en contra, perquè impliquen una passa per regular, però ara no tindran efecte”, reitera l’activista, que considera que “som a anys llum que el problema de l’habitatge sigui considerat com un assumpte greu”. Pons també critica el moment en el qual s’han anunciat les mesures. “La PAH (d’àmbit estatal) i altres entitats presentàrem una proposta de llei d’habitatge en el Congrés el 30 de setembre i ara es fa aquest anunci”, assenyala. A més, afirma que estan empipats amb Unides Podem perquè va donar suport a la iniciativa de la plataforma i després varen fer l’anunci. Respecte dels missatges alarmistes amb què asseguren que se cerca castigar els petits propietaris (els que tenen menys de deu habitatges), la portaveu reitera que “en cap moment se’ls toca; aquest discurs és mentida i mai s’ha xerrat de fer-ho”, apunta.
Cal recordar que, per minvar el preu dels lloguers, el govern espanyol diferenciarà entre persones jurídiques (empreses i grans fons d’inversió) i persones físiques. Així com les persones físiques que tinguin en propietat més de deu habitatges no es veuran obligades a rebaixar-ne el preu segons un índex de referència encara per fer, les persones en règim jurídic sí. Els propietaris amb menys de deu habitatges només estaran obligats a congelar el preu del lloguer a les zones tensades i es podran arribar a beneficiar de bonificacions de fins al 90% en cas que rebaixin el lloguer.
“Crec que no són les mesures que calen”, afirma el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García Montalvo, per qui el problema principal és la falta d’oferta, malgrat que reconeix que calen “milions d’habitatges” per controlar-ne els preus. “Qualsevol cosa que restringeixi l’oferta i generi inseguretat jurídica tindrà efectes negatius”, assegura, i argumenta que pot desincentivar la inversió dels compradors. Per l’acadèmic, l’aposta hauria de ser que qualsevol habitatge nou subvencionat amb diners públics sigui de protecció, de manera que s’ampliï el lloguer social. També apunta a la necessitat d’una “col·laboració publicoprivada per gestionar parcs d’habitatge grans”. De fet, el govern espanyol també ha acordat ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer i reservarà el 30% de totes les promocions a l’habitatge protegit –la meitat del qual, és a dir, un 15%, per al lloguer social–. A més, es donarà la possibilitat d’un recàrrec de l’IBI de fins al 150% que els ajuntaments podran aplicar als propietaris (grans o petits) en cas que l’habitatge estigui buit. El portaveu de l’Ajuntament de Palma i membre de Podem, Alberto Jarabo, ja s’ha mostrat disposat a apujar-lo.
“Connexió ideològica”
El director general d’Habitatge del Govern, Eduard Rosby, considera que hi ha una “connexió ideològica” entre les mesures estatals i la Llei balear d’habitatge, aprovada el 2018. “Ambdues normes tenen clar que cal intervenir el mercat, perquè la condició social de l’habitatge preval envers els beneficis dels grans tenidors”, comenta. Rosby valora positivament que es donin eines per reduir el preu del lloguer en zones tensionades, una petició en la qual “hem insistit molt”. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va fer una piulada en el seu perfil de Twitter en què assegurava que són mesures “valentes” i “necessàries” que actuen contra els pisos buits i l’“avarícia” dels fons voltor.
Qui no confia tant en els resultats de les mesures acordades és l’economista Alejandro Inurrieta, que recorda que la llei deixa l’aplicació en mans de les comunitats autònomes o els ajuntaments, el primer escull per posar-la en marxa. De fet, el PP ja ha anunciat que no aplicarà la futura llei d’habitatge estatal on governi. A les Balears, això són 15 batlies i cinc pactes de governabilitat, segons va advertir divendres la presidenta dels populars illencs, Marga Prohens.u
