Més del 10% d'espècies estaran en perill d'extinció abans del 2040

Els científics climàtics de l'ONU reclamen protegir entre el 30% i el 50% de la superfície terrestre i marina

4 min
Inundacions històriques a Alemanya el gener de 2021.

BarcelonaEl ratolí cua de mosaic (Melomys rubicola) és la primera espècie que s'ha extingit globalment per culpa de la crisi climàtica. Era un mamífer que vivia a les illes del nord d'Austràlia fins que les inundacions recurrents i l'augment del nivell del mar han acabat reduint el seu hàbitat en un 97%, i l'han fet desaparèixer. El risc d'extinció d'espècies, tant animals com vegetals, s'elevarà molt més a mesura que la temperatura de la terra vagi pujant: quan sobrepassem el llindar fatídic dels 1,5 °C (cosa que passarà segur abans del 2040, segons els científics) se superarà també el llindar del 10% d'espècies amenaçades. De fet, fins a un 14% de les espècies del planeta estaran en "risc molt alt" d'extinció. Per sobre dels 2 °C d'escalfament, serà fins al 18% d'espècies, però si seguim emetent gasos d'efecte hivernacle i els pitjors escenaris es compleixen, amb 5 °C més respecte de l'era preindustrial a finals de segle, prop de la meitat de les espècies del món (el 48%) estarà en "risc molt alt d'extinció".

Aquesta és només una de les moltes advertències que fan els científics climàtics del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU, el grup d'investigadors més important del món en aquest camp, que aquest dilluns ha presentat la segona part del seu 6è informe, centrat aquest cop en els impactes i les mesures d'adaptació a l'emergència climàtica. Les conclusions tornen a ser cristal·lines: "Cada cop és més clara la importància de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, a mesura que entenem millor els riscos i la irreversibilitat dels impactes que suposa pujar d'aquesta xifra", resumia en roda de premsa la vicepresidenta de l'IPCC, Thelma Krug.

La primera part de l'estudi, presentada l'octubre de l'any passat, se centrava en "les bases científiques" i ja alertava que els 1,5 °C d'escalfament global se superaran segur abans del 2040, l'única incògnita és si les mesures instaurades aconseguiran fer retrocedir de nou els termòmetres. Aquest segon informe parla dels impactes i l'adaptació, i un tercer informe, que es publicarà després de l'estiu, proposarà escenaris de reducció d'emissions. Aquest nou informe, de fet, posa blanc sobre negre què passarà quan se superi aquest llindar d'escalfament global, com és l'augment de les espècies en risc alt d'extinció. Aquesta pèrdua d'espècies "durarà diverses dècades fins a final de segle abans que la temperatura no torni a caure", en cas que es prenguin les mesures adequades perquè caigui, ha explicat el cocap de l'informe, Hans-Otto Pörtner.

Els efectes de l'emergència climàtica s'estan produint de forma més ràpida i més greu del que els científics havien previst en el seu anterior estudi, publicat el 2014. El món ja ha pujat un grau de temperatura respecte de l'era preindustrial i això ha produït molts canvis. Entre altres coses, la meitat de les espècies animals i vegetals del planeta "s'han desplaçat cap als pols o, a la terra, cap a zones més elevades a les muntanyes", assegura l'informe. El 5% de la producció mundial de blat, blat de moro i arròs s'ha perdut a conseqüència de la crisi climàtica, i "la meitat de la població mundial ja viu amb escassetat d'aigua severa durant una part de l'any".

Centenars d'espècies ja s'han extingit a escala local, en molts casos a causa dels "extrems de calor", i s'han registrat "esdeveniments de mortalitat massiva a la terra i a l'oceà, com la pèrdua de boscos d'algues" sencers. "Algunes pèrdues ja són irreversibles, com les primeres extincions d'espècies provocades pel canvi climàtic", diu l'informe, en al·lusió al ratolí de cua de mosaic. "Per a les espècies endèmiques dels anomenats punts calents (hotspots) de biodiversitat, el risc d'extinció és 2,7 cops més gran que la resta" i s'anirà incrementant a mesura que pugin les temperatures, explica Jofre Carnicer, investigador de la UB i el CREAF que forma part de l'IPCC i ha participat en l'estudi. "El risc d'extinció serà molt més gran si no es redueixen les emissions de forma contundent", remarca el científic, i diu Carnicer, a més, per sobre de l'1,5ºC, "hi ha risc de canvis en els biomes, com pot ser el pas d'un bosc mediterrani a un entorn més sec de vegetació arbustiva".

Els científics reclamen de nou als governs mundials que evitin pujar dels 1,5 °C, cosa que passa necessàriament per la mitigació, és a dir, la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però aquest informe se centra en les mesures d'adaptació, la segona gran pota de la lluita climàtica que busca combatre els impactes de la crisi i preparar els ecosistemes i els espais humans per fer-los "resilients climàticament". En aquest sentit, els científics reclamen en aquest informe que es declari com a zona protegida entre el 30% i el 50% de la superfície terrestre i marina, una petició que es debatrà en la cimera de l'ONU sobre biodiversitat que se celebra aquest estiu a la Xina. Actualment, només un 15% de la superfície terrestre i un 8% dels oceans estan declarats com a àrea protegida. "Però els esforços de conservació no serviran de res si no es redueixen al mateix temps les emissions", alerta Carnicer.

En aquest sentit, el nou informe destaca el concepte de "desenvolupament climàticament resilient", entès com un tipus d'acció que ha de combinar les mesures d'adaptació amb la reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la protecció dels ecosistemes i la biodiversitat. Aquest tipus d'enfocaments "han de ser considerats per tots els governs i també pels ciutadans, empreses i institucions educatives", ha dit la cocap de l'informe Debra Roberts. Però l'informe alerta també que "alguns ecosistemes estan arribant o traspassant ja el seu límit d'adaptació, com les barreres de corall, els aiguamolls costaners, alguns boscos tropicals i alguns ecosistemes polars".

stats