Frontera Sud
Societat 21/05/2021

Els menors, la carn de canó de la crisi de Ceuta

Centenars d’infants i adolescents, al carrer, retornats o amuntegats en albergs improvisats

4 min
Els menors, la carn de canó 
 De la crisi de Ceuta

Enviats Especials a CeutaEn un carrer del polígon a tocar del port de Ceuta, el Ridan, de 16 anys, ens atura i ens ensenya el seu mòbil amb la pantalla esquerdada i, amb gestos, ens fa entendre que no té bateria. “Mama”, ens diu, assenyalant el telèfon. Li deixem el nostre perquè truqui a casa, després de quatres dies vagant perdut pels carrers de Ceuta sense saber què fer ni on anar, i dormint a l’escullera de la platja. El pare respon al primer truc, i la conversa amb prou feines dura cinc minuts. “Papa, em vaig assabentar que la frontera estava oberta i he marxat a Ceuta. Tu i la mare no teniu feina i som molts germans i no podíem fer res per sortir d’aquesta crisi que afecta tanta gent. Ara intentaré pujar a la Península. Si hagués volgut robar o delinquir m’hauria quedat a Tetuan. Me’n vaig per aconseguir els papers i ajudar tota la família”, els diu. El pare li respon que es cuidi, que sigui un home i que no es barregi amb “males companyies”. La mare no es posa al telèfon, només se la sent plorar.

Uns nois dormint al costat del port de Ceuta

Els menors han sigut la carn de canó d’aquesta crisi migratòria, detonada per l’enèsima topada diplomàtica entre Espanya i el Marroc. Segons fonts humanitàries, de les nou mil persones que van entrar a Ceuta, entre dos i tres mil no han complert la majoria d’edat. Però no hi ha dades oficials. Dilluns va córrer la brama que a Ceuta donaven papers per anar a la Península i molts van caure a la trampa quan la notícia es va escampar com la pólvora a les xarxes socials: vuit mil persones, segons la dada oficial, van marxar amb el que portaven posat per intentar arribar a Europa. No se sap del cert quants eren menors de 18 anys.

“Sortien de l’aigua i ens preguntaven com arribar a la comissaria, per demanar els papers”, recorda un voluntari que assistia els migrants dimarts al matí a la platja d’El Tarajal. Com el Ridan, milers de menors continuen deambulant pels carrers de l’enclavament espanyol del nord del Marroc, després que molts dels adults que van entrar a Ceuta entre dilluns i dimecres hagin decidit tornar, denunciant que han estat víctimes d’un engany.

Un grup de menors es renten a les dutxes d'una platja de Ceuta

Expulsions en calent

També n’hi ha que no ho van aconseguir, com la Manal, una noia de 16 anys, de Tànger, que ho va intentar amb la seva germana petita, de 13, dimecres a la matinada. “Ens vam tirar a l’aigua: érem molts i quan vam arribar a les roques de Ceuta la policia espanyola ens va disparar bales de goma i un fum que picava molt els ulls. No vèiem res i vam haver de tornar enrere. A l’altre costat, els gendarmes marroquins ens van dir que teníem dret a ser allà, que és la nostra terra”, explica per telèfon. Assegura que ho tornarà a intentar, perquè la pandèmia ha exhaurit els pocs recursos de la seva família. “He hagut de deixar l’institut, se’ns han acabat els estalvis i ara vivim en un garatge. No vull anar a Espanya per fer-me rica. Només vull sobreviure. Al Marroc no hi ha cap esperança”. Molts menors més també van ser víctimes d’expulsions en calent davant dels ulls de les càmeres instal·lades a la platja d’El Tarajal dimecres a la matinada, cosa que segons les ONG de drets de la infància és una il·legalitat flagrant, perquè no es va respectar cap procediment d’identificació ni es va valorar si es troben en situació vulnerable, com s’hauria de fer amb tots els migrants, i més encara si es tracta de menors.

Els adolescents deambulen pels carrers i tenen por que si s’acosten a alguna institució acabin deportant-los. Els més petits, d’entre 4 i 14 anys, han estat traslladats a les naus industrials del polígon de la frontera d’El Tarajal. No hi ha xifres oficials, però un voluntari explicava a aquest diari que al matí s’havien repartit 500 esmorzars. Les naus estan ara sota control de l’exèrcit i no es permet l’accés a periodistes ni a ONGs especialitzades, més enllà de la Creu Roja, que s’ocupa de l’assistència humanitària. Tot just ahir l’exèrcit havia d’habilitar-li les lliteres. Les autoritats estan desbordades improvisant llocs on instal·lar les criatures. A algunes se les ha traslladat a la zona de Piniers, als terrenys d’una empresa de construcció que lloga contenidors prefabricats, ara plens de menors. Dimarts es va anunciar que l’exèrcit habilitaria carpes en un camp de futbol, però la federació local no ho ha autoritzat.

Imatge del centre d'acollidad de menors Piniers de Ceuta

Repartits per les comunitats

Des de Madrid s’ha posat en marxa un pla per enviar 200 dels menors que ja estaven registrats en centres de Ceuta per descongestionar-los. Les comunitats, que en tenen la competència, se’ls repartirien i a Catalunya n’hi corresponen 15, segons l’agència Efe. El conseller d’Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, no confirma la xifra concreta, però ahir va mostrar la disposició de la Generalitat a l’acollida i va instar el govern espanyol a fer canvis de fons en la llei d’estrangeria, informa Elena Freixa.

I enmig d’aquest caos pares i mares marroquins viuen amb la incertesa de no saber res dels seus nois i noies, que van marxar sense avisar. “Mira aquesta nena de 14 anys. La mare està desesperada, després de tres dies sense notícies”, comenta Amina Driss, una voluntària que ha arreplegat roba de segona mà per donar-la als nois que caminen sense rumb per la ciutat. Ens ensenya la fotografia de la noia, que li ha enviat un familiar per WhatsApp.

I en el foc creuat entre Espanya i el Marroc hi ha també criatures molt petites, com la nena de 14 dies que dilluns una família subsahariana va aconseguir esmunyir per un forat obert a la tanca que separa el costat espanyol de la platja del marroquí. Després els pares es van llançar al mar i van aconseguir arribar a Ceuta i reunir-se amb la petita. Ahir era impossible saber del cert si la família ha estat també retornada al Marroc o si ha pogut demanar protecció internacional.

stats