Menorca: dos anys d’aïllament elèctric
L’apagada a l’illa ha deixat al descobert les greus mancances com a territori i una doble insularitat agreujada per la incertesa
MaóHa calgut un cap de fibló i una apagada elèctrica de 58 hores que ha arribat a deixar prop de 40.000 persones sense llum per obrir el debat sobre l’aïllament energètic a la societat menorquina. Tot i que algunes entitats com el GOB Menorca i patronals socioeconòmiques ja havien avisat de les possibles conseqüències de l’actitud de l’Administració, no ha estat fins aquesta setmana que hi ha hagut un punt d’inflexió. Amb tot, aquest capítol ha ocasionat importants danys materials i ha indignat bona part de la ciutadania.
Diumenge 28 al matí un cap de fibló entrava a terra i destruïa tot el que se li posava pel davant. La caiguda de diverses torres d’alta tensió de la Red Eléctrica Española provocava l’apagada elèctrica més extensa en tota la història de Menorca. L’any 1975 s’havia fet la primera connexió submarina entre Mallorca i Menorca. Els punts d’aquesta línia eren Capdepera i la urbanització de Cala en Bosch de Ciutadella. Ningú no es plantejava cap alternativa fins que l’any 2016 una àncora d’un vaixell va rompre el cable. Red Eléctrica Española el va donar per inservible i no el va reparar, i va aïllar Menorca energèticament parlant.
L’incident provocà un vessament del fluid aïllant del cable elèctric a la platja de la Mesquida. En total, varen ser 3.600 litres d’un oli industrial biodegradable necessari per a la refrigeració. La Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, Red Eléctrica, de manera coordinada i amb la participació de les direccions generals d’Espais Naturals i Biodiversitat i de Recursos Hídrics i Demarcació de Costes, varen valorar positivament la proposta de recuperació d’aquest espai.
Una alerta sobre la taula
El GOB demanà a principi del mes de febrer “una reacció urgent” de les institucions perquè, segons va manifestar l’entitat ecologista, la manca d’aquesta connexió comportava un increment de la contaminació derivada de la central tèrmica de Maó, que lògicament havia de generar més energia per a l’illa. Altres entitats també varen advertir les conseqüències de la manca de connexió energètica entre Menorca i Mallorca. Aquest és el cas del Cercle d’Economia, que a principis d’any exigí la reparació del cable submarí. En canvi, la CAEB va anar més enllà: el mes d’abril reclamà al llavors ministre d’Energia, Álvaro Nadal, l’adequació de les turbines de la central tèrmica de Maó a la normativa mediambiental europea per evitar una “catàstrofe” econòmica l’any 2020. La CAEB va exposar en el document la total dependència de Menorca a la central i que l’avaria en el cablejat representava una “situació d’alt risc” per a la cobertura de la demanda elèctrica.
La reparació del cable romput i les obres per fer-ne un altre s’havien projectat per a 2020. Tot i que a Menorca ja s’havien rebut alguns avisos: els caps de fibló que, darrerament, s’han deixat veure a l’illa han provocat importants destrosses. L’1 d’abril de l’any passat, tres caps de fibló varen tocar terra i varen arrasar la zona entre la urbanització de Cala Galdana (Ferreries) i Macarella, i es varen deixar notar en forma de desperfectes a Ciutadella. Fins i tot el passat mes de juliol a la platja de Binibèquer (Sant Lluís), un cap de fibló de reduïdes dimensions va posar en perill la integritat dels banyistes que gaudien d’una jornada estiuenca a Menorca. I aquesta vegada hauria pogut ser fins i tot pitjor: si el cap de fibló hagués passat uns centenars de metres més enllà, l’apagada hauria afectat l’illa sencera.
Canvi de model
Segons un estudi de l’Institut de Física Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears, si la connexió entre Mallorca i Menorca hagués estat operativa, hi havia un 60% de possibilitats que s’hagués evitat l’apagada -tot i que el mateix estudi admet que hi havia un 8% de possibilitats que llavors l’apagada afectàs també Mallorca. Cada vegada hi ha més veus que reclamen un canvi de model energètic. Un model basat en les renovables que permeti a l’illa ser autosuficient. Hi ha propostes legislatives com les que a l’estiu va anunciar a Menorca la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, encaminada a habilitar l’illa com a zona pilot d’energies renovables a escala europea.
El debat s’ha encetat i tant el Consell Insular com els ajuntaments de Maó i Ciutadella, les institucions més importants de Menorca pel que fa a nombre d’habitants, insisteixen que és necessari canviar de manera urgent el model energètic. Ambdues ciutats tenen damunt la taula rellevants projectes per encapçalar un model pioner. La batlessa de Maó, Conxa Juanola, ha dit que després de l’apagada elèctrica “la reflexió i l’aposta per un model d’autosuficiència és el camí de cara al futur”. Juanola, en un discurs crític, va reconèixer que sent “impotència” per la situació que travessa l’illa en qüestió energètica i lamentà “la falta de manteniment i de sensibilitat de les administracions competents”. Mentrestant, la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, considera que el darrer episodi viscut ha posat de manifest “la dependència energètica que tenim, fet pel qual cal plantejar un canvi de model”.
