Menorca ha cobrat l’1,4% dels 9,3 milions de multes per obres en rústic del 2020

MaóEl Consorci per la Protecció de la Legalitat Urbanística en Sòl Rústic de Menorca va rebre durant l’any 2020 un total de 65 denúncies per part de particulars, ajuntaments, la Conselleria de Medi Ambient i el Seprona, segons el conseller d’Ordenació del Territori i president del Consorci, Bep Pastrana. Aquestes infraccions es varen traduir en propostes de sancions per valor de 9,3 milions d’euros, una quantitat significativa de la qual tan sols se n’ha cobrat una petita part, per ara: l’1,4%.

En la majoria de casos, el propietari pot abaratir la sanció restituint el paisatge o legalitzant a posteriori allò que ha fet malament, admet Pastrana: “Els imports es poden veure disminuïts fins al 95%, però les propostes sancionadores acostumen a ser força elevades, tot i que van en funció de la gravetat i oscil·len entre els 2.000 i els 800.000 euros”. A més, els processos burocràtics per tramitar les multes són llargs i inclouen un període perquè els afectats puguin al·legar, un altre perquè l’ajuntament corresponent pugui fer una proposta de legalització i, a més, els propietaris poden acabar recorrent als tribunals. Per això, en la liquidació de comptes del Consorci, dels 9,3 milions d’euros de drets de cobrament tan sols s’han recaptat 134.055 euros. 

El Consorci està integrat pel Consell de Menorca i tots els ajuntaments de l’illa, tot i que el del Migjorn ha comunicat la intenció d’abandonar-lo. Bep Pastrana explica que, després de rebre una denúncia, obren un expedient, comproven els fets i, si s’escau, proposen una sanció. Tot i així, per demostrar una il·legalitat no ho tenen fàcil: “Estam molt limitats, no podem accedir a l’habitatge sense una ordre judicial”, lamenta Pastrana. Sí que poden fer una estimació de la il·legalitat mitjançant imatges aèries i l’observació de les obres des dels camins públics. “Feim una estimació de danys subjectiva i durant el procés d’al·legacions generalment els propietaris ens deixen entrar per comprovar si l’estimació correspon a la realitat”.

El conseller d’Ordenació del Territori deixa clar que la competència de vigilar el correcte desenvolupament d’un projecte urbanístic recau en l’Ajuntament. “Hi ha dos camins: per una banda, amb una declaració responsable que no faria preceptiva una visita de finals d’obra; per l’altra, que quan se sol·licita un final d’obra els tècnics de l’ajuntament duguin a terme les comprovacions”, explica. I afegeix que ells només actuen “quan hi ha una denúncia”.

Entre les multes que ha tramitat el Consorci, hi ha les corresponents a l’escàndol per les obres il·legals a l’agroturisme de Torre Vella, a Alaior. Aquest cas tot sol ha implicat una proposta de sanció històrica d’1,4 milions d’euros per la construcció il·legal de set piscines no declarades i el formigonament de més de 2.000 metres quadrats de sòl rústic. Aquest escàndol ha fet dubtar sobre l’eficàcia del sistema de prevenció i control en els agroturismes, cada vegada més en auge a Menorca.

Descoordinació institucional

De fet, cap administració ho va detectar. Va ser el GOB que va denunciar les irregularitats de Torre Vella, i això ha evidenciat la descoordinació institucional, explica el responsable d’Ordenació del Territori de l’entitat ecologista, Miquel Camps. “Fa estona que demanam que les intervencions més significatives que es facin damunt el territori menorquí tinguin un control periòdic del Consorci”, diu. I afegeix: “Set piscines que no estan en el projecte són bones de veure per qui hi entén una mica; per tant, necessitam aquest instrument de control amb més mitjans com ara drons o avionetes”.

Maria Camps, la portaveu de Junts per Lô, que exerceix d’oposició a Alaior, atribueix la falta de control de les obres al PP. “Fa 7 anys que no aproven inicialment el PGOU i varen eliminar la figura d’inspector d’obres quan varen entrar a governar. No hi ha vigilància activa”, afirma. També lamenta l’actitud dels promotors “que se salten les normes de manera flagrant i descarada”.

Esquerra de Menorca-Esquerra Unida també acusa els promotors de “voler enganyar premeditadament l’administració pública”. A més, la formació se sorprèn per la falta de seguiment de les obres per part del departament d’Urbanisme del municipi. Així mateix, recorda que els promotors ja havien publicat fotografies de l’agroturisme, amb les piscines ben a la vista, en les ofertes que difonien per internet. També alerta que el grup inversor és el mateix que ja va obrir un altre agroturisme a Santa Ponça sense autorització. “És necessari clausurar cautelarment les piscines i revisar la llicència d’activitat. També cal aturar temporalment la concessió de noves autoritzacions fins que Menorca no tingui clar el model que vol per al camp”, afirmen fonts d’Esquerra de Menorca-Esquerra Unida .

Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme d’Alaior, Cristòbal Marqués, es defensa dient que la llicència es va donar amb tots els informes favorables de totes les administracions (Medi Ambient, el Consell i l’Ajuntament). “Tenim delegada tota la supervisió i inspecció en sòl rústic al Consorci, i que la denúncia del GOB sigui del 2019 i es faci pública ara evidencia que hi ha coses que no funcionen bé”, afirma. Marqués explica que “no hi ha una eficiència” i perden el temps “en un munt de ximpleries”. “No acusam ningú, però proposam, per millorar, tenir una espècie de Google Maps per veure les autoritzacions de cada finca i que el Consorci tingui accés directe a totes les llicències”, afegeix. Insisteix que “és complicat” saber si una casa concreta o una piscina tenen o no autorització, i reconeix que calen “més eines de control, especialment informàtiques o basades en les noves tecnologies”.