La medicina telemàtica que arrela a l'Atenció Primària de les Illes

PalmaAmb l’arribada de la pandèmia, les consultes telefòniques s’implementaren amb urgència a l’Atenció Primària com a principal contacte entre professionals i usuaris per evitar aglomeracions i contagis als centres de salut. Ara, encara és el tipus de consulta prioritària, però a mesura que hi hagi més població vacunada –i, per tant, més seguretat en la societat davant el virus–, la intenció de la Conselleria de Salut és fer els centres més accessibles i recuperar la presencialitat. No obstant això, aquest tipus de visita a distància no desapareixerà. “La pandèmia ha accelerat un canvi que ja s’havia iniciat i la telemedicina es mantindrà”, assegura la subdirectora d’Atenció Primària, Marga Servera. Això sí, no s’aplicarà com ara.

“Cap on anam? Cap al fet que tu cridis, expliquis el teu motiu i, segons quin sigui, et donin cita per al professional més adient dels que tenim a l’Atenció Primària. De vegades es podrà resoldre telefònicament –per exemple, en temes administratius– i d’altres no, però la decisió sempre serà consensuada amb l’usuari”, exposa Servera. De fet, la voluntat, a llarg termini, és anar encara més enllà: “Per exemple, fer una interconsulta, amb el metge de referència, l’especialista i el pacient, per videoconferència”, comenta. En definitiva, incorporar a la medicina les eines tecnològiques que hi ha a la societat. Amb tot, la subdirectora deixa clar que “les consultes presencials i domiciliàries mai desapareixeran, però hi haurà a l’abast aquest altres tipus de cites”. “Crec que ens poden acostar a més gent”, opina.

Acords del 2019

La incorporació de les tecnologies de la comunicació i la informació no és res nou, sinó que ja es va incloure en un document acordat entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes el 2019 en el marc del Consell Interterritorial per enfortir l’Atenció Primària. José Manuel Valverde, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes, creu que “una quantitat gens menyspreable de cites” es poden atendre per telèfon, sobretot per qüestions com ara comentar unes anàlisis que estan bé o renovar una baixa de llarga durada. Però remarca la importància de la presencialitat sobretot amb la gent gran i més vulnerable. “Hi ha vegades que venen i no hi ha un motiu clínic, però són visites més socials que també són molt importants en la Primària”. Amb tot, defensa que “no s’hauria de tornar mai a centres de salut que semblen un mercat, de tanta gent que s’hi acumulava”.

La telemedicina ha de mantenir-se “per fer la feina més fàcil, però no ha de deixar fora les persones grans, amb discapacitat, les víctimes de violència masclista... Tot això no s’arregla amb teleassistència”, opina la vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears i infermera de família i comunitària, Raquel Muñoz. En la mateixa línia es posiciona la delegada de Simebal, Carmen Fernández: “És una bona eina sempre que no deshumanitzi l’assistència”. “Fa temps que es planteja la ‘e-consulta’ per correu electrònic o la videoconsulta. Amb el temps apareixeran, però necessitam recursos”, prossegueix. El delegat de SATSE, Paulino Vico, opina que són eines útils, tenint en compte que “cada vegada la gent gran està més habituada a les tecnologies”. 

Reptes de futur

A banda de l’avenç tecnològic, el document acordat en el Consell Interterritorial es marcava objectius prioritaris, com l’increment gradual dels pressupostos, oposicions cada dos anys –com a mínim– per reduir la temporalitat i un compromís de minvar les ràtios entre professional i pacient. L’emergència sanitària ha posat un fre a aquest pla i ha evidenciat més que mai les mancances de l’àmbit de salut més proper a la ciutadania. Davant aquesta realitat, el govern espanyol ha promès, per al 2021, més de mil milions d’euros dels fons europeus per enfortir-lo. “

Abans de la pandèmia ja teníem mancances que s’havien d’assumir, la societat havia canviat i nosaltres aplicàvem un model de finals dels anys vuitanta”, assenyala Marga Servera. Per ella, els reptes principals del nou model són atendre una població de cada vegada amb més problemes de salut crònics i, alhora, resoldre l’atenció immediata. La subdirectora de l’IB-Salut explica que es vol fer potenciant totes les competències que tenen els professionals –infermeres, fisioterapeutes, comares, metges, treballadors socials...– per donar un servei biopsicosocial. És a dir, integrador i multidisciplinari. 

Les associacions de professionals consideren que és indispensable un increment dels recursos. De fet, varen firmar un manifest en el marc del Fòrum de l’Atenció Primària post-SARS-CoV-2 de les Illes Balears en què reclamaven una aposta real per aquest àmbit. “Si no hi ha més inversió i personal, serà molt difícil solucionar els problemes d’una Atenció Primària ja molt minvada i infrafinançada abans del coronavirus”, sosté Valverdre. “Si no abaixam les quotes i reduïm la temporalitat en els contractes, no podem desenvolupar totes les nostres competències”, afegeix Muñoz. Per ella, un punt fonamental a potenciar és la promoció i educació en la salut no només als centres, sinó en escoles, associacions de veïns, etc. També reforçar l’atenció a la cronicitat “per prevenir les malalties en la gent sana i el deteriorament precoç en la població malalta”, indica.