Un matí de compres nadalenques: “El més còmode és regalar una nina rosa”

BarcelonaEntrar en una botiga de joguines mareja, i més si és Nadal: de tant comprador amb presses, de tants nadons de plàstic que et miren fixament, de tantes caixes de colors llampants arrenglerades. Però en el fons tot segueix un ordre que, no per casualitat, es repeteix a la majoria de comerços de joguines. A un cantó, dinosaures que ensenyen les dents, la caixa d’una moto blau marí conduïda per un nen i un coet desmuntable; a l’altre, nadons de tots colors, nines i cotxets roses, una capsa de joies amb la imatge d’un grup d’amigues i una màquina de cosir infantil. “Encara s’educa els nens per ser forts i explorar, i a les nenes perquè estiguin maques i siguin simpàtiques: només cal veure els regals que se’ls ofereixen”, lamenta la directora de l’Observatori per la Igualtat de la UAB, Joana Gallego.

Però, davant l’aparador, ¿les famílies realment pensen en aquesta divisió? La Melina, que està a punt de sortir d’un establiment cèntric de Barcelona, assegura que “si ningú t’ho diu, és difícil de veure”. Diu que es tracta d’educar la nostra mirada, de preguntar-nos què implica que la disfressa del superheroi sigui blau marí i porti capa i la de superheroïna sigui curta i amb purpurina. “Separant els gèneres estem coartant-los la llibertat de jugar al que realment volen jugar”, denuncia.

La Clàudia és a la secció de disfresses, vol un vestit per a la seva fillola. “Li compraré el barco pirata, però no m’hauria fet res comprar-li un conjunt de nen”, explica mentre la dona gran que l’acompanya no entén res. “Diu que si li regalaries una joguina com ara una nina a un nen”, li repeteix ella més fort. I la dona llavors diu que no: “Ah, no, jo vull que no hi hagi violència de gènere, la resta m’és igual”, respon. I la “qüestió generacional” aflora.

De fet, ha sigut arran del 8-M i les manifestacions feministes dels últims temps que, segons els treballadors de les botigues consultades, cada vegada més clients s’han anat interessant més per les joguines no sexistes. “Això sí, durant aquesta època de l’any menys: tothom ve amb presses i el poc temps dificulta la reflexió”, apunta un.

El moment de decidir

També n’hi ha, però, que creuen que “s’exagera”: la Mireia no deu arribar als quaranta i opina que si les nenes volen nines és perquè “amb cotxes s’avorreixen”. “No els hem de prohibir res!”, remarca mentre avança pel passadís d’una altra botiga. I, certament, els professionals diuen que aquesta no és la solució: sempre demanen que es respecti el desig dels més petits, però també conviden a reiterar missatges en contra d’aquests estereotips per revertir el bombardeig publicitari.

Un dels principals obstacles, però, és que costa trobar establiments que surtin d’aquest binarisme. Per això famílies com la de la Montse busquen botigues sensibilitzades -com alguna del barri o l’Abacus, que ha col·locat un distintiu sobre algunes joguines amb frases com “No ens digueu a què hem de jugar”- i també compren per internet. “Avui dia el més còmode (i barat) és regalar-li una princesa amb vestit rosa”, lamenta Sánchez, que té dos bessons petits, l’Isaac i la Joana, i cada Nadal fa l’exercici de regalar paquets sense nom.

Però també hi ha opcions dins les grans superfícies. La Susana passeja carregada pel passadís de les manualitats infantils d’una coneguda marca amb un paquet de pintures sota el braç. Diu que prefereix aquests regals, els jocs de taula o els contes perquè la major part de les opcions perpetuen “els rols del machote i la princesa”. Això sí, diu que la seva funció no és censurar els gustos fills: “El marge que tenim els grans és donar-los alternatives”, conclou.