ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Quan la mar s’escalfa

Mesurant la temperatura estival de la mar Mediterrània

La mar Mediterrània bateja un clima que sobrepassa les seves fronteres i una cultura que ha nascut, crescut i que algun dia desapareixerà a la vorera de la seva conca.

En qualsevol cas, avui esbrinarem la temperatura de les seves aigües amb l’ajut d’un satèl·lit. Es parla que aquest darrer estiu la temperatura de la mar Mediterrània ha superat els valors habituals i que això és un factor que pot enfortir les tempestes. Així, navegant des de la mar d’Alborà fins a la mar de Màrmara mesurarem l’escalfor de les seves aigües i el seu comportament en tota la conca.

Per a l’exercici utilitzarem una sèrie d’imatges del satèl·lit Aqua de la NASA. Per una banda, un conjunt d’imatges amb dades de la temperatura mitjana del mes de setembre d’enguany. Per l’altra, la mateixa variable a partir d’una sèrie de 16 anys formada per imatges de tots els mesos de setembre entre 2002 i 2017.

Quan parlam de valors de temperatura de l’aigua de la mar a partir d’imatges de satèl·lit ens referim a la temperatura de la superfície i diferenciam, a més a més, si és diürna -el cas d’avui- o nocturna. Un altre aspecte que cal considerar és que durant els mesos d’hivern la temperatura de la mar és bastant regular i que disminueix progressivament amb la profunditat. En canvi, a l’estiu es produeix un bot significatiu de temperatura entre la capa superior (més calenta) i les capes inferiors (més fredes).

Satèl·lit Aqua

Un cop processades les imatges, i gràcies a la resolució espacial del sensor del satèl·lit Aqua, obtindrem un valor de temperatura cada 16 km2. Considerant que la mar Mediterrània té una superfície d’uns 2,5 milions km2, parlam d’uns 156.000 punts de temperatura.

Per representar i analitzar els valors de temperatura obtinguts he generat un mapa de la conca Mediterrània amb un conjunt de tres figures corresponents al setembre d’enguany (figura superior), a la mitjana dels mesos de setembre del període 2002-2017 (figura central) i a la variació entre la temperatura del setembre d’enguany i la mitjana de la sèrie dels mesos de setembre dels darrers 16 anys (figura inferior).

Una mirada ràpida a la imatge d’enguany dibuixa un gradient de temperatura en funció de la latitud. Un patró habitual que també es repeteix a la figura de la sèrie 2002-2017 i que s’explica per la major altura assolida pel Sol sobre l’horitzó en latituds més baixes, amb rajos que incideixen més perpendiculars sobre la superfície de la mar, que transmeten més energia.

En segon lloc, observam un gradient de temperatura en funció de la longitud, amb l’aigua de la conca oriental més escalfada que la conca occidental, que rep l’entrada d’aigua sensiblement més freda de l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar.

Un tercer detall és la presència a la figura de setembre d’enguany d’un gradient de temperatura important, entre els 20 °C que trobam a la mar d’Alborà o al golf de Lleó i els 30 °C d’algunes zones de la conca oriental, com per exemple als voltants de l’illa de Xipre.

En observar la figura amb la sèrie 2002-2017 veiem un gradient semblant que a la figura d’enguany, però amb un patró més suavitzat i homogeni. En segon lloc, podem intuir que, en termes generals, la temperatura mitjana de la sèrie històrica és lleugerament inferior a la temperatura mitjana de la imatge d’enguany.

Per sortir de dubtes anam a la figura inferior, on hem generat un mapa d’anomalies a partir de restar els valors de la sèrie 2002-2017 dels valors d’enguany. He intentat simplificar la interpretació visual amb una llegenda de cinc classes. De color gris tenim una franja prou important en extensió que representa aquells sectors on la temperatura ha variat ±0,5 °C i que considerarem propers a la mitjana. A partir d’aquí començarem a observar com i on ha augmentat la temperatura. Destaca, amb augments de temperatura entre 2 °C i 3 °C, una part del golf de Lleó, de la mar Lígur i de la mar Adriàtica.

En qualsevol cas, pel que fa al mes de setembre d’enguany, el mapa revela un augment de la temperatura en gran part de la mar Mediterrània en comparació amb la mitjana dels darrers setze anys, però amb matisos importants. La figura convida a descobrir-los de la ma de la seva toponímia encisadora: mar d’Alborà, Balear, Lígur, Tirrena, Adriàtica, Jònica, Egea, Màrmara. Feliç periple.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF