ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Un mapa d’indrets amb reiteració de gelades a Mallorca

Amb l’ajut del satèl·lit dibuixarem els patrons dels racons illencs on la temperatura del terra assoleix temperatures sota zero amb major freqüència

Aquests darrers mesos de gener i febrer han estat poc plujosos. Durant un període llarg, tinguérem la presència d’un anticicló ancorat sobre la conca occidental de la mar Mediterrània que, a més de deixar unes precipitacions per davall de la mitjana del període, ens regalà nits clares i amb poca humitat a l’atmosfera: una combinació magnífica per gaudir dels estels i de la lluna, però també ens deixà unes nits especialment fredes a causa que l’absència de niguls no podia impedir que l’escalfor acumulada durant el dia s’escapàs cap a l’espai.

Molts matins era habitual la presència d’una capa de gel sobre el terra o sobre els vidres dels cotxes, entre d’altres, i la repetició del fenomen m’ha fet pensar en la possibilitat d’utilitzar la teledetecció per esbrinar quins indrets de Mallorca acumularen el major nombre de gelades.

La temperatura de la superfície del terra és una dada habitualment obtinguda a través de sensors de teledetecció, especialment en la regió espectral de l’infraroig tèrmic. Es tractava, per tant, d’observar a quins racons de l’illa la temperatura de la superfície del terra havia assolit temperatures inferiors a zero graus amb major freqüència i després representar-los en un mapa.

Per a aquesta tasca s’han utilitzat un total de 120 imatges nocturnes enregistrades entre els passats dies 1 de gener i 28 de febrer pel sensor MODIS a bord dels satèl·lits Terra i Aqua de la NASA. Malgrat que, a causa de l’aleatòria presència de niguls en el moment que passa el satèl·lit, no sempre sigui possible enregistrar dades de temperatura per a tota l’extensió de l’illa, la sèrie de 120 imatges és prou significativa i ha permès dibuixar uns patrons de temperatura que explicarem a continuació sobre el mapa que acompanya el text.

Si anam al mapa, veurem representats aquells indrets de Mallorca on durant el passats mesos de gener i febrer el satèl·lit va enregistrar des d’un mínim de dues observacions de temperatura sota zero fins a un màxim de 13 observacions. Us podeu guiar per la llegenda que acompanya el mapa amb una paleta de colors que representa el nombre d’observacions. Ens trobam, per tant, davant aquells indrets illencs més propensos a patir gelades.

He enumerat els sectors més significatius: el pla que va des del torrent Fals fins a Binissalem (1), el pla de Santa Margalida (2), el pla de Felanitx, Manacor i Vilafranca (3), el camp Simó (4), la depressió de Campos (5), els plans de Llucmajor (6), la coma de Son Granada (7) i el pla de Sant Jordi (8).

Ens trobam davant conques interiors, zones arreiques o endorreiques on, de nit, l’aire que es refreda als vessants dels relleus que les envolten baixa cap a les valls, on queda atrapat. Per exemple, la zona del torrent Fals fins a Binissalem (1) seria un exemple d’una zona arreica on una xarxa de torrents amb mal drenatge provoca que a l’aire li costi trobar el camí de sortida. Seria el cas també del pla de Felanitx, Manacor i de Vilafranca (3), on l’aire intenta fugir per la vall de na Borges, però es troba que és una vall tancada. La coma de Son Granada (7) o la depressió de Campos (5) -aquesta darrera ampliada en el requadre- serien exemples de conques endorreiques, terme que defineix aquelles conques on l’aigua drena cap a una conca tancada.

Per acabar, si repetim l’exercici a la inversa, anant als mesos d’estiu i cercant els valors de temperatura màxima, aprofitant les diferents passades diürnes del satèl·lit, podríem combinar aquesta nova cartografia de màximes anuals amb la que es presenta avui. El resultat seria un mapa indicador de l’amplitud tèrmica anual.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF