Societat 11/02/2022

Podem manté l'esmena de la religió, però s'absté de la proposta de Més per Menorca

El PP i Ciutadans duran al ple del Parlament el 25% de castellà a la llei educativa

3 min
L'ensenyament religiós està blindat per la Constitució espanyola.

PalmaUnides Podem finalment ha mantingut l'esmena per eliminar qualsevol menció a la religió en la llei educativa balear en la Comissió d'Educació que ha tingut lloc al Parlament aquest dijous. Però hi ha hagut un canvi inesperat: s'han abstingut en contra de la proposta de Més per Menorca que va en la mateixa direcció, però fa un pas més enllà: planteja excloure dels projectes educatius les activitats religioses. A més, en un primer moment, al diputada d'Unides Podem, Glòria Santiago, ha anunciat que hi votaria en contra.

La diputada d'Unides Podem, Glòria Santiago, ha defensat que llevar la referència a la religió "no implica que desaparegui perquè és un dret constitucional". En canvi, consideren que l'esmena dels menorquins "podria ser inconstitucional". Amb tot, ha aclarit que està d'acord amb la proposta de Castells "però no podem votar en contra de la Constitució". Finalment, Santiago ha afegit que, a escala de l'Estat, han demanat al PSOE "que faci el pas i s'adeqüi als nous temps, amb l'escola fora dogmes religiosos".

"Em sorprèn que votin en contra de la nostra esmena perquè sí que marca una diferència; hauria de merèixer el suport d'Unides Podem", ha defensat Castells, que ha criticat els de la formació morada per "postureig". De l'esmena que ha defensat Santiago, ha opinat que "és simplement plaer estètic, perquè no aporta res". Pel que fa a MÉS per Mallorca, ha votat a favor d'ambdues esmenes. El diputat Joan Mas Collet ha lamentat que "en una qüestió tan sensible i delicada com la religió el Parlament tingui zero capacitat legislativa" i que "no depèn d'una llei superior, sinó d'un acord entre dos estats".

Sense consens en el model lingüístic

Tant els partits del Pacte com els de l'oposició han coincidit a defensar que la llei educativa no és una llei de llengües, i que no pot tapar tot el debat en altres aspectes educatius importants. Aquesta voluntat s'ha traduït en el ple: la qüestió lingüística ha ocupat només una part del debat de més de tres hores. Però, alhora, ha quedat clar que no s'arribarà a cap consens ampli en aquest aspecte.

El Partit Popular i Ciutadans han celebrat que s'hagi inclòs el castellà com a llengua vehicular, juntament amb el català, però insisteixen a incloure l'obligació d'impartir el 25% de les hores lectives en llengua castellana. "Durant la tramitació de la llei hem tingut sentències basades en jurisprudència constitucional que diuen que, en els projectes escolars on hi ha una sola línia, s'ha de garantir el coneixement d'un mínim de 25% en castellà", ha assenyalat la diputada del PP Marga Duran. "No podem dir que estam contents i d'acord perquè consideram que no es pot garantir un mínim en una llengua i no en l'altra".

En un sentit similar s'ha expressat la portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp. "Creiem que es fomenta el monolingüisme i nosaltres defensam el model plurilingüe, amb les dues llengües oficials i l'anglès com a vehiculars", ha exposat. I ha opinat que la normativa no protegeix "el dret de les famílies a la lliure elecció de la llengua en l'ensenyament". Guasp ha qualificat "d'atracament la vehicularitat de les dues llengües", el fet de blindar el 50% de les hores lectives en la llengua pròpia.

En aquest sentit, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han demanat a l'oposició que cedeixin en les seves posicions per protegir el model lingüístic escolar actual. "Convid tots els grups a no votar en contra de cap article del model lingüístic, ja que és fruit del consens", ha demanat Joan Mas Collet. Ha assegurat que la seva formació ha cedit "en qüestions importants, que ens generen incomoditat", i ha posat d'exemple la vehicularitat de les dues llengües. "No hem anat més enllà, perquè ens creiem allò del consens i de treure la llengua de la brega partidista", ha tancat.

D'altra banda, Castells ha assenyalat que "el model assolit no és el nostre ni ens entusiasma", però ha coincidit amb Collet a afirmar que "aquesta és la característica que ha de tenir una llei d'ampli consens". "Nosaltres hem votat a favor fins i tot elements que ens incomoden, i creiem que també ho haurien de fer els altres partits", ha afegit.

stats