Es resol el misteri de la mort massiva de morenes: les mata un virus que fins ara no les afectava

És la mateixa malaltia que va afectar els anfossos de Mallorca i Menorca fa sis anys

Han calgut tres mesos per descobrir què mata les morenes a les Pitiüses. Des del 6 d'agost se n'han localitzat 220 exemplars morts, una matança sense precedents a les Illes Balears. El Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) ha descobert ara, segons un comunicat del Consell d'Eivissa, que les morts les causa un virus que fins ara no les afectava: la malaltia d'encefalitis i retinopatia víriques (VER), que ha ja ha provocat abans matances semblants en altres espècies a les Balears . Tot i que algunes fonts apuntaven que una microalga tòxica podia ser l'origen de les morts, això ha quedat descartat.

El LIMIA ha detectat per biologia molecular la presència d'un betanodavirus que causa la VER en les mostres analitzades. La malaltia la tenen moltes espècies de peixos, però mai no s'havia descrit en morenes. Provoca atordiment, descoordinació motora i ceguesa que, en les morenes afectades, es tradueix en un comportament erràtic, que fa que surtin dels seus caus i semblin atordides , amb els ulls blancs, gratant-se amb les roques i el fons marí, de manera que es fereixen a si mateixes . Al vídeo podeu veure un animal contagiat. Les necròpsies dels animals i les analítiques de les mostres que se n'han pres han servit per detectar les lesions al sistema nerviós central i a la retina que corroboren la hipòtesi que la causa és la VER.

El comunicat afegeix que "és interessant destacar que aquesta malaltia va afectar els anfossos de Mallorca i Menorca durant els anys 2011 i 2012 i va ser la causant de l'aparició d'una multitud d'anfossos morts o bé surant moribunds a les costes d'ambdues illes".  Tot i això , queda per confirmar si es tracta de la mateixa soca del virus o bé d'una variant nova. El  LIMIA  està fent els estudis necessaris per identificar la variant vírica del VER causant de la  MME  actual de les morenes pitiüses.

La recollida de mostres per al seguiment d'aquest fenomen a l'illa d'Eivissa l'han feta el Servei de Pesca del Consell Insular d'Eivissa i el Centre de Recuperació d'Espècies Marines (CREM) en col·laboració amb el Consell de Formentera, els tècnics municipals de Medi Ambient d'Eivissa, Sant Josep, Santa Eulàlia i Sant Antoni, agents de Medi Ambient, el servei de l'112, centres de busseig, pescadors tant recreatius com professionals i socorristes de les platges.

L'alta temperatura de l'aigua, factor clau

Una de les característiques típiques d'aquest virus és que la seva virulència augmenta amb les temperatures elevades de l'aigua, per damunt dels 20  graus , i que descendeix quan la temperatura davalla per  sota  d'aquesta xifra. Segons els registres de temperatura del CREM, els dos pics de major nombre d'aparició d'exemplars morts a les costes coincideixen amb els pics de major temperatura de l'aigua al mes d'agost. És, per tant, d'esperar, que durant l'hivern, tal com està succeint segons les dades en poder del Consell Insular d'Eivissa, el nombre d'exemplars afectats es vagi reduint a mesura que davalla la temperatura de l'aigua.

 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF