La majoria dels malalts s’han infectat als centres de salut

Les ambulàncies que traslladen els pacients d’Ebola són atacades amb pedres

Un home et ruixa les soles de les sabates amb aigua amb clor per desinfectar-les i una infermera et pren la temperatura després de demanar-te que facis el favor de rentar-te les mans abans d’entrar. Al centre públic de salut de Ngongolio, un dels barris de la localitat congolesa de Beni on s’han registrat més casos d’Ebola, no estan per a ximpleries i prenen tota mena de precaucions després de més de tres mesos d’epidèmia.

El pacient que presenta tres símptomes característics de l’Ebola no pot posar un peu dins la clínica. S’ha de quedar a l’entrada, aïllat en una mena d’habitacle condicionat amb lones, fins que un equip mèdic del ministeri de Salut congolès l’examini i decideixi què s’ha de fer amb ell. Si l’equip considera que no és un cas d’Ebola, el pacient podrà quedar-se a la clínica. En cas contrari, serà traslladat per personal mèdic especialitzat en una ambulància de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’únic centre de tractament de l’Ebola que hi ha a Beni.

“Intentem que tots els centres de salut segueixin aquest protocol per evitar que els malalts d’Ebola puguin tenir contacte amb altres pacients”, explica Juliette d’Hallivillée, una infermera de Metges Sense Fronteres (MSF) que s’encarrega del control i la prevenció de les infeccions a Beni. Abans a les clíniques d’aquesta població no s’hi feia cap separació dels pacients. Malalts d’Ebola estaven amb altres convalescents, i tots acabaven infectats.

De fet, a Beni la majoria dels malalts d’Ebola s’han infectat als mateixos centres de salut on havien anat a tractar-se d’una altra patologia. Per això D’Hallivillée recorre cada setmana bona part de les clíniques de la localitat per comprovar que segueixen el protocol i formar el seu personal.

El cas d’un nen de 6 anys

Al centre de salut de Ngongolio, un nen de 6 anys és a l’habitacle d’aïllament. “Té febre, vòmits i dolor abdominal”, afirma la infermera de la clínica per justificar que no l’hagi deixat entrar. El protocol, per tant, sembla que es compleix. Però el nen és a la zona d’aïllament amb un dels seus germans i el pare, malgrat que en teoria hauria d’estar tot sol per no infectar ningú.

La infermera de MSF explica que, curiosament, l’afluència de pacients s’ha reduït a les clíniques de Beni durant l’última setmana. “Aquí, al centre de salut de Ngongolio, altres dies hi venien una mitjana de trenta malalts, i avui amb prou feines hi han acudit quinze”, explica. “Creiem que els pacients ara eviten anar a les clíniques per por que els portin al centre de tractament de l’Ebola i truquen els metges perquè els visitin a casa”.

El centre de tractament de l’Ebola s’ha convertit en el lloc més temut de Beni. Ningú hi vol anar. Ha corregut la veu que qui hi ingressa ja no en surt amb vida, i s’han donat casos d’atacs contra les ambulàncies de l’OMS de la Salut que s’encarreguen de traslladar els pacients sospitosos de tenir Ebola de les clíniques al centre de tractament. Els veïns els llancen pedres per impedir que puguin transportar el pacient, fins i tot hi ha hagut casos de malalts que han escapat ells mateixos de l’ambulància.

A Beni hi ha desenes de centres de salut, la majoria privats i sense la supervisió del govern però que moltes vegades són els que tenen més confiança per part de la gent. Ara, fer un seguiment de totes les clíniques s’ha convertit en el principal repte per frenar l’epidèmia.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF