Barcelona-Madrid

“A Madrid no tenen ni idea de la realitat de Barcelona”

L’armènia Paloma M. Badalian va créixer a Madrid i va venir a estudiar ciències biomèdiques a Barcelona

2 min
Paloma M. Badalian
Dossier Barcelona-Madrid: qui està en decadència? Desplega
1.
Barcelona-Madrid: on és la decadència?
2.
“A Madrid hi ha més moviment i llocs on fer xarxa”
3.
“A Madrid no tenen ni idea de la realitat de Barcelona”

BarcelonaPaloma M. Badalian va néixer a la capital armènia, Erevan, però amb pocs mesos va arribar a Madrid, el 1994. Els seus pares, músics de professió, van haver de lluitar de valent per sortir-se’n i es van esforçar per donar-li una educació de qualitat, de manera que Paloma va anar al Col·legi Britànic, primer, i a l’Alemany, després, sempre amb beques i ajuts públics. Quedem a prop de l’Idibaps, el centre de recerca adscrit a l’Hospital Clínic, al carrer Rosselló. Va arribar a Barcelona el 2015 per estudiar ciències biomèdiques a la Universitat de Barcelona, ja que a Madrid no hi havia tanta oferta en aquest àmbit concret, sobretot a la pública. "Encara recordo quan em va arribar el correu de la UB dient-me que m’havien acceptat. Estava en català i em va costar entendre el que hi deia", explica rient. Al principi li va costar una mica perquè la carrera era en català, però al cap de pocs mesos ja dominava prou la llengua per seguir les classes.

"El que més m’agrada d’aquesta ciutat és que pots anar a peu a tot arreu. Quan vaig a Madrid m’estic al meu barri del Pilar i no baixo fins a Sol, però aquí en un moment som al centre", comenta. Com en el mític diàleg de Pulp fiction entre Vincent Vega i Jules Winfield, la gràcia està en les petites diferències. "A Madrid es marquen més les diferències socials, els pijos van vestits de pijos i hi ha més corbata que a Barcelona. Aquí els pijos van més casuals. Per això es diu que Barcelona és la ciutat dels hipsters", afirma.

Després d’acabar la carrera, Paloma va enviar desenes de sol·licituds per fer un màster, la majoria a Barcelona. "És que era aquí i veia els centres de recerca que hi ha a la ciutat, alguns al costat de la platja, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i jo deia: «Jo vull estudiar aquí!»" Al final va rebre la trucada de l’Idibaps, on fa un màster de medicina translacional en l’equip que lidera l’especialista en càncer de fetge Josep Maria Llovet, un dels més punters del món en el seu àmbit.

Ajuts públics

"Tinc amigues de Madrid que estan fent doctorats en altres coses, en física o química, i em diuen que els costa molt aconseguir una beca. Aquí jo tinc una beca de la Generalitat i allà sembla que no hi ha tanta facilitat per accedir a ajuts", explica. "A mi Barcelona m’ha obert molts camins. Potser a Madrid també els hauria trobat, però aquí m’ha anat molt bé –conclou–. I després hi ha una altra cosa, quan era a Irlanda i deia que venia de la Universitat de Barcelona, a la gent li brillaven els ulls; en canvi, amb la Complutense no passa", afirma.

Quines diferències has vist més amb Madrid? "Allà tinc amigues del col·legi que estan fent oposicions; aquí, en canvi, tots tenen un MBA, treballen per a un app en un coworking...", diu rient. "A Madrid no tenen ni idea de la realitat de Barcelona, els mitjans han fet molt de mal. El que els expliquen no té res a veure amb la realitat", conclou.

Dossier Barcelona-Madrid: qui està en decadència?
Vés a l’ÍNDEX
stats