La llum ajuda a capgirar l’Alzheimer

Barcelona“L’Alzheimer és més d’una malaltia alhora”, sentencia la investigadora Li-Hue Tsai, experta del MIT a Cambridge (Massachusetts). La formació de les anomenades plaques senils -fruit de la deposició de la proteïna beta-amiloide- i dels cabdells neurofibril·lars -per la proteïna tau-és la principal evidència de l’Alzheimer. Això, i el declivi de la memòria i altres capacitats cognitives. Però ni aquestes són les úniques minves que produeix la malaltia, ni tampoc les plaques i els cabdells són els únics signes. Tsai porta gairebé una dècada estudiant les ones cerebrals i el seu impacte en la malaltia. Aplicant estimulació sonora i lumínica ha aconseguit capgirar algun dels símptomes.

“Ens enfrontem a una malaltia complexa”, diu Tsai, que va participar al Congrés Mundial sobre Trisomia 21 celebrat al Cosmocaixa. “Ni tan sols es pot explicar a partir d’una única forma patològica”, subratlla. De fet, la investigadora cada dia té més clar que amb l’Alzheimer passa com amb el càncer, en què la diversitat d’afectacions fa impossible restringir-lo a una única malaltia. “Sabem que almenys necessita dues dècades per generar els primers símptomes i que en tots els casos veiem plaques, cabdells i demència”. Però també s’estan veient cada vegada més fenòmens cel·lulars com endocitosi -captació de material cap a l’interior de la cèl·lula- o disfuncions associades als neurotransmissors, a banda d’almenys dues dotzenes de gens sospitosos de promoure la malaltia. Això fa que laboratoris de tot el món assagin noves aproximacions a l’Alzheimer.

El laboratori de Tsai no és una excepció. Al MIT són especialment actius reunint big data amb l’objectiu de veure què canvia en cadascuna de les cèl·lules cerebrals durant el progrés de l’Alzheimer. Es busca escriure “nova biologia” i també la identificació de nous gens promotors de la malaltia. Igualment, es treballa en noves metodologies que vagin més enllà dels models animals. “L’Alzheimer és una malaltia singularment humana”, reflexiona. Probablement per això molts estudis esperançadors amb ratolins fracassen en humans.

La solució que ha trobat la investigadora passa pels anomenats orgànuls, unitats funcionals constituïdes per diferents tipus de cèl·lules. De fet, seria la mínima expressió d’un cervell, format per neurones, micròglies (les cèl·lules del sistema immune cerebral), vasos sanguinis i altres cèl·lules que, en conjunt, tenen un mínim d’activitat metabòlica i elèctrica. El treball amb cèl·lules mare IPS dona com a resultat l’autoassemblatge de tots els components. “És una mica de ciència-ficció, però funciona”, exclama Tsai.

Per reblar el clau, la investigadora del MIT ha proposat veure el cervell com una xarxa complexa capaç de generar funcions avançades com el raonament abstracte, la memòria o l’aprenentatge. Aquestes i altres funcions només són possibles si les neurones estan sincronitzades i s’activen l’una a l’altra alhora. Aquest mecanisme es pot detectar mitjançant ones cerebrals.

Tsai va provar de sincronitzar àrees concretes del cervell en models animals modulant les ones gamma a una freqüència de 40 hertz. Sorprenentment, les plaques de proteïna amiloide es van reduir. Desenes d’experiments posteriors van evidenciar que se’n formaven menys i que la micròglia recuperava capacitat per fagocitar cossos estranys. “Aplicant llum led estroboscòpica -com la de les discoteques-, les neurones incrementen les sinapsis, i la micròglia, la seva funció fagocítica”, explica. L’experiment ja s’ha fet en unes 70 persones aplicant una ració de llum diària durant vàries setmanes. El resultat és una mena de rescat neuronal i una lleugera millora de les capacitats d’aprenentatge i de memòria sense cap mena d’efecte secundari. Massa bonic? “Estem tot just al principi”.