De la lluita dels socis a la desídia política

FelanitxJoan Adrover Tasco fou el treballador que el 19 de febrer de 1991 va rodar clau al Sindicat de Felanitx. Va ser el personal laboral el que s’arromangà per salvar el Celler Cooperatiu i qui va proposar a la Caixa la possibilitat que els treballadors es poguessin quedar l’edifici absorbint-ne el deute: 70 milions de pessetes, xifra corresponent a tres hipoteques, segons explica a l’ARA Balears Joan Adrover. Dels 223 socis que el 1919 varen començar l’activitat al Celler de Felanitx, es va passar a prop de 500 el 1991, quan es tancava el major projecte social i empresarial de Mallorca relacionat amb el sector del vi.

“Al·lots, el Sindicat s’ha acabat” va ser la frase amb què Joan Tasco ho anuncià als tretze treballadors que aguantaren fins a vuit mesos sense cobrar a les instal·lacions del Celler. Llavors, una junta gestora es va fer càrrec de liquidar la cooperativa, mentre que la Caixa executava les tres hipoteques per valor de 70 milions i subhastava l’enorme immoble, el símbol econòmic del municipi més enllà del turisme.

Abans, emperò, Joan Adrover i diversos socis es mostraren disposats a intentar comprar el Sindicat. L’entitat bancària que en principi havia anunciat una treva en la tramitació de la subhasta acabà per deixar-los tirats, segons comenta. “Estàvem decidits a reprendre l’activitat si ens donaven temps. Al final, tot va fer ull i ni ens contestaren”, lamenta. Entre el 1976 i el 1990, els impagaments i deutes es varen anar fent grans. “Devíem molt. Resulta que els gestors ens descomptaven les quotes de l’assegurança, però no les ingressaven a la Seguretat Social”. Són algunes de les irregularitats que s’hi detectaren.

Políticament, la pèrdua del Sindicat també tingué una lluita particular, segons explica Joan Tasco. “El 1992, el batle, Miquel Riera (PSOE), volia que es retirassin les demandes i tenia previst que l’Ajuntament anàs a la subhasta i adquirís l’edifici. Però aleshores el PP li presentà una moció de censura i el nou batle, Antoni Grimalt, no va fer res pel salvar el Sindicat. Va ser una llàstima, se n’hauria evitat la degradació”, conta el darrer delegat sindical del Celler Cooperatiu. Remarca que almanco hi hagué dos intents d’evitar que es perdés.

Que amb una bona gestió el Sindicat hauria pogut tirar endavant és una certesa que defensa Joan Tasco. De fet, els socis del Celler Cooperatiu, pocs anys abans del crac, havien aprovat l’absorció de la Unió Agrícola, una cooperativa local de pagesos. I també va estendre el negoci al sequer d’albercocs. La nova secció hortofrutícola, emperò, no va poder evitar-ne l’enfonsament, “amb uns gestors ineptes”.

Després d’una primera subhasta deserta, el 1992, el celleter Pau Ripoll es quedà amb l’edifici pel valor de les hipoteques, “uns 70 milions de pessetes”. Avui, més de 25 anys després, el preu de compra previst pel Consell de Mallorca està per concretar, però diverses fonts apunten que podria situar-se en els 3 milions d’euros. A aquesta xifra, s’hi haurà d’afegir un pressupost molt més elevat per rehabilitar l’edifici, avui en estat de runa.

“No sabrem mai què hauria passat si els treballadors ens haguéssim quedat l’edifici, però els que vàrem aguantar fins al final estàvem convençuts que el negoci del vi era viable”, subratlla Joan Adrover. El sector, evidentment, ha reviscolat i ha tret nous ceps. El Migjorn ja fa anys que torna a produir vi de qualitat.