EDUCACIÓ

El llibre electrònic guanya terreny a les publicacions tradicionals

Cada vegada més centres opten per incorporar els dispositius electrònics, sobretot a Secundària

El llibre electrònic està conquerint a poc a poc les aules dels centres educatius de les Illes Balears. Cada vegada més alumnes, sobretot de Secundària, porten a les motxilles dispositius electrònics en lloc dels llibres tradicionals. I sembla que aquesta passa no té marxa enrere.

El centre concertat Aula Balear (Can Valero) és un dels que ha apostat per incorporar el llibre electrònic a partir de Secundària. Varen començar l’any passat amb els alumnes de primer d’ESO, i enguany ho fan amb els de primer i segon. “Feim una substitució gradual i no és completa, perquè els nins encara tenen quaderns. Les matemàtiques i l’anglès també es fan amb paper”, explica Francisca Lliteres, professora d’Informàtica de Secundària i coordinadora del centre. Ja fa anys que les editorials treballen per introduir el llibre digital, encara que abans “t’oferien una llicència que només servia per treballar a casa”. Ara, els alumnes reben un Chromebook en què troben una aplicació de gestió d’aula. “Allà tenen penjats tots els llibres digitals que han de menester”.

Joan Ginard, director d’Aula Balear, explica que “hi ha de tot en aquest terreny”. “Alguns són una plataforma interactiva i d’altres es queden en només un recull de pdf. Les editorials van millorant”, comenta. Ginard considera que mantenir alguns llibres tradicionals “facilita la transició”. “La presentació dels electrònics se sembla molt a la de paper, i els nins s’adapten de seguida”, diu. Les dificultats més grans són en aquest cas per als pares. “Ells ja duen molt de camí i per a ells suposa un canvi gran”.

La inversió inicial que han de fer les famílies per adquirir un dispositiu electrònic és gran, i alguns centres inclouen una assegurança obligatòria. “Han de durar quatre anys, i triam models amb un mínim de complexitat perquè s’hi puguin dur a terme moltes activitats”, assenyala Ginard. A més, la major part dels centres dona facilitats de pagament per a les famílies que tenen més dificultats econòmiques.

“Tenim una eina que hem d’aprofitar, i els alumnes han de conèixer les noves tecnologies. També fomentam que siguin bons ciutadans digitals”, puntualialitza Lliteres, conscient que no hi ha marxa enrere. “No tornarem a una classe amb paper”. A més, les noves tecnologies obren la porta a “noves metodologies dins les aules”.

El context socioeconòmic

Josep Ramon Cerdà és cap del departament de Llengua Catalana i Literatura de l’IES Juníper Serra (Son Cladera), un centre on hi ha famílies que tenen dificultats per afrontar les despeses de l’inici de curs dels seus fills. “Tenim els notebooks que la Conselleria ens va proporcionar a l’època de Bàrbara Galmés, però estan obsolets. Els volem canviar per dispositius més moderns, però això implica una inversió per a les famílies, i algunes no la poden fer”, comenta. Malgrat que la Conselleria d’Educació té un programa d’ajudes, no són suficients per als alumnes que tenen més dificultats econòmiques. “Accedir a dispositius és molt fàcil en el cas de famílies que no tenen problemes econòmics”, i això fa que la tecnologia es converteixi també en un element diferenciador entre els estudiants. “Els centres concertats són empreses que volen guanyar alumnes i que intenten diferenciar-se com a marca de qualitat”. Es pot parlar llavors de bretxa tecnològica? “Sí. I és totalment injust”.

Hi ha tres elements que tenen un cost per als centres i les famílies i que són els que marquen les diferències. “La velocitat de la xarxa, el Wi-Fi, que reparteix la xarxa pels centres, i els dispositius, que són una càrrega econòmica per a les famílies”, explica Cerdà. En alguns centres, l’accés als dispositius es pot fer “amb fórmules de leasing, quan les AMIPA es fan càrrec de la compra”. El problema és que hi ha centres “que no tenen una associació de pares forta”. Als centres públics “només se’n poden contractar un màxim de 15.000”, i aquesta quantitat “no basta per comprar els ordinadors”. Per això entren en joc les associacions de pares.

Malgrat les dificultats, introduir la tecnologia a l’aprenentatge té “possibilitats molt motivadores”. “Passam de la teoria a l’experiència, i el procés és més efectiu quan investigues i descobreixes per tu mateix”, comenta Cerdà. El món cada dia està més tecnificat i sorgeixen “problemes que no havien existit mai, com les crisis de prestigi digital. Tots hem d’aprendre, i no només els alumnes, com gestionar la pròpia identitat i la relació amb els altres”.

S’ha d’anar alerta amb les “lectures interessades” que es fan tant del progrés com de les èpoques passades. “Hi ha certa hipocresia quan deim el que ens importa a la vida, que moltes vegades és diferent del que ems importa de veritat. No podem menysprear acadèmicament habilitats que són molt útils per a la vida”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF