TRIBUNALS

Quan la lletra d’una cançó pesa més que la corrupció

El Suprem delibera si ratifica la condemna de 3 anys i 6 mesos de presó a Valtonyc, una pena més gran que alguns casos de corrupció

Valtonyc. / ISAAC BUJ

A Miquel Arenas Beltran tothom el coneix com a Valtonyc. Fa un any, l’Audiència el condemnà per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes, per un delicte de calúmnies i injúries greus a la Corona i per amenaces al president del Círculo Balear, Jorge Campos. Tot, a les lletres de les seves cançons. El seu cas ha posat en relleu l’estret límit que de vegades hi ha entre la llibertat d’expressió i la comissió d’un delicte. El Tribunal de l’Audiència va dictar una de les condemnes més altes que recull el Codi Penal.

La Plataforma en defensa de la llibertat d’informació ja va dir en el seu moment que era una decisió “inacceptable en un estat plural i democràtic” i va explicar que el tribunal no havia considerat el context artístic dels missatges ni la intencionalitat. El director de la Plataforma, Carlos Sánchez, explicà que la Llei orgànica 2/2015 incrementà les penes per enaltiment de terrorisme fins al punt de poder ingressar a la presó per opinar, i sense necessitat de tenir antecedents penals.

El fet és que fa un any, quan es va pronunciar l’Audiència Nacional, no només es va considerar un càstig excessiu, també coincidí en el temps amb la sentència del cas Nóos. Valtonyc podia anar a la presó per la seva música, mentre que Iñaki Urdangarin, condemnat a 6 anys i mig, quedava en llibertat provisional sense fiança i Cristina de Borbó era absolta.

Tot i que són assumptes diferents, molts compararen ambdós casos. De fet, el Tribunal Suprem resoldrà els recursos del cas Noós durant aquest primer semestre. D’una banda, el de la Fiscalia, que demana augmentar la pena a 14 anys, i de l’altra, el de l’acusat, que demana l’absolució. Mentrestant, dimarts passat ja s’inicià la deliberació del recurs interposat per Valtonyc a l’Audiència. En menys de quinze dies, el raper coneixerà si es ratifica la sentència i ha d’ingressar a la presó.

El que no deixa de ser curiós són la quantitat de casos de corrupció que hi ha hagut a les Balears en què s’han dictat penes inferiors a la que es demana per al raper irreverent de sa Pobla.

JAUME MATAS

-Palma Arena-

9 mesos i un dia per tràfic d’influències i 6.000 euros

És l’únic cas que ha fet ingressar a la presó l’expresident Jaume Matas, després de demanar un indult al govern estatal i de veure com el Suprem li rebaixava la condemna de sis anys de presó a nou mesos i un dia. El 2012 l’Audiència va condemnar Jaume Matas per prevaricació, malbaratament, falsedat en document públic i mercantil, i frau i tràfic d’influències, però posteriorment la Sala Segona del Suprem l’absolia de cinc dels sis delictes. Només es va mantenir el de tràfic d’influències, que determinava que es va servir del seu poder com a president per atorgar gairebé 450.000 euros públics de subvenció al periodista que li escrivia els discursos, Antoni Alemany.

A. ALEMANY

-Palma Arena-

2 anys i 3 mesos per prevaricació, malbaratament i falsedat

Va ser la primera peça jutjada del Palma Arena. Es va constatar la participació d’Antoni Alemany en una trama a través de la qual es beneficiava il·legalment de fons públics. Alemany era el periodista que durant els anys 2003 i 2007 escrivia els discursos del llavors president del Govern, Jaume Matas.

Se l’acusà de participar en la falsificació d’un concurs a través del qual cobrava els discursos i de cobrar subvencions a través d’una agència de notícies creada amb aquest objectiu.
La condemna inicial de l’Audiència va ser de tres anys i nou mesos de presó. Finalment, el Tribunal Suprem la va rebaixar a dos anys i tres mesos.

JAUME MATAS

-Palma Arena-

51.000 euros, 9.000 per suborn passiu i 42.000 de retorn dels doblers

Es tracta d’una nova causa dins el macrocàs del Palma Arena. La Sala Segona del Tribunal Suprem va confirmar la condemna per a l’expresident balear per haver aconseguitque un hoteler pagàs tres mil euros mensuals, durant un any, a la seva dona, Maite Areal, mitjançant un contracte simulat.
La pena era de 9.000 euros de multa i el retorn dels 42.111 euros que l’hoteler pagà a la seva dona. Se’l va sentenciar per suborn passiu. Els fets assenyalen que Matas es va fer servir del seu càrrec per sol·licitar la contractació de Maite Areal com a relacions públiques de l’hotel Valparaíso el 2007, una tasca que no exercí mai.

JAUME MATAS

-Cas Òpera-

7 anys d’inhabilitació per prevaricació i retorn d’1,2 milions d’euros defraudats

L’Audiència de Palma condemnà Jaume Matas a set anys d’inhabilitació per haver prevaricat i a tornar 1,2 milions d’euros que va pagar, de doblers públics, a l’arquitecte Santiago Calatrava per fer el disseny d’un palau d’òpera a Palma. El tribunal, que el va absoldre del delicte de tràfic d’influències, va considerar que l’expresident va ignorar els requisits legals per tirar endavant la decisió de contractar l’arquitecte valencià.

El projecte es va presentar just abans de les eleccions autonòmiques del 2007. La sentència va sortir l’any passat i, en aquest cas, encara es pot interposar un recurs de cassasió davant el Tribunal Suprem.

M. A. MUNAR

-Can Domenge-

2 anys i mig de presó, cinc milions d’euros per suborn i vuit anys d’inhabilitació

El Suprem ratificà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) que condemnà Maria Antònia Munar a dos anys i mig de presó i al pagament de cinc milions d’euros per suborn.

Se la condemna per haver-se quedat part dels 4 milions de suborn que l’empresa Sacresa els va pagar per tal que se li adjudicassin els solars de Can Domenge.

En el mateix cas, Miquel Nadal, Bartomeu Vicens, Román Sanahuja i qui duia els doblers, Miquel Llinàs, varen confessar els fets i se’ls rebaixaren les penes de multa i de presó. A Munar, qui també va reconèixer la seva participació en els fets, no se li va aplicar l’atenuant de confessió.

FUNCIONARIS

-Cas Mapau-

24, 22 i 20 mesos de presó per falsedat documental i 800 euros

Els tres condemnats per aquest cas, funcionaris de la Conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria, avalaren la contractació de la traductora Maria de la Pau Segura el 29 de maig de 1998, tot i que la candidata era a l’Argentina en aquells moments i no va haver de superar cap prova. El Tribunal considerà provat que es va fer una plaça a mida per a Segura seguint les instruccions del llavors president del Govern, Jaume Matas.

La funció real de Maria de la Pau Segura va ser la de fer d’agent electoral del Partit Popular per captar vots a l’Argentina. El Tribunal Suprem ratificà la condemna de l’Audiència de Palma i, a més, imposà les costes del recurs.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF