Ventrades indesitjades: Néixer amb un futur incert

PalmaProp de 105.000 cans varen ser abandonats l’any 2017 a tot l’Estat, segons dades de la Fundació Affinity. Els primers mesos de l’any són nefasts per a una multitud d’animals de companyia: el gener, perquè són abandonats molts dels cadells que han estat adquirits per Nadal; el febrer, perquè és considerat un mes ‘negre’ al calendari de les protectores d’animals perquè molts de cans són abandonats i assassinats quan acaba la temporada de caça, i el març, perquè es torna a registrar un allau d’abandonaments que coincideix amb les vacances de Setmana Santa.

Una reforma tèbia

Des de fa anys, les organitzacions que lluiten per la defensa del benestar animal reivindiquen una reforma de les lleis que els emparen. Una primera passa, tot i que “tèbia” per a les entitats proteccionistes, va tenir lloc el 12 de desembre passat, quan el Congrés aprovà, per unanimitat, a instàncies d’una iniciativa de Ciutadans (Cs) la reforma del Codi Civil perquè els animals deixassin de ser considerats “coses” i “béns embargables” i fossin reconeguts com a “éssers vius dotats de sensibilitat”. Amb tot, com ràpidament va manifestar el partit animalista Pacma, el text de la proposició no de llei reconeix que els animals “continuaran considerant-se coses, propietats objecte de comerç, sempre que això no afecti la condició reconeguda d’éssers sensibles, per la qual els seus propietaris, per tant, n’han d’evitar el maltractament, l’abandonament i la mort cruel i innecessària”.

Des de l’organització Anima Naturalis , com confirma el seu coordinador a les Balears, Guillem Amengual, criticaren durament “el cinisme del PP i Ciutadans” per la “diferenciació que la iniciativa fa entre uns animals i uns altres: considera que no són coses animals domèstics com ara els cans o moixos, però que sí que ho són d’altres com ara els cavalls o els bous”.

“És urgent millorar la llei del 1992, a la qual es va intentar fer un afegit amb la llei de bous a la balear, que no és més que un pegat”, ja que pràcticament “l’única cosa que se n’ha modificat és la prohibició dels animals als circs”, diu.

Organitzacions i advocats proteccionistes reivindiquen “la necessitat de reformar la Llei 1/1992 de l’1 d’abril”, que titllen “d’obsoleta” i “poc eficaç”. Segons Guillem Amengual, “és urgent modificar les ordenances municipals dels animals, que serien més fàcils de canviar que tota una llei”. I posa l’exemple de “l’ordenança que regula la tinença d’animals domèstics, la qual, malgrat totes les iniciatives presentades, encara triga molt a reformar-se, i ens trobam pràcticament a la recta final de la legislatura”, lamenta.

Reunió d’advocats a Palma

La reforma del Codi Civil o de les ordenances municipals serà, probablement, uns dels temes que es tractaran a la reunió que faran, els propers 8 i 9 de març a Palma, les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA) dels diferents col·legis d’advocats de l’Estat a la reunió convocada pel Col·legi d’Advocats de Balears. Mentrestant, a la nostra comunitat, s’acumulen els casos d’abandonament i les ventrades incontrolades d’animals. És el cas de Txiqui, una cussa mestissa de 2 d’anys d’edat, que fa un mes va aparèixer enmig de les obres d’un edifici a Portocolom. Els obrers que hi feien feina la varen alimentanr fins que varen sospitar que podia estar prenyada i varen demanar ajuda perquè no hagués de parir enmig dels enderrocs. Llavors, una jove implicada en rescat va posar en marxa l’operatiu per trobar algú que se’n fes càrrec. L’associació de rescat Robinas, presidida per Maria Mayol, es va oferir a ajudar-la i va entregar la cusseta a una col·laboradora perquè l’acollís a casa seva. Dues setmanes després, Txiqui ha parit vuit cadells a la seva casa d’acollida. Quan tinguin dos mesos, els quissons i la mare es donaran en adopció a famílies responsables .

Ajudar-los sent família d’acollida

Margalida Escales, companya de Maria Mayol a Robinas, com molts altres voluntaris d’associacions i grups de rescat, han salvat la vida de moltíssims de cans procedents de caneres o de renúncies particulars. Ella està implicada des de fa més de 10 anys en aquesta tasca i assegura que ha perdut el compte dels cadells que ha acollit i que han surant amb el biberó. Té clar que fer de família d’acollida “és fer de mare de l’animal, i cuidar-lo com si fos teu”. “Sempre m’assegur que siguin adoptats per bones famílies i faig un seguiment exhaustiu de les adopcions”, comenta. Després, “en veure’ls marxar a les seves noves llars sovint plores, però et compensa la satisfacció d’haver-los salvat”.

Esterilitzar, un deure moral

La coordinadora de la Plataforma Balear de Defensa Animal Baldea, Maxi Lange, lamenta l’allau de ventrades de cans “i, sobretot, de moixos” que s’abandonen cada any a Mallorca, i fa una crida a la gent “perquè no llenci els animals i els deixi a refugis o protectores”. “Gràcies a la tasca de la majoria de les associacions, que donen els animals esterilitzats, n’entren menys de races petites” però “encara hi ha molts d’animals abandonats grossos i de races considerades potencialment perilloses (PPP)”.

Cans de bestiar, cans de caça, pitbulls, bullterriers o staffordshires s’acumulen rere les reixes de les caneres de l’illa. Tret dels que tenen la sort de ser adoptats o rescatats per associacions, acaben sent sacrificats. “El principal motiu que aquests cans no trobin sortida és que no han tingut una educació ni unes pautes que els permetin ser bons animals de companyia, i en un refugi és difícil reeducar -los”, explica Lange.

Baldea acull prop d’una desena d’associacions de rescat veteranes de Mallorca i, des que es va crear, no ha aturat d’impulsar iniciatives de conscienciació per al benestar animal. Fa anys que la plataforma va demanar a l’Administració que regulàs la cria i el control de natalitat, especialment dels cans de races PPP. Molts d’aquests cans “neixen per morir”, reitera Lange. El problema és que, “per modificar una llei, fa falta que aquesta passi un procés”.

Baldea “ha demanat enguany a l’Administració que en el futur decret d’identificació d’animals de companyia es reculli alguna mesura per poder fer un control de natalitat, especialment dels cans de races PPP ”.

Amb tot, cada vegada més gent està conscienciada que ha d’educar els seus cans perquè puguin conviure en societat, “però encara n’hi ha molts que els tenen fermats dia i nit, condemnats a viure als balcons... i una de les pitjors coses per a ells és la solitud”, lamenta l’experta.

Pel que fa a les cusses prenyades i les ventrades de cadells que s’abandonen, la coordinadora de Baldea fa una crida a la població a deixar-los “amb la mare com a mínim durant sis setmanes”.

El drama dels més vells

El drama de l’abandonament creix quan afecta els cans vells: “L’animal de companyia “és un ésser molt sensible que també es deprimeix”. “Els cans són molt semblants als humans emocionalment, i, per tant, allò que no volem per a nosaltres no ho hem de voler per a ells”. Lange insisteix que quan algú decideix adoptar un animal ha de pensar en les circumstàncies, i si podrà oferir-li una vida estable: “Si per motius de feina t’has de canviar de lloc de residència potser que no sigui el moment d’adoptar”.

Tot i el drama dels abandonaments que es registren cada any, “la bona tasca que duen a terme molts voluntaris aconsegueix que molts dels cans acabin en bones mans”.

La feina que hi ha darrere aquesta tasca dura i silenciosa, que implica nervis, despeses i nits sense dormir, regala també moments de felicitat però, sobretot, omple aquests àngels de la guarda de la satisfacció de veure sortir endavant molts animals que sense la seva implicació potser no haurien tingut mai una segona oportunitat.