Llei d’educació balear: en què s’avança i què desaprofita?

PalmaLa primera llei educativa de les Illes Balears ja està fent les darreres passes per fer-se efectiva, vint-i-tres anys després que el Govern assumís les competències en educació. Aprovada ja en Consell de Govern, ara la normativa ha d’entrar al Parlament balear i debatre-s’hi. Representants del món educatiu illenc analitzen les febleses i fortaleses d’un text normatiu que la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha qualificat com “una de les fites” d’aquesta legislatura. Cadascú amb els seus matisos, coincideixen en la passa endavant que significa tenir una normativa autonòmica, però consideren que hauria pogut ser molt més ambiciosa.

Cap al 5% del PIB

El text marca un objectiu a vuit anys, però la pujada “és insuficient”

El projecte de llei es marca com a meta incrementar la inversió en educació progressivament fins a arribar al 5% del Producte Interior Brut (PIB)d’aquí a vuit anys. “Ens sembla totalment insuficient”, afirma el portaveu del sindicat STEI, Cosme Orell, i subratlla que la comunitat hi dedica actualment el “3,28%, per davall de la mitjana espanyola”. Per la seva banda, el president de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa (APDE), Joan Amorós, apunta que, malgrat el compromís per escrit, el text “no garanteix que s’incrementi el finançament”. Sense aquesta millora, “no es pot avançar cap a una educació amb equitat i qualitat”, reflexiona. Amorós va formar part de la redacció del document d’Illes per un Pacte, que l’Executiu illenc i els moviments socials varen firmar el 2016 per definir les bases que hauria de tenir l’ensenyament a l’Arxipèlag. Amorós considera que aquell document “era més atrevit” i que la llei “ha pecat de poc agosarada”. 

Estabilitat del model educatiu

Incrementa la participació de la comunitat, però no el poder de decisió

L’objectiu del marc legal propi –segons va defensar March el dia que el Consell de Govern va aprovar el text– és tenir “un marc estable que permeti que hi hagi coexistència política sense que hi hagi cap trencadissa educativa i que, governi qui governi, ho pugui fer dins uns mínims que volem acordar en aquesta llei”. Amorós sosté que, perquè hi hagi estabilitat –un dels eixos que ja marcava l’escrit d’Illes per un Pacte–, “és fonamental que la comunitat educativa tingui major presència a l’hora de decidir les normatives, sobre evidències científiques i pedagògiques”. I considera que aquest fet no es garanteix:“Es marquen meses de docents, famílies, directors... però no s’obliga a res”. A més, subratlla que aquestes meses no són vinculants, “ni tan sols ho és el Consell Escolar, que és l’òrgan de màxima decisió de la comunitat educativa”. És per aquest motiu que creu que “continuarem com fins ara, dependrà de la voluntat política per establir el diàleg”. 

Model lingüístic

Blinda el Decret de mínims i obre la porta que cada centre tingui el seu projecte

La nova normativa estableix que la llengua pròpia s’ha d’utilitzar, com a mínim, la meitat de l’horari escolar per assegurar la normalització lingüística, un punt que en la primera versió del projecte no es va incloure. “Celebram que s’hagi blindat definitivament el Decret de mínims, aprovat l’any 1997”, va manifestar l’Obra Cultural Balear (OCB) divendres en un comunicat. Alhora, assenyala que “manquen eines que vetlin pel compliment de la llei, ja que som conscients que el grau de compliment és desigual i, en alguns centres, especialment baix”. Fins i tot planteja que no es renovi el concert amb els centres concertats “si se’n detecta un incompliment reiterat”. El portaveu de la Plataforma per la Llengua a les Illes, Ivan Solivellas, afirma que “l’han venuda com una llei que protegeix el català, però en el fons no ha fet més que mantenir el que hi havia, que era molt de mínims”. Solivellas diu que s’hauria d’haver fixat un increment d’hores lectives fins a arribar a la immersió lingüísica. 

A més, com l’OCB, opina que “no canviarà res” si no hi ha un compromís per part de la Conselleria de garantir que es respecta la norma. Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària (ADIMPA), Joana Maria Mas, creu que és important que la llei obri la porta que cada centre pugui dissenyar el propi model lingüístic, perquè “no pot ser igual un projecte d’una escola amb infants de moltes procedències que una del pla de Mallorca, on la gran majoria parlarà en català”, planteja. 

Ràtios i qualitat educativa

Elaborar un pla en dos anys per aconseguir una davallada del 10%

Cristina Conti apunta que en l’etapa en què primer s’hauria de posar el focus és a Secundària, i l’objectiu hauria de ser ràtios de 25 alumnes com a màxim –ara són de 30. Però, més enllà de la llei, diu que “s’ha de mirar centre per centre” on no s’està complint la legalitat. El text es marca l’objectiu de davallar “almenys un 10%” les ràtios i insta a fer un “pla” en un termini de dos anys per aconseguir-ho. “És una meta poc ambiciosa”, opina Orell, tot recalcant que “la pandèmia ha demostrat que funcionam molt millor amb ràtios més baixes” i que a les Illes la població incrementa cada any. “Reduir-les és una inversió molt important i no veim com aplicaran aquest 10% amb l’escàs finançament” que hi ha, rebla Amorós. I subratlla la importància de la inclusió: “Ens preocupa que, malgrat que la llei posi en valor la inclusió, continuï parlant de centres d’educació especial i aules UECCO, malgrat que se n’hauria de cercar la desaparició progressiva i que els alumnes amb necessitats especials vagin a l’aula ordinària amb tot el suport que calgui”.

Autonomia de centres i avaluació

S’obre la porta que els centres puguin definir el perfil dels docents 

La llei fa una passa endavant cap a l’autonomia dels centres educatius, tant pedagògica com organitzativa. En aquesta línia, estableix que poden concretar criteris d’avaluació i “proposar requisits de titulació i capacitació professional” perquè puguin tirar endavant el seu projecte educatiu. Joana Maria Mas veu que aquest darrer punt era una passa important. “Pel sistema de llistes, formes el professional al centre i l’any següent potser ha de partir i tu has de tornar a formar qui ve nou”, exposa. Per això, diu que, “amb un procés transparent, hauria d’anar al centre qui tingui la formació adequada”. En la mateixa línia, Amorós argumenta:“Si cada any se te’n va una part de l’equip, perds temps, doblers i, sobretot, qualitat educativa”. Coincideixen en la necessitat que s’avaluï el professorat, però creuen que aquest punt ha quedat“light” a la llei, ja que anomena “l’avaluació a la pràctica docent”, però no ho concreta més enllà. “Per molt que s’inverteixi en material, infraestructures, ràtios... si la gent no està ben formada, és tirar els doblers”, rebla la directora. 

Veu de les famílies i l’alumnat

Es creen meses de diàleg permanent per fomentar la participació

La portaveu de la FAPA celebra que s’hagi blindat per llei la participació de les famílies en el procés educatiu, que –assegura– amb el Govern del Partit Popular se’ls va negar. La nova llei inclou, entre d’altres meses, la de diàleg permanent amb les famílies i amb l’alumnat. Conti conclou que es tracta d’una llei “molt light”, feta perquè “amb l’alternança de color polític no es derogui”. “Serà el desplegament normatiu el que marcarà la política educativa, no la llei en si”, conclou.