TOCAR TERRA
Societat 18/01/2019

Una llei per al camp balear

La Cambra ha parlat d’agricultura per aprovar la nova normativa

Mateu Morro
3 min
Una llei per al camp balear

Llei agrària i Parlament

La Cambra ha parlat d’agricultura per aprovar la nova normativa

El Parlament ha aprovat aquesta setmana la nova Llei agrària. En la tramitació, s’havien consensuat nombroses esmenes dels grups parlamentaris. Un dels aspectes positius del recorregut parlamentari d’aquest text normatiu és que els diputats han parlat una mica d’agricultura, una cosa que han fet massa poc al llarg de la història del Parlament. El debat sobre la Llei agrària, tant la d’ara com la que s’aprovà el 2014, ha estat molt condicionat per les circumstàncies polítiques i, sobretot, per l’òptica urbanística, encara que és ver que aquesta nova llei situa les coses en altres terrenys, de manera que defuig un biaix que, sota una aparent defensa de la pagesia, podria tenir l’efecte de provocar una pluja d’edificacions no agràries en sòl rústic. En tot cas, amb aquesta llei hi ha una bona eina per desenvolupar noves propostes a favor del sector primari.

La Llei agrària i el consens

El Parlament ha dialogat i ha aproximat posicions per a l’aprovació

Hi ha hagut consens en el sector agrari en l’aprovació d’aquesta llei? Sens cap dubte n’hi ha hagut, fins i tot més del que era previsible, si es consideren els punts de partida. El diàleg i l’aproximació de posicions han estat notables. També és cert que el sector, si més no una part, no és conscient que aquesta llei l’hagi d’afectar gaire en la seva vida diària. L’escepticisme del pagès surt de l’experiència i de la constatació diària de les dificultats. El dia a dia, en molts d’àmbits agraris i ramaders, és difícil. No es pot ignorar el tema de la rendibilitat econòmica de les explotacions agràries i de la desigualtat competitiva que provoca la insularitat. Allò important és que la nova llei dona eines -i això és el que s’ha d’aprofitar- per corregir aquesta situació injusta que condemna els nostres agricultors a ser ciutadans de segona.

Reinventant l’agricultura

Formentera ha iniciat les tasques per recuperar l’activitat al camp

A Formentera s’està fent un gran esforç per recuperar l’activitat agrària en un espai insular limitat i molt condicionat pels aprofitaments turístics i urbanístics. Ja s’han iniciat les tasques de cultiu de can Marroig, una finca que és propietat de l’Ibanat, però que té la gestió concedida al Consell Insular de Formentera, amb l’objectiu de recuperar el conreu agrícola. Enguany s’han sembrat dues hectàrees de cereals i es preveu fer una prova pilot de plantació d’herbes aromàtiques. El març del 2015 es va refundar la Cooperativa del Camp de Formentera, que disposa d’un magatzem i de maquinària agrícola. Però no tan sols això: també hi ha un petit grup de joves que fan hortalissa i s’hi elabora un vi singular i de qualitat amb la denominació Vi de la Terra de Formentera.

Protecció contra incendis

La promoció de l’activitat al camp és l’assegurança més eficaç

Fa estona que sabem que la millor prevenció dels incendis forestals és la promoció de l’agricultura, la ramaderia i les activitats forestals. A les zones on les persones treballen el bosc, rares vegades hi ha incendis. Els camps llaurats i les garrigues eixermades són una barrera efectiva a l’hora de frenar l’expansió d’un foc a la muntanya. En cas contrari, cal que l’administració actuï. Per això la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha creat àrees de defensa contra incendis que representen 150,26 hectàrees a les Balears. Amb aquest treball s’han netejat o eixermat espais situats a la frontera entre entorns molt freqüentats per les persones i els boscos i garrigues, de manera que es fa més difícil la propagació del foc. Per aconseguir-ho, els treballadors de l’Ibanat es transformen en gestors de l’entorn forestal i fan la feina que els propietaris no poden fer, ja que l’activitat forestal està reduïda a mínims a causa de la manca de rendibilitat econòmica.

Xampinyons i gírgoles

Dues empreses de bolets abasteixen Mallorca

Quan parlam de sobirania alimentària ens referim, entre altres coses, a la capacitat d’un país de produir ell mateix els aliments que necessita la seva població. Amb el sistema d’alimentació industrialitzat és de cada cop major la dependència alimentària de tots els països del món; ningú se n’escapa, de quedar lligat a un sistema irracional de comerç alimentari des de llargues distàncies. Però en l’àmbit de la producció de bolets (bàsicament xampinyons i gírgoles) hi trobam una de les excepcions: dues empreses locals, Son Fullana de Llucmajor i Xampinyons Mallorquins de Sineu, abasteixen la pràctica totalitat del consum insular d’aquest producte. Aquestes dues empreses familiars han aconseguit superar totes les crisis i repartir-se la pràctica totalitat del mercat mallorquí, agranant els competidors externs i donant ocupació a més de 80 persones.

stats