Un fotògraf caça un llamp sortint de la Torre de Collserola de Barcelona

Les descàrregues ascendents són poc habituals i estan associades sovint a altres llamps descendents

Fotografia del llamp que ha sortit de la Torre de Collserola / Carlos Castillejo

Una de les imatges de la tempesta que hi ha hagut aquesta nit a Barcelona és sens dubte la d'aquest llamp ascendent que ha pogut capturar l'expert en fotografia meteorològica Carlos Castillejo. Com es veu a la fotografia, el llamp surt de la Torre de la Collserola i es va ramificant al cel, i no al revés, com sol ser habitual. La captura s'ha fet a les tres i setze minuts de la matinada, quan una línia de tempestes creuava la costa central.

Aconseguir una captura així pot suposar molta paciència. Carlos Castillejo ens ha explicat que avui ha estat un parell d'hores fotografiant el cel, però que a vegades es passa més hores amb la càmera plantada esperant que el cel li regali imatges com aquesta.

Els llamps ascendents són poc habituals. Ens podem fer una idea de com són de freqüents gràcies a les gravacions fetes per l'investigador nord-americà Tom A. Warner, que ha capturat fins a 776 llamps amb càmeres que registren fins a 100.000 imatges per segon. D'aquests 776 llamps gravats, només 41 són ascendents, és a dir, només 5 de cada 100.

El treball de Tom A. Warner li ha permès observar que en molts casos aquests llamps ascendents apareixen com a resposta a una descàrrega descendent pròxima. El camp elèctric creat pel llamp descendent desencadena una descàrrega ascendent que s'inicia en un edific alt o en una torre. En el cas d'avui, Carlos Castillejo no recorda haver vist cap altre llamp a prop. Podria haver caigut darrere de la muntanya, però.

Sense torres o edificis alts, aquest tipus de descàrregues serien molt estranyes. Els estudis de Warner també li han permès observar que a l'hivern aquests llamps ascendents es produeixen més fàcilment sense un llamp descendent previ.

Aquest tipus de vídeos estan gravats amb tantes imatges que amb una memòria de 16 GB no es poden gravar més de dos segons. Veure un d'aquests segons a la velocitat de reproducció habitual de 30 imatges per segon suposaria estar més de 5 minuts davant de la pantalla.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF