Joan Aguiló: "No puc embrutar com a mi m’agradaria, cerc un espai per fer-ho"

L'Artista urbà explica la setmana que li espera

Aquesta setmana començarà de manera diferent que les darreres, perquè he acabat una sèrie de projectes i, sobretot al principi, faré feina a un ritme més relaxat.

Dilluns em despertaré a les 8 hores, berenaré tranquil·lament i aniré cap al taller, on fa estona que no vaig, perquè he estat fent murals. Hi arribaré a les 9.30 o les 10 h i em posaré un poc de música. Això forma part de les meva rutina. Ara escolt molt Joan Miquel Oliver.

Estic al Taller 16, que està situat per la plaça de les Columnes. És un espai compartit i no puc embrutar com a mi m’agradaria, cerc un espai per fer-ho. Em costa controlar-me. Per això vull un lloc on pugui experimentar amb més llibertat. En principi tot sol o amb algú que estigui en la mateixa sintonia. Aquí hi ha arquitectes i il·lustradors.

Als matins no hi ha ningú. Em dedicaré a fer dos encàrrecs que tenc pendents. Primer en faré un i després l’altre. Hi ha gent que fa alhora diferents coses, però a mi m’agrada començar i acabar.

Faré feina concentrat fins a les 14 h i després aniré a dinar a casa, desconnectaré i tornaré a les 17 hores. A l’horabaixa hi ha els companys, llavors m’atur a xerrar amb ells i el ritme és més pausat.

Dimarts agafaré la furgoneta, que és un traster amb rodes. He d’anar a veure un lloc per pintar a Santa Margalida. Faré fotos de l’entorn i aprofitaré per fer un esbós amb les idees que acabaré de definir allà. He de quedar amb els de Potència, l’empresa de maquinària, per anar-hi el mateix dia amb un dels tècnics, a qui li dic fins on vull que arribi la grua i ell em diu quina em va millor. Ara ja sé més o manco com van, però n’he hagut d’aprendre. Si tenc temps, aniré a Bruper, al polígon de Son Castelló, on compraré el que em fa falta de material.

Dimecres començaré el mur. Com que ara encara hi ha llum fins a les 19.30 h, tenc temps. Quan arribi la fosca de l’hivern, hauré de matinar per començar prest. Normalment, als murals els faig en sis dies o una setmana. Com que encara fa bon temps, quedarè a Can Picafort, on viuen mon pare i els meus cosins.

Dijous, si la temperatura no canvia gaire, segurament nedaré, a més de pintar. També aprofitaré per quedar amb els meus cosins per sopar o per fer un cafè. Al final de setmana, segurament divendres, m’organitzaré perquè tenc un parell de projectes que he de planificar. Un és el d’ Herois Anònims, que faig amb la meva al·lota, Catalina Inés. Es tracta d’una residència del 25 de novembre al 25 de desembre a Barcelona amb el teatre Lliure. Amb aquest projecte ja hem passat un mes al Líban.

El cap de setmana no és cap des setmana per mi. No tenc un horari ni una setmana natural. Si el dimecres estic rebentat, l’endemà no aniré a fer feina. Estic content, però de vegades veig que vaig al límit de les meves forces.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF