LA SETMANA QUE M’ESPERA

“Segurament faré una barbacoa, m’agrada molt torrar”

El fotògraf Pep Bonet explica com serà la seva setmana

Ara mateix la meva rutina depèn bàsicament del temps que faci. Practic windsurf professional en la modalitat de velocitat i, si veig que fa vent, aprofit per anar a navegar. Ara, si fa bon temps, me’n vaig a volar amb paramotor amb el meu company Jaume Bonet. Estam submergits en un projecte per cartografiar les Illes Balears completament amb una càmera infraroja i encara ens queden un parell de racons per documentar des de l’aire. Normalment hi solc anar dos o tres dies per setmana.

A partir de dilluns, però, no hi podré anar. Partesc aquest diumenge vespre cap a Bilbao i hi quedaré fins divendres. Hi vaig a impartir un màster sobre fotoperiodisme i la seva importància a l’escola Blackkamera. El màster és presencial, encara que hi ha gent d’Amèrica que el fa a distància. Amb el tema de la pandèmia aquest és dels pocs cursos que han quedat sense suspendre. El màster és molt intens, impartirem classe durant els cinc dies que hi seré, tant al matí com al capvespre. A mi l’educació em cansa molt, perquè els alumnes que venen hi posen molt d’interès i t’espremen del tot, així que quan acabi el dia m’imagín que intentaré relaxar-me d’alguna manera. Tenim una casa llogada amb els altres professors, que són amics meus, i quan acabem les classes, segur que anirem a menjar alguna cosa i a fer una cervesa tots junts. El cap de setmana, quan torni de Bilbao, em fa ganes dedicar temps a estar amb la meva família. Segurament faré una barbacoa, m’agrada molt torrar i fer una bona torrada de carn.

Per altra banda, aquesta setmana també se celebra el Photo London i, com a ambaixador de Nikon a Europa que som, hauré de fer una xerrada per videoconferència dimecres a les 14.00 h. Sempre tenc projectes entre mans i coses a fer. M’ho repartesc tot intentant que la meva setmana sigui molt variada, i més ara que som aquí. Per mi això és un poc estrany; mai havia estat mig any seguit sense sortir de Mallorca, sense viatjar. Des del març que es va decretar l’estat d’alarma, no he sortit. Sempre faig viatges, sobretot fora d’Espanya, i abans de la pandèmia la meva rutina depenia dels projectes que tenia entre mans i de tots els trajectes que aquests implicaven. Ara moltes coses que tenia pendents de fer s’han cancel·lat i no he pogut fer els viatges que tenia pensats. Per exemple, a final d’octubre havia d’anar sis setmanes a Lüderitz, a Namíbia, a competir a la copa del món de velocitat per intentar rompre el rècord mundial.

De moment, però, continuu amb els meus projectes. Des de fa gairebé quatre o cinc anys em dedic a fotografiar retrats i paisatges mallorquins amb una càmera Polaroid que està pràcticament desapareguda. La idea és mostrar la Mallorca que desapareix amb una pel·lícula que també ho fa. És un projecte més o menys artesanal i que ja quasi tenc acabat.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF