"La meva feina és un privilegi; no em puc queixar mai de veure pel·lícules"

El Fundador de Filmin, Jaume Ripoll explica la setmana que li espera 

Començaré la setmana amb doble ressaca: diumenge faig anys i dilluns torn a la feina, a Barcelona, després d’unes setmanes de llum i pau a Mallorca. M’esperen tones de correus per contestar i tres dies de reunions amb l’equip per preparar la temporada de tardor-hivern de Filmin: definir quines estrenes de pel·lícules i sèries tindrem d’aquí a final d’any i com les promocionarem. A l’horitzó hi ha noms clàssics com Tarkhovsky, Carpenter i Buñuel, i també sèries tan esperades com la cinquena temporada d’Inside n. 9, que s’estrenarà mundialment a Barcelona i Filmin coincidint amb el festival Serializados.

Dijous i divendres compliré un vell somni, autoregal d’aniversari: anar a Salzburg a veure un concert de la Filharmònica de Viena dirigida per Bernard Haitink interpretant la 7a simfonia de Bruckner. D’allà, cinc hores de tren i cap a Venècia, al festival de cinema, on estaré cinc dies convidat per impartir una conferència sobre l’Atlàntida Film Fest com a model d’èxit, i on també participaré en una taula rodona sobre el futur de la distribució europea per internet amb l’arribada d’Apple, Disney, etc.

Per organitzar-me, utilitz el calendar d’Apple sincronitzat amb el mòbil i l’ordinador perquè, si no, és un caos, ja que tenc un peu a Mallorca i l’altre a Barcelona. Fins i tot m’ha passat algun cop que he comprat un bitllet per al mateix vol dues vegades.

Als matins, a les cinc sense necessitat de despertador, llegesc els diaris per internet. Després veig com ha anat Filmin, la facturació del dia anterior, quins han estat els títols més vists i de què han parlat els usuaris a les xarxes. I abans d’anar a la feina, veig algun film, que també és feina, però que no faig a l’oficina.

I, sempre que puc, llegesc. Aquests dies no atur de rellegir La belleza del marido, el darrer llibre d’Anne Carson, que és de les coses que més m’han emocionat en els darrers temps. També he estat llegint Our Man, de George Packer, anàlisi un punt hagiogràfic de la figura de Richard Holbrooke.

Si he de recomanar una sèrie, diria Home Ground. És meravellosa; una obra per a qui li agradi el futbol però també per a qui no el pugui ni veure. Mostra les vicissituds d’una entrenadora en una lliga masculina, una obra plena de matisos i molt ben rodada.

Quan torn a casa m’encanta posar música, obrir una botella de vi i cuinar. I després em toca veure una altra pel·lícula o sèrie, ficció o documental. Alguna que he de seleccionar per a l’Atlàntida de l’any vinent o sèries que es poden comprar.

Per exemple, a Venècia hi haurà 300 pel·lícules; allà en veuré 20, més la trentena que veurà el meu company, Joan Sala. I les que queden les veurem a ca nostra les pròximes setmanes. Per mi aquesta feina és un vertader privilegi, no em puc queixar de veure pel·lícules. I si estic cansat, sempre em queda patir un poc veient el Barça per la televisió.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF