“Al vespre, soparé amb amics a foravila, tot enganant la calor”

Parlar de la nostra vida quotidiana i despertar un mínim interès a qui ens fa el favor d’escoltar-nos és gairebé una quimera. Pot ser el relat forma part de les 15.000 paraules que cada dia, segons les estadístiques, oferim com a sacrifici als qui comparteixen el nostre dia a dia. Acceptam amb resignació la verborrea i coneixem una mica la vida de qui ens l’explica. Reproduir aquest repte en les pàgines d’un diari és encara més atrevit.

La meva vida no és com la del protagonista del llibre que ara llegesc a estones, l’ Odissea. Odisseu s’enfronta a monstres, a déus i a les misèries i les virtuts humanes (d’això darrer pot ser sí que ens en toca un poc a cada un). I així forja una vida apassionada. La salut mental i els seus misteris tenen també quelcom d’odisseic. Potser la meva lectura, la del llibre, és una continuïtat, fantasiosa, de la jornada que comença cada dia a Estel de Llevant, l’Associació que treballa per a la salut mental de la comarca de Manacor. M’ha tocat ser-ne el gerent. Per començar el viatge iniciàtic d’aquesta propera setmana, dilluns atendré na Bianca, vinguda de terres italianes. És tota una apassionada del cinema i especialista en art-teràpia. Amb ella voldríem treballar per ajuntar l’art i la salut. Més tard tindré algunes trobades per llançar el nostre nou projecte: la fàbrica que produirà tes i infusions. Les tisanes produïdes seran ofrenes a la vostra salut. L’horabaixa faré una passejada amb la meva parella per compartir les poques hores que el dia encara ens deixa.És important cuidar els companys estimats de viatge.

Dimarts em permetrà visitar els amics que treballen a la finca de Sa Vall per veure la primera collita d’herba marialluïsa: el fruit de la terra i de la inserció laboral de persones amb discapacitat.

Al capvespre aprofitaré per fer una mica d’esport. Va bé fer un poc de cas al cos. La ment que esperi fins demà!

Dimecres es reunirà l’assemblea general de la nostra associació. Repassarem la feina feta i la que queda per fer. Serà una aturada en el camí per saber cap a on anam.

El dijous l’esper amb molta il·lusió. Veurem els resultats d’una feina llarga i intensa: la recerca d’un nou model d’atenció per a la salut mental. Pot ser que s’assembli al viatge d’Odisseu: un viatge de poble en poble arreu d’Europa per conèixer el millor de cada lloc. Que els déus ens siguin favorables!

Al vespre, soparé amb amics a foravila, tot enganant la calor. Divendres, na Gemma, l’artista, ens durà un present: la pintura d’un mural que acollirà els visitants d’Estel. Entre i entre supòs que serà un d’aquells dies amb mil feines inesperades i visites que et fan passar el dia quasi sense que te’n temis.

I qui dia passa any empeny. Implorem als déus poder arribar a Ítaca i, setmana rere setmana, gaudir d’una vida èpica, digna de la imaginació d’Homer!