Investigació

L'unionisme declara la guerra als investigadors independentistes

Acadèmics catalans denuncien pressions a revistes científiques per impedir que es publiquin els seus treballs

5 min
Edifici històric de la Universitat de Cambridge

Combatre el discurs de l'independentisme va ser un dels objectius de Josep Borrell quan va desembarcar al ministeri d'Exteriors. Ell va ser l'impulsor de la secretaria d'estat de l'Espanya Global l'octubre del 2018 per presentar l'Estat com "una democràcia plena" després que la seva imatge quedés malmesa per la brutalitat policial de l'1-O i l'empresonament dels líders independentistes. El nou ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va eliminar aquest organisme el juliol de l'any passat un mes després dels indults als presos polítics i de l'etapa de desgel oberta entre els dos governs amb la taula de diàleg. La guerra diplomàtica ha donat pas ara a l'acadèmica, tot i que ja el 2013 Clara Ponsatí, que llavors era professora a la Universitat de Georgetown, va revelar que el ministeri d'Educació havia decidit no renovar-li el contracte pel seu suport al dret a decidir.

Diversos investigadors catalans denuncien pressions a revistes científiques per impedir que es publiquin les seves investigacions. És el cas del politòleg Toni Rodon. Explica que al febrer, tant ell com Marc Guinjoan, autors de l'estudi Beaten ballots (Paperetes colpejades) a la revista Political Science Research and Methods de la Universitat de Cambridge, van rebre un correu dels editors de la revista. Els deien que havien rebut una queixa de Carlos Conde, en nom del Foro de Profesores, una associació que es va crear l'octubre del 2017 amb la voluntat de contrarestar el tractament informatiu internacional del Procés i que té com a finalitat defensar la unitat d'Espanya.

L'entitat, que reuneix desenes de professors universitaris, entre ells exdirigents de Cs com Susana Beltrán o l'expresident de SCC, Rafael Arenas, denunciava que havien basat la seva investigació sobre si la violència policial de l'1-O havia fet augmentar la participació en la web www.catmemoria.cat o en un article d'una activista independentista. "Vam contestar punt per punt. Li vam dir a l'editor de la revista –que els va fer arribar els dubtes– que l'article havia estat revisat per quatre persones, que qualsevol persona pot tenir accés a la base de dades i que no hi havia cap biaix ideològic perquè ens vam nodrir de diferents fonts", recorda Rodon. De fet, les conclusions del document no beneficiaven precisament les tesis independentistes: la participació va augmentar poc a les zones més castigades per l'acció policial.

La polèmica ha esclatat ara perquè Conde va publicar un article el 19 d'agost a El Mundo, on citava aquest estudi i els d'altres investigadors catalans per denunciar que construeixen "un relat alternatiu alineat amb els postulats processistes" que no s'ajusta a la realitat i criticava alhora els seus vincles amb entitats, partits o organismes de la Generalitat com l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) per sentenciar que hi havia un conflicte d'interessos. Jordi Muñoz, Marc Sanjaume, Laia Balcells, Sergi Morales, Jaume López i Tània Verge, entre d'altres, també formen part de la llista.

Conflicte d'interessos

Rodon rebat que hi hagi un conflicte d'interessos. "És totalment vàlid i natural que investiguem el nostre àmbit més proper. La no-ideologia no existeix, però la ideologia no et farà manipular els resultats", remarca el professor de la UPF. Rodon sentencia que es tracta d'una "campanya orquestrada" que s'inicia a principis d'any. "Aquest any està sent habitual que hi hagi pressions assenyalant perfils de gent independentista", critica. I posa d'exemple que de tots els autors que cita Conde en aquests treballs d'investigació no es queixa d'Astrid Barrio, José Luis Martí i Juan Rodríguez Teruel perquè no són independentistes.

Precisament Martí, també professor de la UPF, va fer un fil a Twitter carregant contra la denúncia de Conde. "Un conflicte d'interessos no es pot basar en el fet que es defensi acadèmicament posicions que un defensa políticament. Això portaria a l'absurda conclusió que una feminista no pot escriure sobre feminisme, un demòcrata sobre democràcia, o algú d'esquerres sobre justícia social", va etzibar abans de recordar que tots els investigadors reben finançament de les institucions. De fet, alguns dels investigadors que estan en el punt de mira han rebut beques i han publicat en revistes de l'Estat com la del CIS.

"El problema és que s’estudiï Catalunya perquè ells interpreten que no es fa des de la seva lògica", lamenta Rodon, que subratlla el seu poc èxit. "No han aconseguit que cap revista retiri els articles dels que s'han queixat". Tampoc va poder ser retirat l'article que el doctor en filosofia política Sergi Morales va escriure a la revista Ethnicities sobre drets lingüístics i immigració. "Shavia publicat online, però es va paralitzar la seva publicació en paper perquè un dels editors va dir que havia rebut una queixa [del mateix Conde] dient que no s’hauria de publicar perquè hi havia un conflicte d’interessos al·legant que era un destacat líder polític català i que era membre d’un partit de govern", explica.

Morales, que havia sigut president i regidor d'ERC al Prat, els va respondre que ja no ho era, que només era militant de base del partit i que en qualsevol cas no era cap líder destacat ni tenia responsabilitats en política lingüística, a banda que l'article no parlava del cas català, sinó dels drets lingüístics i de la immigració en general. Al cap d’unes setmanes la revista li va donar la raó i es va publicar.

"Sospita permanent"

Jaume López, professor de ciències polítiques de la UPF i també assenyalat per Conde, considera que l'ofensiva va més enllà del Foro de Profesores. "El Foro és només un extrem; hi ha una sospita permanent de la cientificitat del tractament de temes catalans per part de l'acadèmia espanyola, que titlla qualsevol investigació d'ideologia disfressada de pseudociència". A ell mateix no li van publicar un article a l'Agenda Pública d'El País sobre el dret a decidir perquè li van dir que no és un dret que tingui reconeixement internacional.

López conclou que "les motivacions no poden ser jutjades a nivell científic" i que és lògic que s'abordi l'independentisme amb la irrupció del Procés com també temes d'actualitat com "el canvi climàtic o les energies renovables". També deixa clar que el finançament per part de les institucions "no contamina ni treu rigor al tractament que se'n fa" i que el conflicte d'interessos sorgeix si un científic publica els resultats d'un estudi on valida un determinat producte que ha estat finançat pel laboratori que l'ha creat. Per tot plegat, considera que les acusacions del Foro són un "disbarat". "És una cacera de bruixes perquè miren la trajectòria dels investigadors".

Conde, que admet trucades a editors i directors de les revistes, ho nega: "El nostre objectiu no és assenyalar investigadors, sinó fer visible el paper que juga l'IEA, una institució que depèn de la Generalitat, a l'hora de generar continguts acadèmics en llengua anglesa alineats amb els plantejaments sobiranistes". En aquest sentit, exposa que esmenten alguns exemples d'estudis recents que, a parer seu, "haurien d'haver estat més transparents a l'hora de reconèixer l'afiliació política dels autors amb l'IEA i amb altres entitats de l'entorn secessionista", com un de signat per Ferran Requejo i Marc Sanjaume i finançat per l'IEA. Laia Balcells, professora de ciències polítiques de la Universitat de Georgetown i que també surt mencionada per Conde, refusa les seves acusacions: "Requejo i Sanjaume agraeixen en l'article el suport econòmic de l'IAE i posen en la seva biografia que hi han treballat". També recorda que els articles de Jordi Muñoz i Tània Verge assenyalats pel Foro van ser elaborats abans que fossin escollits com a director del CEO i com a consellera d'Igualtat. "El marc cronològic de preparació, avaluació i publicació dels articles i el dels rols de Muñoz i Verge al CEO i la Generalitat són molt propers", respon Conde, que reitera que són "uns investigadors molt fortament vinculats al poder polític català".

Els filtres per publicar una investigació en una revista acadèmica

Tots els articles per ser publicats en revistes acadèmiques han de superar un rigorós procés de doble peritatge cec (blind peer review, en anglès) per part de quatre persones. Els articles mai van signats per evitar un possible conflicte d'interessos i evitar amiguismes perquè, per exemple, quan es tracta d'una universitat més important és més fàcil que es publiqui. Els revisors poden refusar directament l'article, acceptar l'article sense reclamar cap canvi o exigir que es facin algunes revisions. Després l'editorial exigeix un test de replicació i l'autor ha d'enviar les dades que sustenten la investigació per corroborar-ne la fiabilitat. Si es passa aquest test, l’article ja es publica.

Avaluació d'experts de doble anonimat

Revisió

REVISORS

A

B

C

Retorn

AUTOR ANÒNIM

Test de replicació

Avaluació d'experts de doble anonimat

REVISORS

A

B

C

Revisió

AUTOR

ANÒNIM

Retorn

Test de replicació

Avaluació d'experts de doble anonimat

REVISORS

A

B

C

Revisió

AUTOR

ANÒNIM

Retorn

Test de replicació

stats