L'escalfament global avança més de pressa al Mediterrani

BarcelonaL'any passat va ser l'any més càlid a Catalunya com a mínim des del 1950. Aquesta és una de les dades que es desprenen del butlletí anual d'indicadors climàtics que ha publicat avui el Meteocat. L'estudi apunta que des del 1950 fins ara la temperatura ha pujat 1,8 graus a Catalunya, i que és a l'estiu quan més s'ha accentuat aquest escalfament, amb un augment de 2,6 graus i una disminució del 38% de precipitació durant l'estació càlida.

Està pujant més la temperatura diürna que la nocturna. Les màximes s'enfilen a un ritme de 0,32 ºC per dècada, mentre que les mínimes han pujat 0,19 ºC per decenni. Segons el Meteocat, l’augment de la temperatura a Catalunya no només es consolida, sinó que tendeix a presentar un ritme cada cop més accelerat.

Una de les novetats de l'informe d'aquest any és el fet que per primer cop es comparen les dades anuals no només amb les dels últims 70 anys, sinó també amb les de l'etapa preindustrial, el període de referència més utilitzat a escala global per situar el canvi climàtic a escala mundial.

El 2020 en el conjunt del planeta la temperatura es va situar 1,2 graus per sobre d'aquest període de referència preindustrial, molt a prop del límit d'1,5 graus que és un dels llindars de l'Acord de París. En aquest pacte establert el 2015, els països signants es comprometien a mantenir l'escalfament del planeta per sota dels 2 graus respecte a la mitjana del període preindustrial, però també s'esmentava que es farien esforços per limitar-lo per sota dels 1,5 graus. L'informe que ha publicat avui el Meteocat estima que el 2020 aquesta anomalia de temperatura a Catalunya ja va ser d'1,6 graus.

Que l'any passat l'escalfament fos més notori a Catalunya que en el conjunt del planeta no és una anècdota. Segons el Meteocat, és una confirmació “que l’àmbit mediterrani és un punt calent pel que fa a la magnitud de l’escalfament antròpic”. Tot i que l'informe del Meteocat només aporta dades del 2020, diversos estudis han anat ja apuntant en aquesta direcció durant els últims anys: l'escalfament global és més fort a la conca mediterrània que a escala global.

A finals del 2019 el primer informe d'un grup d'experts en clima i medi ambient de l'àmbit mediterrani (MedECC) ja alertava que l'escalfament al Mediterrani se situava al voltant dels 1,5 graus i que era clarament superior al que s'està produint a nivell global.

Precisament aquest dijous l'Organització Meteorològica Mundial ha alertat en un comunicat que també a escala global el llindar d'1,5 graus es podria superar en un termini de només cinc anys. L'avís es basa en un estudi del servei meteorològic britànic (Met Office), que estima en un 40% la probabilitat que com a mínim en algun dels pròxims cinc anys la temperatura mitjana del planeta arribi al llindar de l'anomalia d'1,5 ºC respecte a l'etapa preindustrial.

Sequeres més intenses i llargues

Pel que fa a la precipitació, l'informe del Meteocat continua en la línia d'anys anteriors: només a l'estiu es pot constatar que estigui plovent menys, per al conjunt de l'any no hi ha cap tendència. Durant l'estació càlida la pluja s'ha reduït en un 5,3% per cada dècada. En canvi, amb dades des del 1971 sí que s'ha constatat que la intensitat i la durada de les sequeres han augmentat, i que els períodes humits són menys extensos i menys intensos.

Un altre aspecte interessant és el de la temperatura del mar. Les observacions continuades de la temperatura de l'aigua a l'Estartit han permès constatar que des del 1974 el mar s'ha escalfat a un ritme de 0,3 ºC per dècada. L'any 2020 la temperatura mitjana del mar va arribar a 17,9 graus, cosa que suposa un rècord per a la sèrie d'observacions de Josep Pascual.