Els jutjats deixen 7.000 assumptes pendents de resoldre

PalmaEl president del Tribunal Superior de Justícia, Antoni Terrassa, va presentar ahir la Memòria Judicial de 2017 de la qual destacà, entre altres coses, que hi va haver 7.000 assumptes més sense resoldre que l’any anterior, tenint en compte que el 2017 també es registraren 5.000 casos més que el 2016. Es tracta d’un increment del 13%. S’arriba a un total de 60.627 tramitacions sense acabar.

Segons Terrassa, el gruix dels assumptes sense resoldre correspon als jutjats d’instrucció “en conjunt”. El president del TSJIB va assenyalar com a possibles causes el retard en les traduccions de les sentències per manca de personal -n’hi ha més de 400 pendents- i, també, el retard en les taxacions, que fa que hi hagi aturats més de 3.000 assumptes perquè no hi ha pèrits suficients per fer la feina.

“És una situació delicada que pot posar en risc la prescripció dels assumptes que s’investiguen”, va alertar el president del TSJIB. “Necessitam una solució que no ens donen perquè arribam a uns temps de demora insuportables”, afegí, i assegurà que ha demanat al Ministeri que es cobreixin les places buides de taxadors i s’augmenti la plantilla, “però no hem obtingut resposta”, assenyalà.

Els òrgans judicials de les Illes Balears ingressaren 154.643 assumptes l’any passat (un 3,63 més que l’anterior) i en varen resoldre 147.088 (un 3,58% menys).

Violència de gènere

Pel que fa a la resta dels jutjats específics, Terrassa va destacar la necessitat de crear un tercer jutjat de violència de gènere a Palma, ja que la manca de personal ha deixat un dels dos que hi ha en funcionament en un estat que inclou deficiències considerables.

Els jutjats de Palma varen rebre 3.370 denúncies per violència de gènere el 2017, 164 menys que l’any anterior. A més, es varen imposar 395 ordres de protecció, 75 més que el 2016. 39 de les 458 mesures judicials de protecció i seguretat a les víctimes es varen fer a petició del Ministeri Fiscal mentre que la resta varen ser a petició de les víctimes o denunciants.

En el jutjat de violència sobre la dona exclusiu d’Eivissa es varen registrar 112 assumptes, tant civils com penals, un 0,3 més respecte l’any anterior.

Clàusules sòl

De la Memòria Judicial també es desprèn que l’any 2017 es registraren 3.500 assumptes de clàusules sòl -ja se sap que de l’any 2018 ja n’hi ha prop de 1.000.

Aquesta és una matèria exclusiva del jutjat número 17 de Palma, que compta amb dos titulars i un reforç a més de dos funcionaris a temps complet i quatre a mitja jornada.

Per la seva banda, el contenciós administratiu ja disposa d’un reforç extern per posar al dia els procediments ordinaris. El president del Tribunal Superior va destacar també la creació d’un nou jutjat mercantil i un altre de primera instància a Eivissa.

Per contra, Terrassa, posà en relleu les carències. “Tenim un dèficit d’edificis”, va dir. “Especialment a Ciutadella, on es parla d’expropiació de terrenys però no hi ha res tancat, ni s’espera”, va afegir.

Digitalització

“La digitalització de l’expedient judicial és un objectiu irrenunciable, però, mentre hi hagi el sistema Minerva, això no funcionarà mai”, va dir Terrassa pel que fa a l’objectiu de zero paper a la justícia. “L’obsolescència del sistema de base impedeix el desenvolupament de la digitalització”, va explicar, “si no fos ridícul seria patètic”, es lamentà assenyalant que la interacció del jutge i el procediment és deficient.

Gairebé el 50% dels funcionaris, interins

Gairebé el 50% del personal funcionari de justícia no és de carrera sinó interí “i la borsa d’interins no s’ha obert d’ençà del 2011”, va lamentar el president del Tribunal Superior. “Ens han promès, una vegada més, que no trigaran a solucionar-ho”, ha afegit ara. De moment, però, els jutjats acudeixen al Servei d’Ocupació de les Illes Balears per agafar personal, “atès que la borsa està exhaurida des de l’any 2011”.

D’altra banda, el número de jutges per 100.000 habitants en el 2016 era de 13,4, més que la mitjana estatal, de 12,2. Tot i això, la taxa de litigiositat per cada 100.000 habitants també és superior, 135,2, davant els 124,9 de l’Estat.