JUSTÍCIA

Els jutjats de pau acumulen set anys en temps de descompte

La reforma de la llei 20/2011 per a la modernització de la planta judicial els aboca a desaparèixer tot i que l’entrada en vigor es va ajornant cada any

Els deien ‘home bo’ perquè aquesta era la seva principal aptitud. Els jutges de pau són persones conciliadores i amb vocació. Existeixen, dins l’ordenament jurídic de l’Estat, des del 1855, moment en què foren nomenats els primers. A les Balears n’hi ha un a cada municipis excepte a Palma, Manacor, Inca, Eivissa i Maó, que tenen jutjats de primera instància, però fa set anys que fan el compte enrere en el camí que els condueix a la desaparició.

Els darrers anys s’han convertit en notícia de manera periòdica des que es va fer la llei 20/2011 per a la reforma i la modernització de la planta judicial. En un dels seus apartats, el text proposa la unificació dels registres civils en els jutjats de primera instància, que fins ara és una de les principals tasques dels jutges de pau. Cada any se n’ajorna l’entrada en vigor, fa dos mesos es va fer per darrera vegada, fins l’any 2020. Aquesta no deixa de ser una normativa paradoxal: si bé el Congrés dels Diputats l’aprovà amb el consens de tots els grups polítics, al Parlament balear, al Consell de Mallorca i a molts ajuntaments de les Illes Balears, la majoria dels grups han votat per eliminar-la.

La demora es produeix perquè el Ministeri de Justícia encara ha de digitalitzar tot el registre dels darrers 50 anys, cosa que ja fa des de fa tres anys.

Entre les funcions dels jutges de pau hi ha la de cooperar amb la justícia a través dels exhorts que puguin enviar des d’instrucció, els actes de conciliació i la cura, la custòdia i l’efecte del Registre Civil. Abans, a més, s’encarregaven dels judicis de faltes (delictes de menors quanties), cosa que modificà la reforma del Codi Penal del 2015. Però el cert és que en els jutjats de pau de cada municipi hi ha la història de tot un poble. “El lloc on vares nèixer, on et vares casar... tot és dins aquests llibres, que són un patrimoni sociocultural extraordinari que no es pot perdre”, assenyala el president de l’Associació dels Jutges de Pau, Jaume Casasnovas.

A Maria de la Salut hi ha 28 toms de defuncions, 16 de matrimonis i 17 de naixements. A les seves prestatgeries s’hi troben relíquies com la certificació dels delictes penals de l’any 1878. A la primera pàgina, per exemple, s’hi resol el robatori de dues ovelles a Son Sureda.

Els jutges de pau són el primer graó de la justícia perquè són els més propers als ciutadans. “Fa temps la gent anava al capellà, després als batles i ara als jutges de pau, els quals, sense tenir competències, intenten resoldre els temes parlant amb la gent”, explica Casasnovas. Més del 80% dels judicis de faltes ja no arribaven a un jutjat, abans hi havia una entesa. “Evitàvem molta càrrega de feina i, més important, enfrontaments entre famílies, veïns i persones que viuen en el mateix entorn”, afegeix.

Entre les seves memòries hi ha el cas d’una veïna de Sóller que quan estenia la roba banyava la de la qui vivia a baix. “Jo sempre els explicava el mateix: al final, amb qui et dus bé és amb els veïns”, diu. Però el cas es tirà endavant i hi va haver un plet. Mesos després, va anar a un aixecament de cadàver a la casa de la veïna que guanyà el judici. “Sé que no és el moment, li vaig dir, però mira avui qui està aquí amb tu: no hi és la teva família, sinó la veïna que no vares voler perdonar”.

Quan hi ha un problema, el jutge de pau crida la gent per parlar-ne, per arribar a una entesa perquè la gent confia en el seu criteri. “I el que diu aquest home va a missa, és l’home bo”, remarca.

Basta ser major de 18 anys, espanyol i no estar inclòs en delictes de dol per presentar la candidatura a l’ajuntament. La majoria vota la candidatura i la presenta al Tribunal de Justícia, que fa el nomenament. “El problema és la politització que s’ha fet els darrers anys d’aquest càrrec”, lamenta Casasnovas, i assenyala que, en molts de casos, cerquen afinitats amb els nomenaments que es produixen cada quatre anys. “Tanmateix és una feina vocacional, només se’n cobra 200 euros bruts mensuals”, explica el president de l’associació, qui es declara víctima d’un nomenament, com a mínim, extrany. “Ningú no tenia millor currículum que jo”. Haurà de deixar de presidir l’associació.

L’Associació de Jutges de Pau

Va néixer ara fa vuit anys amb la principal funció que els veterans poguessin ajudar els nouvinguts. Troben a faltar formació, tot i que sigui amb un curs d’iniciació “per saber d’on partir”, ja que, una vegada jurat el càrrec davant el degà, els falten instruccions i lamenten que a vegades se senten desemparats.

Saber escoltar, no ser influenciable o donar la raó a la primera versió dels fets, aconseguir que hi hagi més punts de trobada que d’enfrontament i acostar les posicions són alguns dels consells que passen de boca a orella.

En els municipis de més de 7.000 habitants, els jutges de pau tenen personal de justícia de suport; en els de menys de 7.000 habitans, tenen l’ajuda dels secretaris de l’ajuntament o algun funcionari que fa aquesta tasca. Aquest és el cas de Maria de la Salut.

El cas de Maria de la Salut

Biel Genovard és empleat de banca i en el seu temps lliure és jutge de pau. Fa 15 anys que és el responsable del Registre Civil de Maria de la Salut i, a més, s’encarrega del servei d’auxili judicial i fa de mediador en les disputes entre veïns.

“Tenc la satisfacció que contribuesc tant com puc a la convivència entre els veïns del poble”, assenyala. En destaca la vessant més vocacional perquè en el seu cas la gratificació econòmica és de 1.600 euros bruts anuals, uns 400 euros trimestrals. El seu jutjat de pau està obert cada dia, d’acord amb l’horari de l’Ajuntament, però ell, usualment, hi és o bé algun horabaixa o bé els dissabtes. “Normalment quedam prèviament, que és el més còmode”. Amb 2.000 habitants, no té tanta feina com hi ha en altres municipis. “A més, el secretari del batle és qui fa la feina més feixuga, i m’ajuda molt”, assenyala.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF