La justícia europea avala limitar el lloguer turístic quan escasseja el residencial

El TJUE considera que la lluita contra l'escassetat d'habitatges destinats al lloguer de llarga durada "constitueix una raó imperiosa d'interès general"

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es mostra a favor de limitar el lloguer turístic quan existeixi escassetat d'habitatges, ja que "constitueix una raó imperiosa d'interès general", segons ha informat l'agència Efe. En la seva sentència, el TJUE avala que "la lluita contra l'escassetat d'habitatges destinats al lloguer de llarga durada constitueix una raó imperiosa d'interès general que justifica aquesta normativa".

Aquesta sentència, assenyala Efe, té el seu origen a França, on Cali Apartments SCI i HX són propietaris d'estudis situats a París. "Aquests estudis, que havien estat oferts en arrendament a internet, varen ser arrendats sense autorització prèvia de les autoritats locals, de manera reiterada i durant breus períodes de temps, a clients de pas", explica el tribunal en un comunicat.

Els dos propietaris varen ser condemnats pel Tribunal de Primera Instància de París i, després, pel Tribunal d'Apel·lació de París, sobre la base del Codi de la Construcció i de l'Habitatge francès, al pagament de multes i varen ordenar la reversió dels immobles al seu ús com a habitatge.

Aquest codi estableix, en concret, que als ajuntaments de més de 200.000 habitants i en els de tres departaments limítrofs amb París, el canvi d'ús dels immobles destinats a habitatge està sotmès a autorització prèvia. Segons el codi, la junta municipal establirà, mitjançant acord, les condicions de concessió de les autoritzacions i de determinació de les compensacions per barri i, en el seu cas, per districte, en funció de les característiques dels mercats de l'habitatge i de la necessitat de no agreujar l'escassetat d'habitatge.

El lloguer turístic perd gairebé tres quartes parts del negoci a l'agost

Els propietaris dels apartaments hi varen recórrer en contra davant el Tribunal de Cassació de París, que va formular una petició de decisió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE perquè es pronunciàs sobre la compatibilitat de la normativa nacional francesa en qüestió amb la Directiva 2006/123, relativa als serveis en el mercat interior.

Mitjançant la sentència d'aquest dimarts, la Gran Sala del Tribunal de Justícia respon, entre altres coses, que "la normativa controvertida pretén establir un mecanisme de lluita contra l'escassetat d'habitatges destinats al lloguer de llarga durada, amb l'objectiu de donar resposta a la deterioració de les condicions d'accés a l'habitatge i a l'augment de les tensions en els mercats immobiliaris, la qual cosa constitueix una raó imperiosa d'interès general".

I, d'altra banda, el Tribunal de Justícia assenyala que la normativa nacional de què es tracta és proporcionada a l'objectiu perseguit, ja que resulta materialment circumscrita a una activitat específica d'arrendament d'immobles, exclou del seu àmbit d'aplicació els habitatges que constitueixen la residència principal de l'arrendador i el règim d'autorització que estableix té un abast geogràfic restringit.

A més, afegeix, que l'objectiu perseguit no pot aconseguir-se amb una mesura menys restrictiva, en particular perquè un control a posteriori, per exemple, per mitjà d'un sistema de declaració acompanyat de sancions, no permetria frenar immediatament i eficaçment el moviment de transformació ràpida generador d'una escassetat d'habitatges destinats al lloguer de llarga durada.

Un 30% dels habitatges turístics passen al mercat de lloguer de llarga durada

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF