El Poder Judicial qüestiona aspectes centrals de la llei 'només sí és sí'
L'informe inicial, que es debatrà el dia 25, veu necessari diferenciar les agressions amb més o menys violència
MadridLa llei integral sobre violències sexuals, coneguda com a només sí és sí, passa l'examen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que en qüestiona alguns dels aspectes més destacats. En la ponència de l'informe que se sotmetrà a debat del ple el pròxim 25 de febrer, els tres vocals que l'han redactat no veuen clar l'eliminació del delicte d'abús sexual per ubicar tots els casos en el d'agressió sexual. Sobre la definició del consentiment, no en critiquen el concepte, però a nivell processal adverteixen que pot posar en perill la presumpció d'innocència.
Els vocals encarregats d'elaborar l'informe, d'unes 160 pàgines, han estat Roser Bach i Pilar Sepúlveda -considerades del sector progressista- i Juan Manuel Fernández, conservador. Tots tres coincideixen en passar a anomenar aquests casos com agressió sexual i no abús, però creuen que el Codi Penal no pot restar indiferent a la major o menor gravetat d'un acte de violència sexual. És a dir, cal castigar més una violació on l'agressor amenaci la víctima amb un ganivet al coll que una que s'ha produït com a conseqüència de l'abús de superioritat de l'home sobre la dona en qüestió. Si passés una situació com la primerament descrita hi hauria una certa desprotecció de la víctima, de manera que els ponents proposen que hi hagi un agreujant del delicte imposant una pena en la seva meitat superior.
En el segon escenari es correria el risc de castigar d'una manera molt severa conductes amb lesions menors. L'avantprojecte del ministeri d'Igualtat proposa un tipus atenuat que permet una pena més baixa si el fet és de "menor entitat", però els vocals creuen que és imprecís i que deixa massa marge interpretatiu, amb el risc que es comprometi el principi de legalitat penal. L'opció més idònia, creuen, és que hi hagi un tipus autònom atenuat per aquests casos i que no sigui aplicable quan s'hagi produït violència, intimidació, abús de situació de superioritat o vulneració de la víctima.
Pel que fa al consentiment, la ponència del CGPJ no qüestiona el concepte en si perquè ja és conegut què vol dir i què no consentiment, sinó que el redactat pot provocar una disfunció processal. L'avantprojecte diu: "s'entendrà que no existeix consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents la seva voluntat expressa de participar en l'acte". Els ponents creuen que si s'introdueixen aquests elements en negatiu al delicte es corre el risc que s'alterin les normes de la càrrega de la prova. És a dir, que en un judici es desplaçaria cap a la defensa (l'agressor) la funció d'haver de demostrar si hi va haver o no consentiment. Les normes processals estipulen que és l'acusació qui ha de demostrar amb proves el que proposa en un judici per preservar la presumpció d'innocència de l'acusat.
Victimització secundària
Els vocals del CGPJ afegeixen que la definició de consentiment no evita la victimització secundària que pot patir la víctima en un judici. Els interrogatoris se centrarien en saber com la dona acostuma a prestar consentiment sexual per així determinar si concorren o no els elements típics del delicte. A més, els ponents veuen contradiccions en el redactat perquè en una part es parla que la voluntat pot ser expressa o tàcita i després se subratlla que ha de ser expressa ("només sí és sí"). Per eliminar aquestes suposades confusions, els ponents proposen que el precepte penal es refereixi a la voluntat -com ja fa el Codi Penal-, que es podrà manifestar de manera expressa o tàcita.
Tot i les esmenes, el ministeri d'Igualtat no ha rebut malament aquest informe perquè considera que no es toquen els elements centrals de la llei, com el reconeixement de totes les violències. Sobre el consentiment, celebren que els ponents hi tinguin la mateixa aproximació a nivell conceptual i creuen que en l'informe es proposen millores al text. "Avala el nostre projecte de llei i això és una bona notícia", consideren fonts d'Igualtat consultades per Efe.
