Els joves, víctimes del mercat immobiliari i motor del canvi
El sou mitjà dels balears d’entre 16 i 29 anys és inferior a l’actual màxim històric dels lloguers
PalmaEl 1964 veia la llum The Times They Are A-Changin, de Bob Dylan. La cançó, convertida en l’himne de tota una generació, continua il·lustrant els canvis d’època amb aquell “Come mothers and fathers / Throughout the land / And don’t criticize / What you can’t understand”. Dècades després, The Times They Are A-Changin continuava sonant en una de les sèries ‘milennials’ per excel·lència, One Piece. “El temps canvia”, anunciava el capità Barbablanca a l’ anime japonès que es començà a emetre el 2001 a l’Estat espanyol. Demà, el 12 d’agost, les Nacions Unides unides celebren el Dia internacional de la joventut, dedicat a les persones que tenen entre 18 i 29 anys.
En la declaració de l’ONU, es destaca que aquesta generació és un “agent fonamental del canvi social, el desenvolupament econòmic i la innovació tecnològica, així com del manteniment i el foment de la pau”. Així mateix, però, els ‘milennials’ són “al mateix temps víctimes dels grans canvis de la societat”.
L’infern immobiliari
A les Illes Balears, els joves són víctimes de la precarietat laboral i les turbulències del mercat immobiliari, que dificulta enormement l’emancipació. L’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya destaca en el seu darrer informe que “el nivell de preus en què es mou el mercat immobiliari balear fa que per a les persones joves sigui extremament difícil emancipar-se”.
Això fa que “l’esforç econòmic per accedir a un habitatge en règim de lloguer per a les persones joves assalariades se situa en el 136,1% del seu sou net”, “mentre que en el cas de la compra hipotecària aquest esforç representaria el 86,6% del sou” d’un jove. Dit d’una altra manera: el preu mitjà del lloguer és superior al sou mitjà dels joves i hipotecar-se vol dir comprometre gairebé un 90% dels ingressos mensuals. El director general de Joventut del Govern de les Illes Balears, Joan Ferrà, destaca precisament la importància d’influir en el mercat immobiliari i de promoure els parcs públics per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge. En aquest context, molts opten per compartir pis, però aquesta solució tampoc no és fàcil: el cost de llogar una habitació en un pis compartit a Palma s’ha encarit un 4% en el darrer any fins a situar-se en 402 euros al mes de mitjana.
Tot i això, en un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, el professor Francesc Núñez destaca “l’escassa cultura d’emancipació dels joves del sud d’Europa” com un altre factor que s’ha de tenir en compte.
El mercat laboral no ajuda
Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2018, les Illes Balears se situen en el novè lloc en el rànquing d’atur juvenil, que afecta el 37,7% dels enquestats. El resultat és pitjor que la mitjana espanyola, que és del 33,8%, el segon pitjor de la Unió Europea, només per darrere de Grècia (43,2%). No obstant això, alguns informes com el del Consell de la Joventut afirmen que la situació laboral és millor que a la resta de l’Estat i destaquen el caràcter “més dinàmic del mercat de treball, cosa que fa que les Illes Balears siguin la principal receptora de població menor de trenta anys, tant des de l’estranger com des de les altres comunitats autònomes”. A més, segons asseguren les dades del Consell de la Joventut, les situacions de pobresa i d’exclusió social són un 18% inferiors que les del conjunt de l’Estat.
La temporalitat dels contractes laborals és un altre dels problemes que han d’afrontar els joves. Aquest mal endèmic de l’ocupació a l’Estat espanyol, sobretot entre els joves, és bastant homogeni arreu del territori i afecta el 57,3% dels joves balears, una xifra similar a la mitjana estatal. A més, a les illes, la sobrequalificació afecta el 53,1% de les persones d’entre 16 i 29 amb estudis superiors que fan feina, cosa que significa superar en més de 4 punts la mitjana estatal.
Marcant el camí
Especialment d’ençà de l’esclat del 15-M, el 2011, el paper dels joves en la vida social i política ha augmentat tant a les Illes Balears com en tot l’Estat. De fet, aquesta tendència podria tenir fins i tot un abast mundial, ja que els joves han estat els principals impulsors de moviments com les primaveres àrabs i l’Occupy Wall Street, als Estats Units.
Joan Ferrà destaca la “capacitat per marcar el camí” dels canvis socials i polítics que tenen els joves. De fet, l’actual director general recorda que algunes de les reivindicacions habituals durant la seva etapa de militància en el moviment juvenil han esdevingut majoritàries amb el temps.
El suport dels joves a causes com l’ecologisme, el feminisme i el moviment LGTB ha estat clau a l’hora d’introuir aquestes qüestions a l’agenda política.
Amb dades per al conjunt de l’Estat, un estudi de la Fundació TUI indica que els joves d’entre 16 i 26 anys són especialment europeistes -el 85% votaria a favor de romandre a la UE en cas que hi hagués un referèndum- i favorables als canvis polítics -el 35% vol un canvi radical i el 51% creu que l’Estat necessita reformes.
