L’11% de les joves ha patit violència durant el sexe

Un estudi en què participa la UIB confirma que el porno augmenta les conductes de risc

Un 11% de les joves d’entre 16 i 29 anys ha patit violència durant el sexe -entesa com pegar, asfixiar o escopir durant la pràctica- i un 5,6% dels joves l’ha exercida, segons la darrera publicació en què ha participat el doctor en Sociologia i Filosofia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Lluís Ballester: Pornografía y educación afectivosexual. El professor de la UIB va presentar dimarts el llibre en companyia del president de la xarxa Joves i Inclusió, Carlos Rosón, i la directora de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Santiago de Compostel·la,Teresa Facal, ambdós coordinadors també del projecte.

Tot i que els resultats del treball són a escala estatal, atès que provenen de set comunitats autònomes, Ballester puntualitza que són perfectament extrapolables a les Illes. La mostra és de 2.457 joves universitaris d’entre 16 i 29 anys d’Andalusia, Aragó, les Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya i Galícia. Els resultats s’han obtingut a través d’una sèrie d’enquestes fetes entre maig i juny de 2018.

Entre les principals conclusions, destaca que nou de cada deu homes joves i quatre de cada deu dones joves que consumeixen habitualment pornografia consideren que el que hi veuen representa la sexualitat real. De les persones enquestades, el 70% va reconèixer consumir pornografia habitualment, encara que hi ha diferències segons la identitat sexual, com en la resta dels resultats. Aquesta xifra en el cas dels homes és del 90%, mentre que en el cas de les dones és d’un 50%. Un 11% dels enquestats va preferir no respondre.

Aquest elevat consum de pornografia deriva en diverses conseqüències i confirma la hipòtesi dels autors que reforça les conductes de risc en el sexe. Les conductes més freqüents són el sexe sense preservatiu (el 55,6% dels homes i el 24,4% de les dones ho han fet en els darrers 15 dies), el sexe en grup (el 18,5% dels homes i un 6,7% de les dones) i enregistrar en vídeo altres persones (el 13% dels homes i un 0% de les dones).

Desconnexió empàtica

La clau de tot això, va explicar Ballester, és la “desconnexió empàtica” dels consumidors, que és encara més greu en el cas dels homes. “Cinc de cada deu al·lots no es preocupa en absolut de qui ha produït i distribueix el porno ni per a quines finalitats. En canvi, només dues de cada deu al·lotes creu que les actrius i actors estan perfectament protegits i no corren perill”, va indicar el professor.

Segons ha pogut constatar Ballester, “com més arriscat i violent era el porno que miraven, més baixa era l’empatia que tenien”. Però aquesta és l’eina, precisament, que permet consumir aquesta mena de productes audiovisuals: “Si no apagues l’empatia, no pots convertir aquella violència real en una de fictícia”. El doctor en Sociologia i Filosofia va puntualitzar que “aquest mecanisme ens ajuda a entendre com persones educades fins a certs nivells universitaris s’exciten amb violència de manera habitual”.

Bel Olid: “Hem de repetir mil cops que és fastigós tenir sexe amb qui no se’n mor de ganes”

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF