Joana Molinas: "Al centre vaig coincidir amb un educador que era un abusador"

Entrevista amb la fundadora de l'Agrupació Ciutadana Contra l'Explotació Sexual Infantil, que coneix el fenomen de primera mà dins i fora dels centres tutelats de Mallorca

Joana Molinas, fundadora d'una entitat que denuncia l'explotació sexual infantil / ISMAEL VELÁZQUEZ

La violació en grup d’una nina de 13 anys tutelada per l’Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) el 24 de desembre ha afectat profundament Joana Molinas, perquè ha rememorat els moments més durs del seu passat. Ara té 41 anys, però quan en tenia 9 un home la va violar i als 13 anys es va escapar d’un centre de menors tutelats de Mallorca -on havia patit i vist abusos- i un altre home la va fer passar pel mateix infern. Fa poc ha posat en marxa l'Agrupació Ciutadana Contra l'Explotació Sexual Infantil (ACCESI): vol fer sentir la seva veu per tots els infants que no poden parlar.


Qui és més clau perquè no s'abusi d'un menor?

L’entorn familiar hi té molt a veure. Hi ha molts casos en què els abusos són d’un familiar i si no el pots protegir a casa, imagina’t al carrer, on el menor està tres vegades més exposat. Venc una família de taxistes. Món pare feia 12 hores al vespre, ma mare 12 hores al dia. Si fas tanta feina, no pots estar damunt dels fills. Als nins d’avui els passa molt, els pares treballen molt, els deixen amb els avis o queden tots sols.

Heu estat víctima de violacions.

Quan tenia nou anys una amiga que en tenia onze em va dur a casa del padrí d’una altra nina i, quan vàrem entrar-hi, va tancar la porta amb clau i li va donar doblers a ella. Em vaig posar a plorar, em va fotre unes galtades i em va violar. Després d’això, que no vaig contar a ningú, vaig patir abusos per part d’un amic del meu pare. Em va dir que havia de callar i em va posar un bitllet de 5.000 pessetes dins la butxaca. Li vaig dir que no volia doblers i que ho diria a mon pare, però em va contestar que mai em creurien. Vaig quedar bloquejada. A partir d’aquell moment no em podia apropar a cap persona major, pensava que tots eren pederastes. I vaig entrar en una època d’odi i de ràbia. Inconscientment en culpava tothom. A 13 anys tenia al·lot i vaig fugir de casa. Quan em va trobar la policia, varen telefonar als meus pares, que havien denunciat la meva desaparició. Llavors em varen dur a un centre.

Com va ser l’experiència al centre de menors?

Pitjor que a casa. Fugia quan podia. Vaig coincidir amb un educador que era un abusador. Una companya em va incitar a consumir drogues; ella tenia més privilegis perquè tenia relacions sexuals a canvi de doblers amb aquell educador. Una de les vegades que em vaig escapar, després de tres dies sense menjar ni beure, un home em va proposar d'anar a ca seva i donar-me un tassó de llet calenta. Vaig valorar que hi ha un 50% de possibilitats que fos un abusador o un bon samarità, i hi vaig anar. Em va violar. Després em va oferir doblers. Em vaig defensar, vaig pensar: delinqüent sí, però puta no, li vaig clavar un ganivet i vaig partir amb la seva cartera. Dies després la policia em va agafar i em va fer tornar al centre. Quan vaig dir als pares que estava pitjor allà que a casa, me'n varen treure.

Opacitat en l'escàndol sobre la prostitució de menors

Les autoritats fan prou per evitar i perseguir l'explotació sexual infantil?

Per la meva experiència puc dir que miren cap una altra banda, i és una realitat que continua passant. Hi ha mares que havien estat tutelades en centres quan eren menors i ara tenen filles allà i telefonen a la nostra associació perquè estan horroritzades. Tenen por sobretot de les sortides, que és el moment quan poden captar els menors. Les sortides són d’alt risc.

Quina és la implicació de la policia?

La policia diu que actua sempre, però no s'hi implica prou. Quan em vaig escapar i em varen trobar, a la comissaria, un sergent va dir al policia que havia de passar de mi. Deia "però per què la duus?, si d'aquí a dos dies tornarà a ser al carrer". 

I la Fiscalia?

A la Fiscalia sé que hi ha tècnics que hi estan absolutament implicats.

Els centres haurien de tancar els menors tutelats, no deixar-los sortir?

No, perquè no han comès cap delicte, però les sortides s’han de fer amb control. Haurien de sortir amb una persona responsable i en grup. Tenc fills adolescents i sé sempre on són. Són nines que si les deixes soles poden acabar prenent drogues o sent prostituïdes. Són molt vulnerables. Tots els menors tutelats estan en risc de ser explotats sexualment o de ser captats per pederastes, a les sortides.

Quines propostes de millora trobau a faltar?

S’haurien de donar més mitjans perquè els menors tutelats puguin accedir a teràpies i a l'ACCESI ens haurien de deixar explicar-los com hem sobreviscut. Venen de realitats marginals amb moltes mancances afectives. Necessiten que algú els digui: jo estava en la mateixa situació que tu i me n’he sortit, tu també pots. També m’agradaria fer-los classes de defensa personal -som instructora d’arts marcials, subcampiona de Balears de kick-boxing-. No només perquè puguin protegir-se, també perquè lleva l'estrès, equilibra i et fa respectar els altres.

Quina importància té la figura de l'educador per a un menor tutelat?

És molt important, jo vaig tenir educadors molt bons. Tenc molts records d’en Pere, un home superhippie que ens duia d’excursió i amb qui fèiem partits de bàsquet. Però també hi havia n'Antonio, l'abusador, que em tocava el cul fins que em vaig posar agressiva. La companya amb qui mantenia relacions sexuals a canvi de favors i de doblers havia arribat allà perquè havia estat prostituïda per la seva pròpia familia i ell agreujava la seva situació.

Escàndol per la prostitució de menors tutelats pel Consell de Mallorca

Afirmau que fa trenta anys ja hi havia explotació sexual de menors tutelats en centres. Des de llavors, la situació ha empitjorat?

Sí. Ara hi ha més nines als centres. També veig que s’ha disparat el nombre de depredadors sexuals de menors. Si vas a l’estació Intermodal de Palma, veus que hi ha menors prostituïts. M'he trobat més d’un pic joves fent fel·lacions a les sortides d’emergència.

Com va ser la vostra vida quan vàreu sortir del centre de menors?

Als 13 anys estava enganxada a les drogues, amb la cocaïna em sentia més forta i més valenta. Vaig caure en una espiral de drogues fins als 15. Llavors vaig conèixer el pare del meu primer fill i vaig començar a sentir-me bé. Als 19 em vaig quedar embarassada. Decidírem tenir el nin, però jo no estava preparada i als tres mesos el pare  de la criatura em va deixar. Vaig caure en una depressió i als vint-i-dos anys, una altra vegada, vaig tornar a caure en l'espiral de la droga i vaig dir al meu pare que havia de sortir de l'illa. Ell es va quedar la custòdia del meu fill i jo vaig passar quatre anys a l'exèrcit, on vaig conèixer el pare del meu segon fill. Allà em vaig tranquil·litzar molt i em vaig començar a encaminar. 

Què us ha ajudat a trobar estabilitat emocional?

Fa quatre anys que l'he aconseguida. La meva recuperació va començar quan vaig conèixer Enrique Pérez, que també va patir abusos quan era un infant i també és membre d'ACCESI. M’ha ajudat molt, com la meva psiquiatra. Em va fer veure que no en tenia la culpa, que era l’entorn en què estava. M’ha costat llevar-me l’estigma, perquè fins i tot els meus pares em deien que no canviaria mai. Quan va explotar el cas d'aquesta nina tutelada que ha patit una violació en grup em vaig esfondrar i vaig veure que havia d'explicar el que havia viscut. 

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF