02/06/2013

El jesuïta que vol comprar el Vaticà

3 min

El dia de les eleccions del mes d'abril el donaven per mort. Els rumors que recorrien la ciutat d'Asunción deien que Paco Oliva, conegut com Pa'í Oliva, havia mort per culpa del dengue. No era la primera vegada que a aquest jesuïta andalús de 84 anys, avui nacionalitzat paraguaià, se'l donava per mort. O se'l volia mort: la primera vegada va ser durant la dictadura del general Stroessner, quan el van expulsar del país acusant-lo de ser " el Lenin de los campesinos " i un conegut va aconseguir rescatar-lo dels policies que tenien l'ordre de llançar-lo al riu. A l'Argentina, Pa'í Oliva tornaria a salvar la vida el dia que els militars del general Videla el van anar a buscar a l'amagatall on vivia, però ell ja havia deixat el niu gràcies a una casualitat que té com a protagonistes l'actual papa Francesc i l'Església anglicana.

Però no ens avancem. Som a la ciutat d'Asunción i he anat a trobar el popular capellà dels pobres al barri del Bañado, on segueix vivint i treballant entre la gent més marginada: "Ja ho veu, aquí em té, una mica més dèbil però viu i dient les mateixes coses de sempre. Explicant que no n'hi ha prou resant. Que els pobres ens hem de comprometre, unir-nos, lluitar".

El Paraguai és avui un dels deu països més desiguals del planeta, on el 85% de la terra -que és la seva principal riquesa- està en mans del 2% d'una classe dirigent formada pels grans terratinents. L'any 2008, l'antic bisbe Fernando Lugo va guanyar les eleccions i va començar un període de reformes que un cop d'estat parlamentari va avortar quan es va acusar el president de delictes comesos durant el seu mandat i se'l va suspendre de les seves funcions en una farsa parlamentària inaudita, que va permetre que les proves que " sustentan la acusación -escric literalment la resolució- son de pública notoriedad, motivo por el cual no necesitan ser probadas ". Això va passar fa un any, i el mes d'abril passat unes eleccions retornaven al poder el Partido Colorado. "El govern de Lugo era tímid. Només havia obert una petita finestra, ni tan sols la porta. Lugo hauria hagut de resistir. El poble li hauria donat suport. Va dubtar: va dir que no volia un vessament de sang i ho va engegar tot a rodar", es queixa Pa'í Oliva.

Pa'í Oliva coneix personalment el papa Francesc, ja que va ser el seu provincial als jesuïtes: "Les petites coses que ha començat a fer el Papa -diu- estan bé, però no van al fons. El problema és la cúria, que s'hauria d'esborrar del tot. Bergoglio és una bona persona que avança, encara que lentament, i ja veurem fins on el deixen. Quan el vaig conèixer era molt retrògrada, tímid".

El jesuïta continua: "Hi ha una anècdota força curiosa... Jo volia que em donés una casa que teníem els jesuïtes al centre de Buenos Aires. Era vella i ells se'n volien desfer. Jo la volia perquè hi visquessin les noies paraguaianes que venien a treballar al servei domèstic i els caps de setmana es quedaven al carrer, vulnerables a les màfies de la prostitució. L'hi vaig demanar i em va dir que si la volia l'havia de comprar. Li vaig dir que no tenia diners i em va respondre que els busqués. Vaig aconseguir que me'ls donés l'Església anglicana, que em va enviar un xec des de Londres. Durant la dictadura jo m'ocupava dels perseguits. A la meva oficina un dia van venir a buscar un noi i la secretària, la Katy, una monja francesa. Tots dos van ser torturats i assassinats. Els van tirar al riu amb una pedra als peus. Vaig haver de deixar la casa dels jesuïtes perquè hi van posar una bomba que anava dirigida a mi i em vaig amagar al soterrani de la casa on hi havia les noies. Un dia s'hi van presentar els militars. Però jo no hi era. Era a Londres. L'Església anglicana m'hi havia convidat perquè els orientés sobre els seus projectes a l'Argentina".

Acomiadar la cúria

"El visat per sortir me'l va donar la policia, també gràcies a Bergoglio, perquè li vaig demanar que m'acompanyés a buscar-lo i la policia, quan el va veure, me'l va donar. Es veu que no estava ben coordinada amb els militars, i per això els militars van anar a casa pensant que m'hi trobarien". "Els anglicans li van salvar, doncs, la vida", li pregunto. "I si m'ho permet -diu Oliva- això donaria peu a una petita broma". "Endavant", dic. "Ara m'agradaria escriure una nova carta a Bergoglio per dir-li que li torno a comprar la seva casa, en aquest cas el Vaticà". "Amb els diners dels anglicans?", pregunto. "Potser... I quan l'hagi comprat, aleshores acomiadaré tota la cúria!" I Pa'í Oliva no pot reprimir la sonora riallada que li provoca la imatge del Vaticà convertit en la casa del poble, ocupat per les minyones, els immigrants, els sensesostre, els perseguits. Fa unes setmanes el donaven per mort, però de mort, res de res.

stats