Javier Iriondo: “La persona més important per aconseguir rescatar-te ets tu mateix”

Després de l’èxit de Donde tus sueños te lleven, l’exesportista Javier Iriondo ha tret el seu segon llibre, Un lugar llamado destino, en què aprofundeix en aspectes com l’amistat, la superació del dol, l’amor o la realització personal.Tot i la temàtica, Iriondo deixa clar que no és un llibre d’autoajuda, sinó una novel·la d’inspiració sobre la vida perquè està basada en fets i personatges reals. Defensa que tothom pot sortir del pou després de tocar fons, només cal, afirma, que la persona vulgui fer-ho.

Quina és la fórmula per sortir del pou?

El que puc explicar és el meu cas. Jo vaig tocar fons. Amb 20 anys vaig fer realitat el meu somni: ser un esportista d’elit de pilota basca als EUA. Vuit mesos després, a causa d’una vaga del sector que es va allargar dos anys, el meu somni es va convertir en un malson. Em vaig quedar sense cotxe, sense casa, en l’absoluta pobresa. Vaig viure durant mesos al carrer, amagant-me de la societat i begut tot el dia. Al final em vaig trobar sobre un pont decidint si me n’anava o no i preguntant-me si algú em trobaria a faltar.

I què va passar en aquell moment?

Sentia un dolor tan bèstia dins meu que va ser el moment de prendre una decisió: deixar de patir. No tenia ni idea de com ho faria. El primer que vaig fer va ser un canvi d’hàbits. Vaig deixar de banda les persones que per a mi eren tòxiques i em vaig posar a fer esport sis hores al dia. De mica en mica vaig aconseguir no ser tan cruel amb mi mateix, no convertir-me en el meu pitjor enemic. Ningú et pot fer tant mal com tu mateix. Enmig d’aquests canvis em va caure un llibre a la mà que em va fer veure que hi havia una altra manera de pensar, i tot seguit em va sorgir l’oportunitat de treballar de comercial. I a poc a poc les portes es van obrir.

Com se superen les recaigudes mentre es fa aquest llarg camí?

S’ha de tenir un compromís absolut amb els hàbits que has canviat. Tots som víctimes i resultat dels nostres hàbits. No ets el mateix si consumeixes sis hores de televisió, que sis hores de lectura. La primera et genera tensió i frustració, la segona t’aporta un creixement personal. Tu ets responsable de la informació que dónes al teu cervell, del que llegeixes, menges, veus a la televisió, tot i que sovint culpem la resta del món perquè això ens permet dir que som víctimes de les circumstàncies. Molts cops és veritat, però culpar la resta del món no t’ajuda a sortir del pou.

Per què la gent es resisteix a deixar aquest rol de víctima?

Perquè la gent té la necessitat de sentir-se compresa i innocent. És una manera de justificar-se, però alhora de quedar-se estancat en el passat. L’important és deixar-lo anar, aprendre dels errors -però no utilitzar-los mai contra teu- i preguntar-te quin valor pots aportar a la societat. La persona més important per aconseguir rescatar-te ets tu mateix.

En el llibre es toquen diversos conceptes a través de la relació dels personatges. Un d’ells és el de l’amistat. Què és per a vostè un bon amic?

Un amic és el que arriba quan els altres marxen, amb qui pots pensar en veu alta, algú amb qui et sents comprès i que no et jutja. És aquella persona que et diu el que necessites escoltar, no el que vols escoltar.

Un altre concepte és el de l’amor. Com són les relacions actuals?

Hollywood ens ha venut un concepte de l’amor perfecte. Actualment, però, veig un amor molt egoista. Quan algú es pregunta com vol que sigui la seva parella, la resposta acostuma a ser: que em faci feliç, riure, que sempre tingui conversa o que em cuidi. Sembla que la felicitat depengui de l’altra persona i això és un autèntic desastre perquè l’únic que denota és que aquesta persona se sent incompleta. La relació amb una parella és un lloc on tu vas a donar, no a rebre, quan tu ajudes l’altra persona a estar millor amb ella mateixa és quan ella et retorna el que tu li has donat i molt més. Per aconseguir-ho, però, és clau conèixer les necessitats de la parella.

També aprofundeix en la superació del dol. Com s’ha d’afrontar la mort d’una persona estimada?

El que s’ha de tenir clar és que aquesta persona sempre serà dins teu, mai l’oblidaràs encara que físicament no la vegis. Molts cops s’utilitza la mort d’un ésser estimat com a pretext per justificar la teva infelicitat. La pregunta que t’has de fer és si aquesta persona et voldria veure infeliç o feliç. Per tant, no té sentit que s’utilitzi aquesta mort per estar deprimit sinó per estar bé i viure la vida tan dignament com sigui possible en honor seu.

¿Tots els entrebancs de la vida es poden superar?

Sí, així ho deixa clar el llibre. És un missatge d’esperança i superació. No ets aquí per demostrar res a ningú. El teu valor com a persona no té res a veure amb el que tu aconsegueixes o les teves possessions, sinó amb els teus valors, el que tu defenses, la teva dignitat i humilitat. Cal tenir en compte que la majoria de les persones que estan malament a sobre s’amaguen. És feina de tots ajudar-les a reconstruir-se emocionalment perquè puguin tornar a lluitar pel que elles vulguin.