Jaume Font, expolític: “Per Sant Antoni vàrem fer sonar la ximbomba per WhatsApp”
PalmaLes setmanes en aquest temps que estam passant són bastant reiteratives i giren entorn de les meves responsabilitats de treball. Som adjunt a la direcció de Mater Misericordiae des de l’1 de maig i, a més de cuidar la feina de producció –tenim ous i oli ecològic, per exemple–, una de les prioritats de l’equip del qual form part és que els nostres treballadors, que tenen capacitats especials, estiguin bé [Mater Misericordiae atén discapacitats intel·lectuals].
Em solc aixecar a les 7.30 del matí, faig un cafè amb llet i partesc cap a la feina. Quan arrib a Mater faig un altre cafè i després ja no atur fins a l’hora de dinar. Cada setmana vaig pertot arreu, per controlar que tots els serveis van bé. Tenim un agroturisme a Ariany que està obert, i la veritat és que la gent va venint. Té 11 habitacions i fa dues setmanes n’hi havia sis d'ocupades.
Tenim la sort que en aquests moments cap dels nostres treballadors està en ERTO. En vàrem tenir fins al 31 de gener, però al final només eren 4 de 50. En total, desenvolupam dotze línies de treball, que van des de l’agricultura ecològica fins a la gestió de dues cuines que donen menjar a 350 al·lots, passant pel reciclatge i serveis de neteja.
Mater té una cosa brutal: quan hi entra un usuari, hi ha una preocupació per tot el seu cicle vital. Per això hi ha pisos tutelats, centres, una residència... Es tracta que siguin el màxim d’autònoms, i això s’aconsegueix des de diferents nivells de feina.
De la feina aniré a casa, com cada setmana. Mai havia estat a casa com darrerament i, a la vegada, mai havia estat tan enfora del televisor. Alguna vegada he començat una sèrie, però no aguant, perquè m’agraden les pel·lícules que comencen i acaben. Per informar-me, escolt la ràdio i llegesc la premsa digital. El temps de descans intent ordenar papers i llegir: estic llegint moltes coses que he anat guardant els darrers 35 anys, però ara mateix estic capficat en els pressupostos de Mater. Ho repàs tot mil vegades, perquè no vull que se m’escapi res.
També m’agrada cuinar i solc preparar coses amb la meva dona per tenir durant la setmana. Junts pensam si podríem posar algun plat nou al restaurant [Los patos, a Alcúdia], que ara està tancat. Vàrem obrir el 29 de maig i vàrem aguantar fins al 31 de desembre, quan vàrem fer un menú de cap d’any per endur-se. Ara aprofitam per pensar què farem i arreglarem la terrassa perquè sigui més espaiosa i les taules puguin estar més separades.
Amb la meva família parl molt de la situació que estam vivint i ens encoratjam els uns als altres. Estam en contacte habitualment i no aturam de fer coses plegats. Per Sant Antoni, fins i tot vàrem fer sonar la ximbomba per WhatsApp. Alguns érem a Palma i altres a sa Pobla i a Alcúdia, i tots la vàrem sonar a la vegada. La política? Pens que és imprescindible, però ja no la seguesc.
